Al descobert un poble submergit al mar Chiquita, el cinquè llac salat més gran del món
És conegut com "el mar cordobés", i és el cinquè llac salat més gran del món. En realitat el seu nom és mar Chiquita, i és la llacuna més gran de Sud-america: tan gran com 60 ciutats de Barcelona.
"Mar" perquè és una llacuna sense fi, enorme, monumental. I "cordobés" perquè és a la província argentina de Córdoba, al centre del país sud-americà, a 700 km de la capital argentina, Buenos Aires. A la zona estan en alerta vermella, ja que el canvi climàtic i les altes temperatures se l'estan bevent.
El nivell d'aigua del mar Chiquita no havia estat mai tan baix. I la falta d'aigua ha fet emergir part de Miramar de Anzenuza, un poble de 8.000 habitants el 1977 --ara 3.000-- que va quedar sota les aigües en una gran crescuda del llac a finals dels anys 70. Ara, tot el contrari.
"És per l'evaporació, és així: el llac no té cap sortida a cap riu ni enlloc, és el canvi climàtic", assegura Silvina Arrieta, cap de l'oficina Turisme de Miramar de Ansenuza, localitat a la ribera del mar Chiquita.
Ho reafirma Matias Carpinetto, agent rural i cap del parc nacional Miramar de Ansenuza. Des de fa un any, el mar Chiquita és un espai protegit, un parc nacional amb milers de flamencs que troben en aquesta llacuna un refugi en les seves rutes migratòries.
Però la llacuna del mar Chiquita, més enllà de ser un tresor natural en perill, també és sinònim de malson per a molts veïns de Miramar de Ansenuza.
El 1977 una gran crescuda del nivell de les aigües de la llacuna va deixar mig poble inundat, i la meitat dels seus veïns van marxar amb casa seva sota l'aigua.
El canvi climàtic i les altes temperatures dels darrers anys han fet possible ara trepitjar els carrers que durant dècades havien estat inundats. I és el que fa Juan José Bresso, veí de tota la vida de Miramar de Ansenuza.
Allà al fons és on hi havia l'església del poble; ara se'n veu part del sostre.
Caminant entre ruïnes es poden tocar les restes del que va ser el gran i majestuós amfiteatre municipal, on la música sonava a la ribera del llac salat.
Abans que les aigües tapessin mig poble, l'exèrcit argentí, a petició de l'alcalde de Miramar de Ansenuza, va demolir les cases, edificis i mobiliari urbà quan ja tenien les ungles de la llacuna clavades. Es va detonar tot el que es va poder per evitar que algú prengués mal nadant-hi en un futur. D'aquí ve que ara, en emergir part del poble, el que es veu siguin restes de cases, carrers i molta runa.
El misteri de l'Hotel Viena
La població passa per un bon moment, reconeix el seu alcalde, Adrían Walker. "És cert que la ferida pel que ha patit Miramar de Ansenuza, en veure ara part del poble que havia estat sota les aigües tants anys, s'ha reobert d'alguna manera, però les restes que es poden veure també són un gran reclam turístic".
Amb una mirada positiva, l'alcalde recomana visitar l'Hotel Viena, un antic establiment hoteler que es pot contemplar del tot ara, sense aigua a l'interior, i que en bona part va estar submergit.
Aquest hotel, a més, amaga alguns misteris, ja que la llegenda urbana que recorre Miramar de Ansenuza explica que va ser refugi de famílies nazis durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Més enllà de misteris, l'Argentina passa per la pitjor sequera en 60 anys, i això afecta els tres rius que alimenten la llacuna Chiquita, a Miramar de Ansenuza. Molt menys cabal d'aigua i una gran evaporació posen en risc un llac que per a molts és un mar.
