Això no és una merda, és escatologia catalana en estat pur a "Treu la llengua"

"No diré que a Catalunya està tothom amb la merda, però... poc us falta!"

Amb aquesta frase, Finn Higgins obre un nou episodi de "Treu la llengua" disposat a embrutar-se les mans --lingüísticament parlant--. Aquesta vegada, el programa posa el nas en un tema tant universal com inevitable: l'escatologia.
Entre bonyigues, cagarulles i colomasses, en Finn ens demostra que fins i tot la merda pot ser una lliçó de llengua.

Quan els animals caguen... en català

El català és tan precís que fins i tot els animals tenen paraules pròpies per descriure el que fan al camp.

• Les vaques deixen bonyigues o cascarres.
• Els porcs fan buines.
• Les cabres i ovelles, cagarulles.
• Les gallines fan gallinassa.
• I els coloms, colomassa.

Aquest univers rural i lèxic demostra que el català sap anomenar-ho tot --fins i tot el que altres llengües prefereixen callar--. Perquè, al cap i a la fi, parlar de merda també és parlar de vida.

"Ser cul i merda", "ves a cagar!" i altres joies del dia a dia

L'episodi també repassa algunes de les expressions més conegudes i escatològiques de la llengua catalana:

• Ser cul i merda: ser inseparables.
• Ser un cagat: ser poruc o covard.
• Cagar-se a les calces: tenir tanta por que... millor no acabar la frase.
• Ves a cagar!: l'ordre més comuna de la història.
• A cagar a la via!: expressió clàssica per enviar algú ben lluny.
• Pixar fora de test: equivocar-se o dir un disbarat.
• S'hi caga la burra: quan una cosa no té remei.

Segons Finn Higgins, aquestes expressions no són casualitat. L'escatologia està profundament arrelada en la manera catalana de parlar. Som directes, expressius i amb un punt de sarcasme que ens fa únics.

Una tradició més vella que cagar ajupit

"És més vella que cagar ajupit", recorda en Finn.

I no exagera. Aquesta fascinació pel que passa al ventre ve de segles enrere i ha deixat una bona empremta en la nostra saviesa popular. Els catalans fa temps que convertim la caca en cultura, i els refranys en són la prova viva:

"Menja faves i caga raves."
"Cosa pudenta, fora del ventre."
"Menja bé, caga fort i riu-te de la mort."
"Caga el rei, caga el papa, i de cagar ningú se n'escapa."

Aquest últim és tota una lliçó d'humilitat: ni corones ni sotanes —al vàter, tots som iguals.

I tu, quina expressió escatològica fas servir més sovint?

El programa tanca amb aquesta pregunta oberta als espectadors.
Perquè, al final, tots tenim una expressió escatològica preferida: aquella que deixes anar sense pensar-hi, la que surt del ventre.

Potser ets dels que dius "a cagar a la via!", potser "pixar fora de test" o potser ets més de "cosa pudenta, fora del ventre".

Sigui com sigui, la llengua també s'embruta, i això és part del seu encant.