Aconsegueixen criar taurons en captivitat i n'alliberen una desena a la costa de Barcelona
Un pescador de la Confraria de Barcelona truca als científics de l'Institut de Ciències del Mar perquè, mentre pescava, s'han enganxat a les seves xarxes més de 200 ous de tauró. És el punt de partida d'una aventura que ha portat aquest grup d'investigadors a criar taurons en captivitat. L'espècie en qüestió és el gat de mar, un dels taurons més petits que habiten al Mediterrani.
Els científics van portar els ous a les peixeres de l'ICM. Després d'uns mesos de vigilància constant i un control de la temperatura de l'aigua minuciós, hi han nascut 35 tauronets gat.
Fan només 15 centímetres de llarg. Alguns reposen al fons i d'altres juguen amb les bombolles de la peixera. Quan Anabel Colmenero, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, s'hi acosta amb el menjar, tots s'agiten esperant-la. És la que els alimenta des de fa tres mesos amb trossets de cuc de mar i l'ajuda d'unes pinces.
Explica que ha estat difícil. Alguns ous van arribar amb un bacteri i no van prosperar. Però el fet que només hagi tirat endavant un 17% dels ous, en certa manera, passa també a la natura, reconeix. Així que considera un èxit haver aconseguit que en neixin més de 30.
El gat de mar, un tauró adorable que habita al Mediterrani
Colmenero és també fundadora de Catsharks, una fundació científica abocada a ajudar les espècies de tauró. El fet de crear la fundació sorgeix de la consciència de la importància dels taurons. Un coneixement que es va convertir en passió per aquests animals.
És molt important que la ciutadania estigui sensibilitzada, crear consciència que els taurons, lluny de ser una amenaça, els hem de protegir perquè són bàsics per al manteniment del bon estat del mar, de tota la cadena tròfica marina.
I això que, en aquest cas, el gat marí té un aspecte adorable i gens amenaçador. Els seus ulls allargats i la finesa dels moviments àgils, ben bé podrien ser la causa que s'anomeni "gat".
"És una espècie que viu a uns 300 metres de profunditat, que són en els fons on els pescadors van a pescar lluç i escamarlà", explica Colmenero.
Les captures accidentals són un dels atacs més grans que pateixen els taurons, però si bé és tristament habitual capturar-ne individus i ous, no ho és tant el gran nombre que va capturar aquest pescador.
I és que el pescador no va enganxar els ous, sinó una altra xarxa, abandonada al fons, que diferents taurons havien fet servir per posar-hi els ous. De fet, una femella només pon dos ous per posta, però en aquest cas es tractava de moltíssimes postes totes juntes.
És possible criar taurons en una peixera?
Després d'uns mesos cuidats atentament pels científics, els fan unes proves per saber si es podran alimentar per ells mateixos a mar obert, perquè el seu destí és la llibertat.
Els tiren presa viva, crustacis, petits cucs de mar... i, davant de l'alegria dels investigadors, no triguen gens a caçar les seves preses tots sols.
Però haver aconseguit aquesta fita no només és bo per al tauró gat. L'experiment servirà per a moltes espècies de tauró que estan en perill d'extinció a Catalunya i en altres indrets.
Per Claudio Barría, investigador de la Universitat d'Oviedo i director de Catsharks, significa el primer pas d'un projecte molt més ambiciós.
Els investigadors els deixen anar en un indret a la costa de Barcelona, tot just davant de les platges, on creuen que s'hi concentren condicions favorables per a ells. Els petits taurons, de només 10 centímetres, tindran una segona oportunitat. Si creixen prou, arribaran fins als 40 centímetres o mig metre, com a molt, que fan els taurons gat adults.
Anabel Colmenero està convençuda que el lloc triat és l'idoni per a ells.
Creiem que sí que prosperaran perquè els deixem en una zona en què tenen un ambient en què es poden amagar, perquè hi ha esculls artificials, i poden alimentar-se. I quan vagin creixent, aniran a la profunditat que els hi correspon a poc a poc.
La interacció entre pescadors i investigadors és bàsica i, en aquest cas, ha permès que aquests taurons gat tornin allà d'on no n'haurien d'haver de sortir mai, per continuar enriquint el Mediterrani.
La confraria de pescadors col·labora amb entitats científiques i l'Ajuntament de Barcelona en el projecte Resmed per millorar l'estat del Mediterrani i fer-lo més resilient als embats de la crisi climàtica. I això no es pot aconseguir sense taurons, per això hi tenen molt protagonisme.
El més temut del mar... injustament
La imatge d'una aleta sobresortint de l'aigua forma part de l'imaginari popular i fa que els taurons siguin vistos amb pànic i rebuig.
Influències cinèfiles poc fonamentades científicament a banda, i supersticions de temps pretèrits, els taurons són una peça bàsica en l'equilibri dels ecosistemes marins. També del nostre mar.
Al Mediterrani hi ha, o hi hauria d'haver, unes 45 espècies diferents de tauró. Entre elles algunes més conegudes com el solraig o la tintorera o, fins i tot, el tauró blanc.
Lamentablement, més del 50% d'aquestes espècies estan amenaçades o ja són gairebé inexistents. De fet, diversos estudis apunten als taurons del Mediterrani com els que corren un risc més gran de desaparèixer del tot, el que seria una sentència per a tot l'ecosistema.
Les diverses pressions humanes que reben en són la principal causa, ja que triguen molt a créixer i ser madurs sexualment. Una de les amenaces més grans és la sobrepesca i la captura accidental d'individus. Però també dels ous.
