Així sona una petxina de cargol del paleolític després de 18.000 anys

Un equip d'arqueòlegs del Museu d'Història Natural de Tolosa ha recuperat una petxina de cargol prehistòrica i ha aconseguit fer-la sonar després de gairebé 18.000 anys en silenci. És el corn, elaborat a partir d'una gran petxina, més antic conegut fins ara.

L'instrument musical es va trobar al sud de França, a l'Alta Garona, dins la cova decorada de Marsoulas, suposadament habitada per caçadors i recol·lectors durant la cultura magdaleniana, un dels últims grups del paleolític superior de l'Europa occidental.

La troballa confirma l'estreta relació entre la música i els humans des de sempre. Segons publica la revista Science Advances, els magdalenians van transformar la petxina en un instrument de vent, el més antic que es coneix amb aquestes característiques. Només les flautes fetes d'ossos són anteriors, algunes de fa 35.000 anys.

 

Una sonoritat única

La sonoritat de la petxina de cargol és profunda i molt particular, amb certa reverberació. Antropòlegs i etnomusicòlegs consideren que és un exemplar únic, el primer trobat del període paleolític fet a partir d'una petxina gran per fer-lo sonar, de 31 cm de llarg i 18 d'ample.

Fins ara s'havien trobat petxines transformades en adorns petits i portàtils, amb un simbolisme corporal, però cap que demostrés que les societats del paleolític superior també tinguessin una dimensió musical.

Gilles Tosello, científic del Centre d'Investigació d'Art Prehistòric de Tolosa, creu que és reveladora la coincidència entre les marques en forma de punts de la closca de la petxina, atribuïda a l'inici del període magdalenià, i les obres d'art de les parets de la cova de Marsoulas, als Pirineus.

Va ser la primera cova decorada descoberta a la regió, el 1897, i encara avui segueix sent objecte d'estudi.

"Estableix un fort vincle entre la música que es toca amb la petxina i les imatges, les representacions, a les parets. Fins on sabem, és la primera vegada que s'evidencia una relació entre la música i l'art ruprestre en la prehistòria europea."

 

Una cerca interrompuda 80 anys

La petxina es va trobar als Pirineus el 1931, però en un primer moment no es va identificar com un instrument i va quedar arxivada al Museu d'Història Natural de Tolosa com una tassa per beure.

Més de 80 anys després va sortir de la col·lecció per tornar a ser estudiada. Gilles Tosello i Carole Fritz, del Centre Nacional Francès d'Investigació Científica, van descobrir aleshores nombroses pistes de modificacions humanes per confeccionar un instrument musical.

A banda de la vessant musical, el descobriment és clau per afirmar que existia un vincle entre els habitants dels Pirineus amb els de la costa atlàntica, perquè la petxina és un mol·lusc originari de l'Atlàntic i del mar del Nord.

Tot i que és infreqüent, encara se'n pot trobar a les costes basques i asturianes dels Pirineus. Altres objectes trobats a la cova de Marsoulas també reforcen la teoria de les connexions de "grans distàncies", com és una punta de llança feta d'os de cetaci o eines de cristall de roca.

Un instrument de vent

Els investigadors han estudiat amb detall la petxina, fins i tot a través de tomografies computaritzades, per veure com són les proporcions interiors de la closca. Així s'ha pogut comprovar que va ser curosament foradada per aconseguir un so musical en ser bufada.

També s'ha trobat un compost orgànic a la superfície, una resina o cera, que hauria fet servit com a pega per fixar un tub al forat, per exemple una cànula buida d'os d'ocell, i poder bufar amb els llavis sense que l'aire s'escapés. Fins ara, aquest tipus de treballs tan minuciosos per construir un instrument musical només s'havia trobat en èpoques posteriors.

Per fer l'enregistrament del so, es va demanar la col·laboració d'un músic, que va fer vibrar els llavis com si toqués una trompeta o un trombó. Va aconseguir tres notes "d'alta qualitat", coincidents en la nomenclatura musical moderna amb un do, un re i un do sostingut, que van sonar per primera vegada després de 18.000 anys.

 

La funció social de la música

Probablement, la música va ser essencial en el món simbòlic dels éssers humans durant el període del paleolític superior, tot i que s'han trobat pocs instruments musicals que ho demostrin, com ara flautes i xiulets. Es creu que també feien servir tambors fets de fusta i pell, però no s'han conservat.

Com tot l'art en general, la música és una forma d'interacció social que ha tingut un paper clau en els rituals socials. Les petxines s'han fet servir al llarg de la història com a instruments musicals, aparells de comunicació o de senyalització i com a objectes sagrats o màgics. Se n'han trobat a Europa, Àsia i Oceania. A la Mediterrània, les més antigues es van trobar a l'Antiga Grècia, però la petxina de cargol de la cova de Marsoulas és l'única feta servir com a instrument en tota l'Europa paleolítica i, segons els científics francesos, potser en el món sencer.