Abdulrazak Gurnah, Nobel de Literatura: "Encara hi ha qui creu que hi ha persones inferiors"
Quatre anys després de rebre el premi Nobel de Literatura, la Universitat de Lleida ha volgut reivindicar la figura d'Abdulrazak Gurnah i investir-lo doctor Honoris Causa.
Gurnah, de 76 anys, va néixer a Zanzíbar, regió que actualment forma part de Tanzània, i és conegut per la seva literatura crítica amb el colonialisme europeu sobre els països africans. Una relació de "violència i coerció" que encara afecta la seva terra i altres indrets del món: "Encara hi ha qui creu que hi ha persones inferiors". Per ell, aquesta supèrbia explica conflictes com els d'Ucraïna i Gaza.
L'arrogància de determinades nacions de creure's superiors a una altra i a la seva gent sembla que canvia amb el pas del temps, però no ho fa.
En obres com Paradise (2001) o Afterlives (2020) l'escriptor aprofundeix en els efectes de la dominació alemanya i britànica sobre l'Àfrica oriental i com aquestes accions marquen diverses generacions, tant en l'àmbit social com psicològic.
De fet, assenyala el colonialisme com un element determinant de la situació que viuen molts països africans on darrerament s'han produït revoltes per part de joves de la generació Z: "Els joves no estan enfadats contra el colonialisme, però si l'entenguessin millor veurien que allò que els molesta són conseqüències dels efectes que el colonialisme ha provocat a les seves societats", afirma Gurnah.
Tot i això, es mostra molt satisfet que les generacions més joves s'expressin i exigeixin lideratges efectius que els garanteixin una millor qualitat de vida. Per ell, adonar-se que les persones que ens representen no fan bé la seva feina i aixecar-se contra aquestes injustícies és un signe de fortalesa i progrés per a una comunitat.
Manca de responsabilitats per part d'Europa i Occident
Gurnah considera que en el moment que vivim, amb l'auge dels posicionaments d'extrema dreta, cal més que mai donar a conèixer els efectes que el colonialisme va tenir per les societats africanes i lamenta que Europa encara no se n'ha responsabilitzat obertament.
Acusa països com Alemanya o Anglaterra de no explicar a les generacions més joves com s'han beneficiat d'aquests esdeveniments i com això va condemnar a la pobresa les zones colonials. Una manca d'informació que facilita l'aparició de discursos populistes a països que tenen una situació de privilegi econòmic respecte a altres zones del món.
Les nacions tenen la capacitat d'oblidar allò que no els agrada del seu passat i els polítics saben connectar amb la por i fer discursos contra fantasmes que vindran a robar-nos les riqueses
Una d'aquestes nacions és els Estats Units, que Gurnah compara amb una "maquina de guerra enfadada amb el món" que aprofita la seva influència cultural i financera per controlar altres països des de la por.
Davant aquest tipus de potències, assegura, no queda més remei que abaixar el cap i mantenir un perfil baix i intentar progressar com a societat sense despertar la seva ràbia.
Malgrat això, es mostra optimista i pronostica que algun dia les grans potències entendran que el progrés de tots els països és bo per a tothom, que "els diners no són l'únic motor que fa girar el món" sinó que una humanitat més genuïna portaria millores indescriptibles.
Escriptor, però mai instructor
Abdulrazak Gurnah assegura que escriu sobre allò que li interessa, no veu la literatura com un instrument per canviar el món, però sí que reconeix que permet despertar inquietuds i donar a conèixer les injustícies que han succeït en altres moments de la història i sobre les quals no es parla.
De fet, afegeix que escriure sobre aquests conflictes també li permet entendre'ls millor i celebra si això pot permetre que algú, a través de la lectura, pugui entendre també aquestes situacions que, potser, li són totalment alienes o distants.
Tots som ciutadans i busquem la nostra forma de contribuir a la societat i de corregir les injustícies quan les veiem. Jo escric, vostè pregunta, altra gent dibuixa o canta...
Un dels seus objectius quan escriu és crear debat al voltant d'un tema. Per Gurnah, no és tan important si la persona que el llegeix està d'acord o no amb les tesis que ell planteja. Només que aquella persona s'aturi i reflexioni sobre aquell fet, aquell moment històric o aquella realitat ja és una victòria.
Justament aquesta voluntat de reflexió centrava les seves classes a la Universitat de Kent, al Regne Unit, on va ser professor de literatura anglesa i literatures postcolonials durant més de 30 anys després d'emigrar com a refugiat.
Es tracta del segon escriptor negre africà que rep el Nobel de Literatura des que es va instaurar la categoria l'any 1901.
