Adeu a la llei de memòria històrica a les Balears: el PP cedeix davant Vox i la deroguen
El Parlament de les Illes Balears ha derogat aquest dimarts la llei de memòria democràtica.
Ho han celebrat amb abraçades els diputats de Vox, que han aconseguit un dels objectius polítics d'aquesta legislatura amb el suport dels populars, que s'ho han mirat en silenci.
I és que el PP va donar suport a aquesta llei impulsada per l'executiu socialista de Francina Armengol l'abril del 2018. A més, l'any 2024 va evitar el primer intent de la ultradreta de suprimir la llei, a canvi del suport de les esquerres per retirar unes esmenes.
Ara, però, el govern popular de Marga Prohens ha trencat l'acord amb l'esquerra per fer costat a Vox en compliment d'un dels acords a canvi dels pressupostos del 2025.
Ha estat un debat tens en què l'esquerra ha acusat els populars de "covards" i de no tenir paraula.
Els arguments de Vox i PP per a la derogació
En la defensa de la derogació, el diputat de Vox Sergio Rodríguez ha repassat una llista de persones assassinades pels republicans abans i durant la Guerra Civil.
Rodríguez, que ha qualificat la llei de "partidista", ha acusat els socialistes de ser "els responsables de convertir les víctimes en botxins i els botxins en víctimes".
Aquestes lleis de memòria ja només serveixen per blanquejar el PSOE i la seva història de violència, de sang i de crims. Haurien de demanar perdó per la seva intervenció a tots els crims de la Guerra Civil.
La diputada del PP Cristina Gil ha argumentat que la llei memorialista balear no uneix, sinó que divideix, enfronta i "reescriu la història", i ha recordat que el bombardeig més greu de Mallorca, el 1937, va ser obra de l'aviació republicana.
"Nosaltres mostrem dolor i respecte, però per totes les víctimes", ha dit Gil, que ha admès que el PP va donar suport al seu dia a una llei que finalment ha acabat "imposant una veritat oficial, sacralitzant una visió i oblidant part de les víctimes", com els religiosos assassinats.
L'oposició acusa Prohens de deslleial
Tots els grups parlamentaris de l'esquerra s'han oposat a la derogació de la llei de memòria democràtica i, com a mostra de suport a les víctimes, han col·locat cartells amb les cares de represaliats pel franquisme als seus escons.
El portaveu del PSOE, Iago Negueruela, ha denunciat que "si una presidenta no té paraula, no es mereix ser aquí", en al·lusió a Marga Prohens, i ha etzibat als populars que "haurien d'estar avergonyits per posar-se del costat de Vox".
Per moltes lleis que deroguin, mai no faran callar les víctimes ni les esborraran.
Per part de Més per Menorca, Joana Gomila ha lamentat que el govern del PP no tingui "conviccions", perquè han derogat una llei a la qual en el seu moment van donar suport: "El PP estarà content en veure la cara de felicitat de Vox, que l'ha doblegat."
Un centenar de persones s'han manifestat a les portes de la Cambra per rebutjar aquesta derogació i han exhibit fotografies d'algunes de les dones assassinades o torturades durant el franquisme.
La presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha afirmat que l'anul·lació d'aquesta llei és "un acte molt greu en democràcia i molt dolorós: es deroguen drets humans".
Què preveia la llei derogada
La normativa que ha quedat derogada incloïa qüestions com l'elaboració d'un cens d'elements franquistes per procedir a la seva retirada, el dret a prohibir l'exhibició d'elements o la celebració d'actes franquistes, la conservació d'arxius i la creació d'un banc d'ADN perquè els nens robats puguin localitzar els seus familiars.
L'exhumació de fosses queda fora de la llei de memòria democràtica i, per tant, no s'aturarà.
Le Senne, judici per un delicte d'odi
Aquest debat ja va néixer amb polèmica quan, en el ple del juny de 2024, el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, de Vox, va trencar una fotografia en què apareixien les militants comunistes Aurora Picornell i Antònia i Maria Pascual. Per aquests fets, un jutge ha ordenat l'obertura de judici oral contra Le Senne per un delicte d'odi.
Le Senne va expulsar dues diputades socialistes, membres de la Mesa del Parlament, per exhibir aquestes fotos tot i que els havia ordenat retirar-les, argumentant que vulneraven la neutralitat de l'òrgan rector de la Cambra.
