Abelles i apicultors, en perill d'extinció
El sector apícola de Catalunya llança un avís contundent: la collita de mel d'enguany fa preveure que serà un any desastrós, i que anirà a pitjor.
La majoria d'apicultors no arribaran ni a la meitat de producció, i molts no arribaran al 30%. Són dades alarmants, tal com explica Josep Maria Claria, coordinador del sector apícola d'Unió de Pagesos:
Aquest ha estat el pitjor any dels últims 30 o 40 anys. Ha estat desastrós, hem baixat la producció un 70%, però un 70% respecte de l'any passat, que ja va ser un any dolent.
Per això demanen ajuda a les administracions i adverteixen que el sector apícola podria desaparèixer.
No és que no hàgim guanyat res, és que hem hagut d'alimentar les poques abelles que ens queden perquè se'ns morien. I cada any és pitjor, si el govern no ens ajuda, com a qui pateix gelades i perd la fruita, la majoria decidirà deixar-ho. Molts ja m'ho estan dient.
En aquest sentit, els afectats estan pendents de la taula sectorial que es farà el mes que ve per decidir el seu futur.
Plou sobre mullat
Si bé aquest any ha estat "dels pitjors de la història", el sector ja trontolla des de fa temps.
La crisi energètica i l'encariment dels costos de producció, en especial el gasoil per al transport, s'han afegit a unes importacions en augment. Les empreses espanyoles fa temps que trien la Xina i Portugal com a principals països proveïdors de mel.
Durant el primer semestre de l'any, van comprar a operadors xinesos un total de 4.851 tones de mel a un preu mitjà d'1,42 euros/quilogram i a operadors portuguesos, 3.642 tones a un preu mitjà de 2,08 euros/quilogram. Uns preus amb els quals la mel catalana pateix a l'hora de competir-hi.
Són molts els factors responsables d'aquest daltabaix, però un dels principals és el canvi climàtic.
Les gelades, però sobretot la sequera, han interromput la floració i també han afavorit la proliferació de l'abellerol, un ocell que s'alimenta sobretot d'abelles.
A més, les altes temperatures han fet que hi hagués menys presència d'insectes, per l'escassa floració i l'absència de basses, i això ha convertit les abelles mel·líferes en el principal aliment d'aquest ocell migrador.
A més, les bandades d'abellerols van a caçar abelles als ruscos pròxims i el seu cant espanta les abelles, que es queden a dins, sense sortir.
Un comportament "perillós" per als ruscos a finals de l'estiu, ja que les abelles no surten fins que els abellerols desapareixen, amb la qual cosa perden les millors hores per trescar, cosa que disminueix la cria i, per tant, minva la població que ha d'hibernar.
També s'hi ha de sumar la "Varroa", un àcar que parasita les colònies d'abelles, i la "Vespa velutina" (o vespa asiàtica), una espècie invasora que destrueix sense pietat els ruscs massa dèbils per defensar-se. Tot plegat, massa cops per a unes abelles que no passaven pel seu millor moment:
Les pobres abelles ja ho tenien malament a causa de la sequera, la falta d'aigua i de flors..., però si a sobre augmenta el nombre d'abellerols, de vespa asiàtica i de 'Varroa', són molts claus al taüt. Són massa coses, és la tempesta perfecta.
Els apicultors, com la Sònia o en Marc, apunten, però, un altre responsable principal: els pesticides i productes fitosanitaris.
Es parla molt del canvi climàtic, però els herbicides i pesticides que es llancen al camp maten moltes abelles. I també ens acabaran matant a nosaltres... La gent no s'imagina tots els productes químics que es posen a la terra.
Aquest any ens ha matat la sequera, sí, però la resta d'anys el que ens mata és el verí dels plaguicides: nosaltres no en fem servir, però les abelles viatgen molt i sempre acaben trobant camps o flors contaminats i els porten al rusc, i llavors ja ve el desastre.
Un futur incert
Precisament, segons la FAO, és l'ús de pesticides el que ha situat les abelles a la llista d'espècies en perill d'extinció.
I de la seva supervivència, recorda l'organisme internacional, no només en depèn la mel, sinó que dos terços dels cultius per a alimentació mundial depenen d'insectes pol·linitzadors com les abelles.
Un futur incert, alerten, que podria tenir conseqüències devastadores per a tota la humanitat.
