Aena defensa el control centralitzat dels aeroports en el debat sobre la cessió de la gestió

Aena ha defensat el seu model de gestió centralitzada de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i de la resta de la xarxa aeroportuària.

En un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) d'aquest divendres, el gestor aeroportuari espanyol ha sortit al pas de la carta enviada per TCI Fund, un dels "accionistes rellevants" de la societat, amb un 6% de l'accionariat de l'operadora, que ha expressat preocupació davant "l'escalada de pressions reguladores i polítiques".

En la missiva, aquest fons li ha reclamat un "compromís inequívoc" per mantenir la gestió actual centralitzada de la xarxa aeroportuària. I és que el Prat aporta la meitat dels beneficis de la xarxa d'Aena, privatitzada en un 49% des del 2014, i delegar-ne la gestió impactaria el negoci d'Aena.

L'operadora ha recalcat "la importància de la gestió integrada" i que la seva "preservació" ha permès "el desenvolupament eficient" de les infraestructures a l'estat espanyol.

La companyia que presideix Maurici Lucena ha deixat clar que actualment "no hi ha cap proposta, projecte o decisió política" que apunti cap a una governança dels aeroports a càrrec de les comunitats autònomes.

Aena ha garantit que, en el cas que hi hagués "novetats" al respecte, adoptaria les mesures "necessàries en defensa de l'aplicació de la legalitat vigent, de l'interès societari d'Aena".

Gestió i política aeroportuàries

TCI envia aquesta carta en un context en què el debat sobre la gestió descentralitzada o per part de les autonomies dels aeroports agafa volada. I desmembrar Aena aniria en contra dels interessos dels accionistes.

El 25 d'agost la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, afirmava en roda de premsa que el govern i ERC negociaven la governança dels aeroports catalans, inclòs el Prat. Una direcció que forma part de l'acord per la investidura de Salvador Illa.

"Estem negociant primer amb ERC, i com que tots aquests temes s'han de negociar amb l'Estat, en aquest cas l'interlocutor és el Ministeri de Transports, és Aena."

El 17 de setembre, el Congrés va debatre la llei de navegació aèria. Junts va proposar en aquest ple crear una nova filial d'Aena a Catalunya que gestioni de manera independent els aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell.

Paral·lelament, es va expressar ERC, que va criticar la visió "centralista" del govern.

En el mateix sentit, el Parlament Balear, amb el suport del PP i l'abstenció del PSOE, va prendre en consideració una proposta de Més per Mallorca i Més per Menorca per transferir la titularitat dels aeroports balears a la comunitat autònoma.

I a aquests moviments s'hi afegeix que el govern espanyol i el basc es trobaran el primer d'octubre per explorar la possibilitat que Euskadi pugui participar de la gestió aeroportuària dels aeroports bascos en una filial d'Aena, en compliment del seu Estatut.

L'esperit de l'IESE

El clam per a una gestió catalana dels aeroports ve de lluny. El 22 de març del 2007, en una reunió a l'IESE, el RACC, la Cambra de Barcelona i Foment del Treball reclamaven la gestió catalana de l'aeroport.

Aquell dia, 150 entitats clamaven per un traspàs d'aquesta infraestructura i advertien que una ampliació sense gestió convertiria el Prat en un aeroport de baix cost. I així ha estat. El 70% dels vols del Prat són de companyies de baix cost.

L'esperit de l'IESE ha anat descafeïnant-se amb els anys. El juny del 2025 el teixit econòmic i empresarial celebrava l'ampliació del Prat, però reclamava una "governança compartida" que doni veu a totes les administracions (estatal, autonòmica i local) i les organitzacions empresarials més representatives.

La gallina dels ous d'or

L'operadora ha recordat la importància de conservar aquest model dels aeroports en un moment "d'especial rellevància" davant el període de "fortes inversions" que hi ha previstes.

La carta es refereix a l'anunci de la setmana passada en què el gestor aeroportuari i el govern espanyol van anunciar un pla d'inversions aeroportuàries entre 2027 i 2031, conegut com a Dora III, per valor d'uns 13.000 milions d'euros.

I d'aquestes inversions, un quart són per a l'aeroport de Barcelona.

El Prat i Son Santjoan són –segons les últimes dades de què es disposa– la joia de la corona dels dividends d'Aena. Des que la meitat de l'empresa va sortir a borsa i va ser privatitzada que no publica els ingressos diferenciats per aeroports, però, en aquell moment, el Prat aportava la meitat dels beneficis de la xarxa d'aeroports d'Espanya.

Delegar la gestió de l'aeroport que més beneficis aporta al gestor aeroportuari no sembla que estigui entre els plans de la companyia.