Acord per al català a l'escola: arguments pel sí i pel no
Hores després de l'acord a quatre per intentar blindar el català a les aules, el debat polític i social continua. Repassem els arguments que estan desplegant partidaris i detractors sobre aquesta proposició de llei, que el Parlament ja ha aprovat tramitar per la via d'urgència.
Protegir els directors
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, defensa que la nova llei protegeix tant el català a l'escola com els projectes dels centres davant de sentències com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25 per cent de castellà a l'ensenyament.
Protegirà jurídicament les direccions i els mestres davant d'una sentència que és una aberració pedagògica.
A més, ha anunciat que la nova llei incorporarà una avaluació de les competències lingüístiques dels alumnes de forma anual, tant escrita com oral, a primària i a secundària.
Ho farem amb proves de competència internes i extrenes. A quart de primària, a segon d'ESO, i també de forma censal a sisè i a quart d'ESO. Amb aquesta avaluació com a novetat incorporarem la competència oral amb les llengües.
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha defensat l'acord des del Parlament
Des de la CUP, que ha quedat fora de l'acord, la proposició de llei que "trasllada la responsabilitat als centres" en un moment de molta pressió política i judicial.
La seva portaveu, Dolors Sabater, conclou:
No hi ha cap fórmula màgica que permeti complir la sentència i alhora blindar la immersió.
La sentència "decaurà"
El secretari de política lingüística, Xavier Vila, afirma que amb la nova llei el català serà "el centre de gravetat a les aules".
Però va més enllà i creu la sentència del 25 per cent quedarà superada amb aquest nou marc legislatiu. Ho ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio".
Un cop superat el marc legal per un altre, aleshores s'entra en una altra dinàmica perquè la sentència ja no es pot aplicar com s'havia d'aplicar. El que és esperable és que acabi decaient aquesta sentència basada en un marc anterior.
Llengua curricular o vehicular?
Una de les principals novetats de l'acord respecte a l'anterior pacte, del qual es va despenjar Junts per Catalunya, és la consideració de la introducció del terme "curricular".
Precisament aquest fragment és el que destaca el ministre socialista Miquel Iceta per celebrar el nou consens parlamentari.
La ministra d'Educació, Pilar Alegría, també ha celebrat l'acord però ha avisat que la sentència del 25% de castellà a les aules és ferma i s'ha de complir.
En declaracions a Catalunya Ràdio, l'encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, defensa que curricular no vol significa vehicular.
Els socialistes i la CUP fan una interpretació absolutament interessada i forçada. Un exemple: hi ha moltes escoles que utilitzen l'anglès per impartir matèries. És una llengua curricular però en cap cas vehicular.
En discrepen entitats com la Plataforma per la Llengua.
Amb consens o sense?
Alguns dels arguments dels detractaors de l'acord passen pels contingut de pacte però també per les formes. Des del sindicat USTEC lamenten el que consideren una falta de diàleg amb la comunitat educativa
En canvi, Òmnium Cultural, que té com un dels eixos prioritaris vetllar per la llengua, ha celebrat que s'hagi "reconduït" la situació amb "l'acord del 78% per defensar el català com a llengua vehicular i d'acollida".
Vox i Ciutadans, en contra
Els dos partits portaran la nova llei al Consell de Garanties Estatutàries. El text s'havia de votar divendres, dia 27, al ple però amb el moviment d'aquests dos grups queden paralitzats tots els tràmits a l'espera que s'emeti el dictamen.
El president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, ha explicat que, al seu parer, l'acord a quatre és "un assalt a la legalitat i una vulneració dels drets i les llibertats dels ciutadans".
