Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Acord històric per reconèixer Nova Caledònia com a estat integrat dins de la Constitució francesa

L'acord ha de ser ratificat per les autoritats i refrendat pel vot del caledonis el febrer de 2026

12/07/2025 - 12.42 Actualitzat 12/07/2025 - 16.45

Partidaris i contraris a la independència han arribat a un acord històric per a la creació d'un estat per a Nova Caledònia. Ho han anunciat aquest dissabte representants d'aquest petit territori d'ultramar, a 17.000 quilòmetres de París, un any després d'una violenta revolta que va deixar almenys 8 morts i de dècades de tensions no resoltes malgrat tres recents referèndums (2018, 2020 i 2021).

Mitjans locals han avançat que es crearà una nacionalitat caledoniana, que es podrà compatibilitzar amb la francesa, i es posarà en marxa un cens per a determinades eleccions que inclogui només els nadius o els que resideixen a les illes des de fa almenys 15 anys. 

 

L'estat de Nova Caledònia, dintre de la Constitució francesa

Aquest dissabte de matinada s'ha arribat al consens després de 10 dies de negociacions a París.

Representants de l'estat francès, encapçalats pel ministre d'Ultramar de França, Manuel Valls, i els independentistes i no independentistes caledonis han acordat una "solució perenne" per a Nova Caledònia, amb la creació d'un nou estatut del territori i un pacte de reformes econòmiques, incloses les del sector del níquel, publica Le Monde.

"S'acorda una organització institucional sui generis de l'"Estat de Nova Caledònia" dins de l'entitat nacional, consagrada a la Constitució de la República Francesa. Pot ser reconeguda per la comunitat internacional."

Segons ha transcendit del document, les directrius de l'acord s'inclouran en la Constitució, i establiran les condicions per crear una nacionalitat caledònia, amb el benefici de poder gaudir de la doble nacionalitat, juntament amb la francesa.

 

Nova Caledònia ha de ratificar l'acord

Valls –que tenia l'encàrrec de Macron per tancar les negociacions aquest any-- ha celebrat arribar a aquest "gran acord" a X, amb la imatge dels signants i del document, fruit d'"unes llargues negociacions en les quals els caledonians han fet una tria valenta i responsable."

 

Però el ministre dels Territoris d'Ultramar també alerta que el document encara ha de ser ratificat dins de les instàncies de Nova Caledònia.

"El més difícil tot just comença, perquè les formacions lleialistes i independentistes s'han arriscat i ara han de convèncer els seus."

Manuel Valls, ministre francès dels Territoris d'Ultramar i el primer ministre François Bayrou a la cimera de negociació amb Nova Caledònia (Reuters/Ludovic Marin)

Segons ha declarat Valls, "els lleialistes, els partidaris que Nova Caledònia sigui francesa, no han acceptat fins ara res que els tregui d'aquest objectiu. I, en canvi, l'acord preveu un 'estat de Nova Caledònia, inscrit en la Constitució de la República Francesa', que pot ser reconegut com a tal per la comunitat internacional".

La presidenta de l'Assemblea Nacional francesa, la macronista Yaël Braun-Pivet, ha celebrat el pacte aconseguit i ha assegurat que les dues parts han sabut "estar a l'altura de les circumstàncies històriques", segons ha manifestat a les xarxes socials.

 "Reneix l'esperança a Nova Caledònia. Sento una profunda emoció i confiança sincera per tot el futur que espera als caledonians  i caledonianes."

Una piulada que ha  acompanyat amb la imatge del document firmat pels representants a favor i en contra de la independència juntament amb la del govern francès representat per Valls. 


La lluita per la independència de Nova Caledònia

Nova Caledònia, antiga colònia francesa de 270.000 habitants, que es va convertir en territori d'ultramar després de la Segona Guerra Mundial, ha viscut recurrents tensions entre els aborígens, anomenats canacs, i els arribats de la França metropolitana. 

Els canacs, que representen el 41% de la població i que especialment pateixen més la pobresa i l'exclusió, són partidaris de la independència i han acusat l'estat francès d'inflar els censos electorals promovent l'arribada de votants pro-París. Els tres referèndums d'autodeterminació (2018, 2020 i 2021) van acabar amb un "no", enmig del boicot dels independentistes i les crítiques de les autoritats canaques.

Aquest dissabte, el president, Emmanuel Macron, i el primer ministre, François Bayrou, han convocat els principals ministres afectats per l'acord. El cap d'estat rebrà els firmants i, més endavant, es presentarà l'acord en una cerimònia solemne.