Agroparc, el projecte d'agricultura i turisme del Grup Ametller que divideix l'Alt Penedès
El paisatge d'una part de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, està a punt de canviar. Allà on avui hi ha tres masies, alguna mig en ruïnes, i camps i més camps de vinyes, en el futur hi haurà un complex que combinarà l'explotació agrària amb el turisme rural. Es tracta del projecte Agroparc Penedès que impulsa el Grup Ametller.
En total, són gairebé 300 hectàrees, de les quals la majoria estaran destinades als terrenys de cultiu. També hi haurà 7,5 hectàrees d'hivernacles tecnificats, 15 hectàrees de plaques fotovoltaiques i tres naus industrials, en part soterrades. Una serà el centre logístic, l'altra un magatzem i l'última serà un obrador on es fabricaran productes processats de l'activitat agrària desenvolupada a l'Agroparc com cremes, salses o menjar preparat.
Totes aquestes instal·lacions necessitaran grans quantitats d'energia i d'aigua. Pel que fa a l'electricitat, una part provindrà de plaques solars, 13 megawatts, i s'acabarà de completar amb una planta de biogàs que s'alimentarà dels residus generats en el mateix Agroparc. L'aigua provindrà de la xarxa pública, com en qualsevol altra indústria, i es reaprofitarà a través d'una depuradora que també estarà ubicada dins del recinte.
El disseny d'aquesta explotació agrària a gran escala està pensat perquè quedi integrat dins del paisatge. Entremig de totes aquestes instal·lacions hi haurà boscos, zones de passeig, camins, entre els quals un GR, llocs on es podran desenvolupar activitats lúdiques i també les tres masies, una que està destinada a ser un hotel, una altra que serà una casa de colònies i la tercera que serà en part un celler i en part un allotjament rural.
Per tirar endavant el projecte de l'Agroparc, però, s'ha hagut de modificar el planejament urbanístic de Gelida. I és que una part dels terrenys són industrials, però també afecta sòl rústic.
Lluïsa Llop, l'alcaldessa de Gelida, recorda que en la part que està qualificada com a industrial, ara mateix unes vinyes en plena natura, s'hi podria haver construït qualsevol tipus de nau, i valora positivament la voluntat del projecte del Grup Ametller Origen per fer-hi unes instal·lacions que minimitzin l'impacte en el paisatge. Per aquest motiu, precisament, defensa haver modificat el planejament urbanístic, ja que, d'aquesta manera, tot i afectar una part qualificada com a rústica, s'afavoreix la integració del projecte en el territori.
Sortim amb les cartes marcades perquè allà ja hi ha un polígon. No és que l'Ajuntament hagi dit: 'Aquí que tot són vinyes, aquí hi posem un polígon'. El que estem intentant és que s'adigui més al terreny on ha d'estar. Movem la part industrial perquè s'adapti el polígon al terreny i, amb aquest projecte, també evitem que s'hi posin edificis amb parets de formigó, la típica nau com una capsa de sabates, allà al mig.
Per part del grup Ametller, un dels responsables en la confecció del projecte, l'Ignasi Grau, que és enginyer agrònom, remarca que entorn rural i avantguarda tecnològica no són conceptes incompatibles i que, en aquest sentit, el projecte de l'Agroparc pretén convertir-se en la imatge d'una nova manera de fer dins del sector agrari.
L'agricultura és una activitat que sempre se li nega la modernitat. Aquesta modernitat vol dir trencar el paisatge? No. Això és una agricultura hipertecnificada. Estem proposant una cosa nova, uns nous paisatges. És un projecte de futur, d'agricultura en majúscules. És un aparador per demostrar que aquesta idea és possible sense deixar perdre la biodiversitat i respectant el paisatge.
StopAgroparc, una plataforma per fer front al projecte
Sobre el territori, però, no tothom veu amb bons ulls l'Agroparc. De fet, una trentena d'entitats han sumat forces per fer-hi front a través de la plataforma StopAgroparc. Són grups d'ecologistes, associacions culturals, ciutadans particulars, sindicats agraris com Unió de Pagesos, i un llarg etcètera d'agrupacions d'àmbits molt diferents que coincideixen a considerar que, per molta voluntat integradora que tingui el disseny del projecte amb el paisatge, es provocaran danys irreparables en un entorn on avui hi ha natura salvatge i conreus.
La Noemí Vilaseca, una agricultora de l'Alt Penedès, es posa les mans al cap només d'imaginar com canviarà el paisatge que l'ha vist néixer, i considera que hi ha alternatives on instal·lar-hi explotacions industrials amb aquests objectius.
Tenim molts espais industrials buits al Penedès, més de 200 hectàrees, per estar construint polígons nous en zones que estan preservades.
Dins de la zona de l'Agroparc hi ha una zona qualificada com a industrial, però Ametller no col·loca el polígon a sobre d'aquest espai, sinó que el mou de lloc col·locant-lo a sobre de zona agrícola.
Elisabeth Reyes, companya de la Noemí a la plataforma StopAgroparc, defensa que l'afectació del projecte en el paisatge serà molt gran tot i no tenir el disseny d'un polígon industrial tradicional.
Potser utilitzen materials que queden més integrats en el medi, però el que acaben portant és una fàbrica al mig de la natura, una biofactoria... És a dir, aquí tindrem unes instal·lacions que no són pròpies del sòl rural, rústic o vinya protegida com tenim actualment.
Per molt maco que quedi, l'impacte en l'entorn serà enorme. Estem portant activitat industrial en sòl agrícola i això no està permès, per això necessiten canviar la normativa.
Part de les instal·lacions de l'Agroparc s'ubicarien on avui hi ha l'únic corredor biològic que connecta Montserrat i l'Ordal. Una via de pas necessària per a moltes espècies de fauna. A banda, on estan projectats els hivernacles tecnificats és la zona on caça l'àliga cuabarrada, un animal en perill d'extinció i que és un indicador de qualitat en la biodiversitat. En aquest sentit, com a mesura de compensació, el Grup Ametller té previst adquirir uns terrenys a la zona de l'Ordal perquè, amb el temps, aquest ocell hi trobi un nou lloc on anar a caçar.
El procés administratiu del projecte
Un cop s'ha fet la tramitació inicial de reformar el planejament urbanístic de Gelida, ara s'obre un període de 45 dies hàbils per presentar-hi al·legacions. Potseriorment, es revisarà des de diferents àmbits fins a arribar a sobre de la taula de la Generalitat, que és a qui pertoca donar la llum verda definitiva per posar la primera pedra de l'Agroparc.
