Absolta la propietària d'una ludoteca de Vilanova i la Geltrú que havia estat condemnada per maltractar els nens
L'Audiència de Barcelona ha absolt la propietària d'una ludoteca de Vilanova i la Geltrú (Garraf) que havia estat condemnada a dos anys de presó per maltractar sis nens en considerar que no és fiable la declaració de la principal testimoni, una empleada del centre que va gravar les suposades vexacions.
2 min
En la sentència, el tribunal estima el recurs presentat per la propietària de la ludoteca El Món dels Barrufets", Saray Orihuela, i l'absol per falta de proves, malgrat que ha reconegut que el seu tracte cap als menors era "desagradable, groller i apartat de les més elementals regles de pedagogia".
La propietària de la ludoteca va ser condemnada el gener de l'any passat pel jutjat penal número 2 de Vilanova i la Geltrú per quatre delictes contra la integritat moral dels menors i dues faltes de vexacions, arran d'uns fets ocorreguts el març de l'any 2006.
No obstant, la secció novena de l'Audiència de Barcelona ha considerat ara que la dona ha de ser absolta en dubtar de la fiabilitat de la principal testimoni de càrrec, una treballadora de la ludoteca que durant un mes va gravar amb una càmera oculta els suposats maltractaments infligits als menors.
Segons l'opinió del tribunal, la declaració de la principal testimoni podria ser interessada, atès que l'acusada havia reduït el nombre d'hores de feina a la ludoteca i la seva relació laboral era a punt d'acabar-se, sense perspectives de renovació.
La sentència ressalta, a més, la "incoherència" de l'actitud de la denunciant, que no va saber explicar en el judici com durant un mes va permetre "una situació de maltractament a nens tan petits" i va prioritzar l'obtenció de proves d'aquestes suposades vexacions.
"(...) o bé té motius diferents als exposats en la resolució del judici oral o, si no n'hi ha, va tenir la fredor de veure com els menors eren maltractats durant un mes sense ni tan sols posar-ho en coneixement dels pares dels nens (...)", raona la sentència.
A més, l'Audiència de Barcelona adverteix que la monitora "en tot moment va tenir el domini de la gravació, i, per tant, estava en disposició de seleccionar el que li interessava o deixar de gravar el que no li interessés".
En aquest raonament es basa el tribunal per posar en dubte que els tancaments de nens recollits en la gravació efectuada per la monitora fossin realment així, o simplement escenes tretes de context.
La sentència apunta com a exemple una imatge d'un suposat tancament que, segons la seva opinió, és "equívoc", perquè mostra uns menors dins del bany, amb les mans amunt en una escena que, pel tribunal, "tant pot correspondre a un càstig com al fet que estan rentant-se les mans".
Per l'Audiència de Barcelona, resulta "sorprenent" la versió de la denunciant que va iniciar les gravacions, perquè així li va suggerir el Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, "sense participar-ho de forma immediata ni a la fiscalia ni als Mossos d'Esquadra per procedir a una investigació sobre el que passava".
En aquest cas, l'administració hauria incorregut en una irresponsabilitat "en consentir l'esmentada situació i no fer res per impedir el maltractament", argumenta el tribunal.
La propietària de la ludoteca va ser condemnada el gener de l'any passat pel jutjat penal número 2 de Vilanova i la Geltrú per quatre delictes contra la integritat moral dels menors i dues faltes de vexacions, arran d'uns fets ocorreguts el març de l'any 2006.
No obstant, la secció novena de l'Audiència de Barcelona ha considerat ara que la dona ha de ser absolta en dubtar de la fiabilitat de la principal testimoni de càrrec, una treballadora de la ludoteca que durant un mes va gravar amb una càmera oculta els suposats maltractaments infligits als menors.
Segons l'opinió del tribunal, la declaració de la principal testimoni podria ser interessada, atès que l'acusada havia reduït el nombre d'hores de feina a la ludoteca i la seva relació laboral era a punt d'acabar-se, sense perspectives de renovació.
La sentència ressalta, a més, la "incoherència" de l'actitud de la denunciant, que no va saber explicar en el judici com durant un mes va permetre "una situació de maltractament a nens tan petits" i va prioritzar l'obtenció de proves d'aquestes suposades vexacions.
"(...) o bé té motius diferents als exposats en la resolució del judici oral o, si no n'hi ha, va tenir la fredor de veure com els menors eren maltractats durant un mes sense ni tan sols posar-ho en coneixement dels pares dels nens (...)", raona la sentència.
A més, l'Audiència de Barcelona adverteix que la monitora "en tot moment va tenir el domini de la gravació, i, per tant, estava en disposició de seleccionar el que li interessava o deixar de gravar el que no li interessés".
En aquest raonament es basa el tribunal per posar en dubte que els tancaments de nens recollits en la gravació efectuada per la monitora fossin realment així, o simplement escenes tretes de context.
La sentència apunta com a exemple una imatge d'un suposat tancament que, segons la seva opinió, és "equívoc", perquè mostra uns menors dins del bany, amb les mans amunt en una escena que, pel tribunal, "tant pot correspondre a un càstig com al fet que estan rentant-se les mans".
Per l'Audiència de Barcelona, resulta "sorprenent" la versió de la denunciant que va iniciar les gravacions, perquè així li va suggerir el Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, "sense participar-ho de forma immediata ni a la fiscalia ni als Mossos d'Esquadra per procedir a una investigació sobre el que passava".
En aquest cas, l'administració hauria incorregut en una irresponsabilitat "en consentir l'esmentada situació i no fer res per impedir el maltractament", argumenta el tribunal.
