Adeu al restaurant La Caleta, que tanca obligat per la Direcció de Costes: "Ens sentim estafats"
El restaurant La Caleta de Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, tanca una trajectòria de 71 anys. Els hi obliga la Direcció General de Costes de l'Estat, que reclama que el solar és seu.
Els propietaris del restaurant hi veuen interessos econòmics al darrere i expliquen que tenen un contracte de lloguer vigent amb Adif fins al 2030.
El taulell, el llibre de reserves està ple a vessar. A la cuina, el ritme frenètic de sempre, i al davant, la calma del mar. Però aquest no és un cap de setmana qualsevol. Avui els obliguen a tancar un negoci que ha estat la seva vida des del 1955.
Tres generacions
L'Albert Casado és la tercera generació de la mateixa família que porta el restaurant La Caleta. El negoci el va iniciar el seu avi amb un berenador de platja l'any 1955.
El malson que culmina amb el desnonament va començar l'any 2017, quan els terrenys de Renfe on hi ha el restaurant van passar a mans de la Direcció General de Costes.
Casado explica com va anar: "Nosaltres sempre hem tingut un contracte de lloguer amb Renfe i Adif. El 2017 ordenen la delimitació, i el restaurant l'introdueixen dintre dels terrenys de Costes."
Ni ens avisen ni ens fan una subrogació de contracte ni res. Seguim igual, paguem el lloguer a Adif. Tenim contracte fins al 2030.
La primera notificació de desnonament va ser al febrer, però aquest mes de juliol els ha arribat l'ultimàtum, just després de pagar el lloguer semestral avançat a Adif.
"El dia 16 de juliol ens arriba la notificació de desnonament, que hem de deixar al local en un termini de 15 dies. Dos dies abans ens havia arribat el rebut d'Adif, segons el qual havíem pagat el lloguer de sis mesos", diu Albert Casado.
Es presentaran al concurs públic
La família ha presentat recursos i ho han intentat aturar, però no hi ha res a fer, la sentència és definitiva.
El local sortirà a licitació a l'octubre i ells tenen una sospita: "Jo crec que aquí hi ha un tema de calers", diu l'Albert. "No sé si hi ha alguna cadena de restaurants al darrere, no ho sabem, la veritat se sabrà a partir de l'octubre, quan es vegi a qui li toca el restaurant."
I és que no els reclamen el local per enderrocar-lo o per incomplir la llei de costes, sinó que volen mantenir l'ús gastronòmic de la parcel·la.
I, paradoxalment, ara es troben que hauran de presentar-se al concurs públic per un local del qual tenen un contracte de lloguer vigent.
Casado lamenta que les condicions econòmiques no seran iguals i segurament el local quedarà fora del seu abast: "Nosaltres ens hi presentarem, però crec que econòmicament serà bastant impossible accedir-hi."
Adeu a tota una vida
La Mercè és la mare de l'Albert, i porta tota la vida vinculada al restaurant. Ara no se sap avenir que això s'ha acabat: "Tota la vida l'he passada aquí. El meu marit venia a buscar-me aquí. Va començar a recollir ampolles, a fer de cambrer... Els meus fills, amb 12, 13, 14 anys, ja arreglaven les ampolles."
Ells ho han mamat des de petits com jo.
8 treballadors fixos i una vintena que hi treballen els caps de setmana ara es queden sense feina. El Lluís és el cambrer més veterà, fa 35 anys que treballa a La Caleta i n'hi falten 2 per a la jubilació. Se sent descol·locat: "M'han trencat els esquemes. Ploro cada dia d'ençà que es va saber la notícia. Ploro amb els clients i amb tothom. Se m'ha acabat el món."
Agraïment i decepció
L'Albert Casado està molt agraït pel suport que ha rebut: "Em diuen: 'Albert, anirem on vagis, estarem amb tu sempre.' Tothom ha volgut venir a dinar aquests dies. El telèfon no para. Portem 72 hores que el telèfon és una bogeria. Les xarxes socials no paren."
Però Casado també se sent molt decebut per la poca honestedat de la maquinària administrativa.
Perquè Adif ha mantingut el contracte de lloguer i ha cobrat les quotes amb normalitat cada sis mesos durant tot aquest temps: "Jo m'he criat aquí dintre. És la meva vida, ho és tot. I de cop i volta que t'ho prenguin així com així... És dolorós."
"La veritat, és injust", continua Casado. "Adif no ha dit mai res, ni s'ha pronunciat. Té la poca vergonya de no dir-nos res, quan hem estat pagant el lloguer religiosament."
Ens hem sentit estafats per Adif, que ha seguit cobrant un lloguer d'un terreny que ja no és seu.
La seva mare acaba amb aquesta conclusió: "Aquest lloc és un caramel i tothom el vol, per això tenim els problemes que tenim. perquè és un lloc fantàstic."
