Accedir a Montjuïc amb transport públic: les imatges d'una història inacabada
Cada any pugen a la muntanya de Montjuïc de Barcelona uns 10 milions de persones, atretes pels museus, els espectacles i les activitats en els més de 40 equipaments culturals, esportius i educatius. A més dels que van a passejar i a fer turisme en el gran parc central de Barcelona, de més de 350 hectàrees.
Molts hi arriben a peu, o amb les 22 escales mecàniques que hi ha a Montjuïc, que està previst que es renovin i actualitzin en un termini de quatre anys. Diversos mitjans de transport, com el funicular, el transbordador del port, els autobusos i el telefèric, permeten salvar els desnivells per arribar a les cotes més altes de la muntanya.
Un segle pujant a la muntanya de Montjuïc
La freqüentació massiva de Montjuïc va començar el dia que es va inaugurar l'Exposició Internacional de Barcelona, el 19 de maig del 1929. Una allau de visitants i autoritats va omplir la plaça d'Espanya i voltants de vehicles, amb un monumental col·lapse circulatori que va complicar molt l'accés. Tothom volia veure les novetats. El zepelí que va sobrevolar el recinte va causar sensació.
Hi havia múltiples mitjans de transport, recreatius i pràctics. Un trenet de vapor feia un recorregut circular de més de dos quilòmetres, que unia molts dels pavellons, des del Palau Nacional i passant per l'estadi, amb una baixada fins al primer parc d'atraccions de Montjuïc, dins el sot de la Foixarda.
L'electricitat era un dels temes centrals de l'Exposició Internacional, amb sistemes de mobilitat com els electrocars, uns vehicles construïts a Manresa que podien transportar 12 persones i que ara semblen avançats al seu temps. També hi havia les primeres escales mecàniques de Barcelona a cel obert que pujaven cap al Palau Nacional i de les quals encara es poden trobar vestigis. A més de diversos ascensors, com el de la torre Asland, de 50 metres.
Per pujar al Palau Nacional amb més comoditat també es va instal·lar un funicular, amb un recorregut d'uns 100 metres des de l'avinguda de la Tècnica, ara carrer de la Guàrdia Urbana, fins al mirador del Palau. Tenia dos cotxes formats per tres compartiments esglaonats. Podia transportar fins a tres mil passatgers cada hora. Només va funcionar els mesos que va durar l'Exposició, i després es va desmuntar. Però encara queda en peu un gran arc de ciment armat de 22 metres de llum i la llosa de formigó per on anaven les vies, mig amagada entre la vegetació.
El funicular de Montjuïc i la seva construcció
El mitjà de transport més ràpid i amb més capacitat de l'Exposició Internacional va ser el funicular de Montjuïc. Un trajecte d'uns 750 metres que es feia en menys de tres minuts. Inaugurat el 1928 i modernitzat diversos cops, encara presta servei.
La construcció va ser una iniciativa privada, impulsada per l'advocat Elies Rogent i continuada per la seva família després de la seva mort. L'obra es va enllestir en només catorze mesos. Va caldre excavar una rasa sota el carrer Nou de la Rambla i fer túnels i viaductes muntanya amunt, gairebé tot amb mètodes molt artesanals.
Ho evoca Manuel Marina, guia oficial de Barcelona i comissari de l'exposició "El funicular de Montjuïc. La conquesta de la muntanya", que es pot veure al castell de Montjuïc fins al 25 de setembre:
El més fort que s'havia de fer era a pic i pala i amb força d'animals. La maquinària la van portar de Suïssa, però els cotxes els van muntar a Can Tunis. I els van portar carregats amb mules. De fet, hi ha una fotografia que estan passant davant el monument a Colom amb les mules arrossegant els dos cotxes que es van instal·lar per fer el recorregut entre Paral·lel i Miramar.
El funicular va tenir un gran èxit des del dia de la inauguració, el 24 d'octubre de 1928. Aquella mateixa tarda ja va transportar 4.000 persones. Amb cintes transportadores al llarg del passadís, anomenades "tapis roulant" i amb escales mecàniques, el funicular va ser tota una exhibició de modernitat.
Un anunci publicat a la revista Mirador el presentava com la millor manera d'arribar a l'estadi de Montjuïc per als grans esdeveniments esportius. Una imatge que podria tenir nova actualitat quan el Futbol Club Barcelona hi jugui en la temporada 2023-2024.
El funicular formava part d'un ambiciós projecte que havia d'anar des de la Rambla, al centre de Barcelona, fins al castell de Montjuïc en un temps molt curt. Manuel Marina, comissari de l'exposició, ho resumeix:
El trajecte estava previst fer-lo en 11 minuts. Des del Liceu fins al Paral·lel en un tramvia soterrat que aniria per un túnel sota el carrer Nou de la Rambla que es va començar però mai es va acabar. Des del Paral·lel a Miramar, amb el primer tram del funicular, que és el que ens ha quedat fins avui dia. I el segon tram, des de Miramar fins al castell. Aquest recorregut era ràpid, de masses, i comportava poder accedir al castell de Montjuïc en 11 minuts només.
Fa tres anys el Servei d'Arqueologia de Barcelona va explorar els vestigis del túnel inacabat sota el carrer Nou de la Rambla per on havia de passar el tramvia soterrat, que van sortir a la llum arran d'unes obres.
El funicular fins al castell de Montjuïc
El juliol de 1929 va entrar en servei el segon tram del funicular, des de Miramar fins al peu del castell de Montjuïc, amb 424 metres de recorregut. La construcció va ser més fàcil que la del primer tram, perquè només calia obrir una rasa en línia recta a cel obert per estendre les vies. Però no van poder arribar més a prop dels murs del castell per l'oposició dels militars, que van exigir, a més, que l'estació superior fos una estructura lleugera que es pogués eliminar immediatament en cas de conflicte bèl·lic.
A més del castell, el tram superior del funicular aviat va oferir accés al parc d'atraccions Maricel Park, creat l'any 1930 per la mateixa família Rogent que era propietària del funicular, amb grans vistes sobre la ciutat.
Amb la Guerra Civil, el parc d'atraccions va tancar per sempre i el servei del funicular es va interrompre. Quan es va reprendre, el funicular el van fer servir sobretot els soldats destinats al castell i barraquistes que vivien en els barris de barraques que es van estendre per la falda de la muntanya, que van arribar a una població d'unes 30.000 persones. Una exposició al castell de Montjuïc, l'any 2020, documentava aquest llarg període.
El desmantellament del funicular del castell i els vestigis de la via
L'any 1964 les instal·lacions es van reformar i durant uns anys el funicular va revifar amb el nou parc d'atraccions de Montjuïc. El funicular es va connectar amb el metro de Barcelona i el 1972 va passar a ser de gestió municipal. Però amb unes instal·lacions obsoletes, el servei va anar perdent usuaris i aviat es va considerar poc rendible. El tram superior fins al castell va deixar de funcionar l'any 1981 i es va desmantellar. El tram del Paral·lel es va remodelar i va tornar a prestar servei el 1984. Per als Jocs Olímpics es va fer la reforma completa que li va donar l'aspecte actual.
Del tram superior fins al castell encara queda ben visible el recorregut per on anava la via. Amb els pals del cablejat elèctric i trams dels murs a banda i banda de les vies. És un camí d'accés al castell poc conegut, però que està previst incloure dins el pla director de camins que preveu recuperar itineraris històrics de la muntanya.
L'assignatura pendent de l'accés al castell
El telefèric de Montjuïc, de Miramar al castell, que va entrar en servei l'any 1970, va contribuir a deixar obsolet el funicular. Es va modernitzar completament per donar-li una alta capacitat de transport, de fins a 2.000 passatgers per hora amb 55 cabines i un recorregut de 752 metres, però el preu dels bitllets l'ha convertit essencialment en un transport turístic.
Hi ha hagut moltes propostes per recuperar el funicular fins al castell. Era un dels elements essencials del Projecte dels Cims, guanyador d'un concurs d'idees l'any 2002, que preveia eliminar la mobilitat en vehicle privat a la part alta de Montjuïc, batejada com "l'Acròpolis verda". L'accés s'havia de garantir amb mitjans de transport públic d'alta capacitat, el funicular i el telefèric, dins la tarifa integrada.
Manuel Marina, comissari de l'exposició sobre la història del funicular de Montjuïc, és una de les persones que reivindiquen la recuperació de la línia: "Jo almenys tinc el convenciment -de fet, està dintre del Pla Director de Montjuïc- de tornar a obrir el tram que va des de Miramar fins al castell, per tenir un transport ràpid, de masses i que estaria integrat dins la xarxa de transport públic de Barcelona dintre del títol de transport normal."
El Pla de Mobilitat de Montjuïc 2022-2029 reflecteix la demanda de les entitats veïnals que el telefèric s'adhereixi a la integració tarifària. Dins la proposta de millora de l'accessibilitat a la muntanya des del Poble-sec, el pla també contempla l'arribada del funicular al castell de Montjuïc, amb parada intermèdia a la part alta del carrer Nou de la Rambla. En la modificació del Pla General Metropolità de 2014 es van incloure les reserves de sòl, tot i que l'Ajuntament de Barcelona indica que a hores d'ara no hi ha un calendari per a la realització d'aquest projecte.
El castell de Montjuïc rebrà 3,7 milions d'euros dels fons europeus Next Generation per posar-lo al dia i recuperar l'ús de moltes parts de les instal·lacions que no estan obertes al públic. Guanyarà molt més espai per a exposicions, com la que hi ha actualment dedicada a la història del funicular, que es pot visitar fins al 25 de setembre. Les millores atrauran més visitants al castell. Els experts i moltes entitats veïnals reclamen un transport públic efectiu i econòmic que arribi fins al castell.
