Aigües no tan grises per a temps de sequera
L'aigua de la dutxa, la de les piques de la cuina o el lavabo, l'aigua del rentaplats o la rentadora es deixen anar aigüera avall, però es podrien reutilitzar. Són el que es coneix com a aigües grises, i en plena sequera els científics estudien com treure'n profit. A Catalunya s'estan fent algunes proves.
L'aigua de les bugaderies
Una de les possibilitats en estudi és regenerar l'aigua que es fa servir a les màquines de rentar de les bugaderies per tornar-la a utilitzar en una rentada.
Sara Rodríguez, investigadora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) està provant un sistema per eliminar els contaminants de l'aigua que ja s'ha fet servir en una bugada:
El que farem és degradar la possible contaminació que hi ha en aquesta aigua afegint-hi aigua oxigenada i la irradiarem amb llum ultraviolada per desinfectar-la.
L'aigua que en surti després d'aquest tractament no serà apta com a aigua de boca, no serà potable, però sí que tindrà prou bona qualitat per tornar-la a fer servir per rentar roba.
Aigua de reg
A Girona, els científics de l'ICRA, en col·laboració amb l'Ajuntament, provaran un sistema per regenerar les aigües grises de l'escola Àgora i utilitzar-les per regar l'hort del centre.
La idea, explica Joaquim Comas, un dels impulsors del projecte, és netejar aquesta aigua que ja s'ha fet servir amb l'ajuda de les plantes ornamentals que hi ha en una paret verda.
Aquesta aigua ens interessa perquè té matèria orgànica. És contaminant per al medi ambient, però, en canvi, aporta nutrients a les plantes.
Un turisme més sostenible
El tercer exemple és a l'hotel Samba de Lloret de Mar, que ja té experiència en el reaprofitament de l'aigua. Aquest establiment ha aconseguit reduir a la meitat el consum d'aigua derivant a les cisternes dels vàters la que es fa servir a les dutxes.
Ara, l'equip de l'ICRA que dirigeix Gianluigi Buttigleri està assajant un sistema per netejar les aigües grises amb plantes comestibles.
Ho estem provant amb enciams, menta i altres plantes, per veure si després serà segur consumir aquests vegetals.
De moment, és només un projecte de recerca, perquè la llei no permet fer servir plantes comestibles per netejar les aigües grises.
Un circuit d'aigües poc eficient
L'aigua que fem servir a casa per dutxar-nos suposa el 30% del consum domèstic, i la que aboquem al vàter quan tirem de la cadena, un 30% més. Els habitatges no estan preparats per reaprofitar tota aquesta aigua, i encara menys per separar l'aigua del vàter de la de la dutxa.
Justament, la gran dificultat per regenerar i aprofitar les aigües grises és que es barregen totes, les de la dutxa i les del vàter, unes aigües que són netes i potables quan surten de l'aixeta o de la cisterna.
Separar aquestes aigües és costós en els edificis ja construïts, però és fàcil fer-ho en els que s'estan construint, assegura Joaquim Comas:
En ciutats on es construeix de nou, els Ajuntaments poden promocionar que aquests edificis separin les aigües grises de les aigües del vàter.
Actualment, però, només en una cinquantena de municipis, com Sant Cugat del Vallès o Vilanova i la Geltrú, obliguen els edificis de nova construcció a fer canonades separades. A Sant Cugat, per exemple, els edificis nous han de tenir una depuradora que neteja l'aigua de les dutxes i la bombeja a les cisternes dels vàters. Amb aquesta i altres mesures han aconseguit un estalvi d'uns 25 litres per habitant i dia.
