Alcalde de Ramal·lah: "La guerra també són els colons armats que envaeixen la terra palestina"

A principis de setmana es firmava l'acord per a l'alto el foc a Gaza. Ho feien els representants dels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, que rubricaven l'acord impulsat per Donald Trump des de la ciutat balneari de Sharm al-Sheikh, a Egipte. Qui també n'estava ben pendent era Issa Kassis, l'alcalde de Ramal·lah, la capital econòmica i administrativa de Palestina, a uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.

"L'alto el foc ha arribat tard, però millor tard que mai", explica en declaracions a 3CatInfo des de l'Ajuntament de Barcelona. Kassis està uns dies de visita a la capital catalana amb motiu de la signatura de l'acord de col·laboració entre les dues ciutats en el marc del Districte 11, Ciutats Palestines.

"Amb l'alto el foc a Gaza com a mínim podrem preservar més vides, i això, per a nosaltres, és una prioritat", explica mentre recorda que més de 65.000 persones han mort a conseqüència dels bombardejos israelians els últims dos anys i milers més estan ferits o desapareguts. Tot i això, mostra certa precaució quan li pregunten sobre la possible durada i estabilitat d'aquest pacte.

La seva ciutat va ser escenari d'una part del pacte. Mentre que Hamas va alliberar els vint ostatges israelians que continuaven vius després de dos anys de captiveri, Israel va posar en llibertat gairebé 2.000 presos palestins. La gran majoria van ser alliberats a Ramal·lah, on centenars de persones es van acostar a rebre'ls.

"Hi havia una mica d'alegria barrejada amb incertesa, por i pèrdua total", assegura Kassis, mentre recorda que alguns presoners originaris de Cisjordània van ser deportats a Gaza i d'altres a l'estranger. A més, afegeix, "alguns dels presoners que se suposava que havien de ser alliberats, no ho van ser".

Tot i això remarca que "veure les mares plorant de felicitat en veure l'alliberament dels seus fills, tancats durant una dècada a la presó", va ser "agradable" i "alleujador". "Cal recordar, però, que aquests alliberaments han tingut un cost tan increïble com 65.000 morts a Gaza", remarca.

Els alliberats, diu, van rebre amenaces d'Israel que "si ho celebraven vindrien i els arrestarien". "La meva gent està acostumada a l'ocupant i a com ens tracten, i al final, el que ens havíem guanyat era la llibertat de la presó israeliana", diu orgullós. "Sabem perfectament què vol dir llibertat, i és la satisfacció o l'alleujament de, com a mínim, tenir el pare, la mare o la germana a casa".

Més d'un miler d'atacs de colons en els últims vuit mesos

"La guerra no està només en els bombardejos, també està en els colons armats que envaeixen la terra palestina", denuncia Kassis contundent: "Confisquen la terra i s'hi estableixen".

Segons ell, i tal com ho certifiquen dades d'Al-Jazeera, només en els primers vuit mesos del 2025 hi ha hagut més de 1.000 atacs violents per part de colons israelians.

Aquests atacs fa anys que passen, però s'han accentuat des del 7 d'octubre del 2023 i no han parat de créixer. Segons dades de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides, els colons haurien atacat palestins gairebé en 3.000 ocasions a la Cisjordània ocupada durant els darrers dos anys. Segons Al-Jazeera, el 2022 hi hauria hagut 852 atacs.

A això s'hi suma que els punts de control, els coneguts com a "checkpoints", s'han doblat, i han passat de cinc-cents a un miler. "Això demostra com s'ha tornat de restringida la mobilitat", es queixa l'alcalde de Ramal·lah.

Una ciutat que s'apaga a poc a poc

Ramal·lah no és només la capital econòmica i administrativa de Palestina. Segons el seu alcalde, "està orientada als serveis, hi ha molt de turisme local i té una vida cultural molt àmplia". Ara, però, tots aquests atacs dels colons estan "canibalitzant l'economia local de la ciutat".

Israel nega l'entrada d'uns 180.000 treballadors palestins a Israel i això comporta que no es puguin portar diners: "La despesa és menor, l'economia s'alenteix, puja l'atur i a poc a poc veiem com es van tancant empreses, cafeteries, restaurants i petits negocis", lamenta Kassis. Tot plegat comporta que el desenvolupament econòmic local es vagi alentint gradualment.

Davant aquest escenari, planificar el futur de la ciutat requereix "molta feina". "Així és com llegim la paraula 'resiliència'", afegeix Kassis, mentre recorda que les necessitats d'una ciutat són molt diverses. Un exemple, diu, es veu pel que fa a la preservació del medi ambient i gestió dels residus.

"Fins i tot això és un repte, perquè per fer-ho cal passar per un punt de control, i això augmenta molt el temps del treballador, del contractista, i al final augmenta molt el cost de la recollida d'escombraries", detalla.

Aquest exemple tan senzill està esgotant gran part del pressupost de la ciutat. "Si no fem una bona gestió de les aigües residuals, Israel ens penalitza... No espereu que ho entenguin, és una ocupació i fan que tot sigui cada vegada més difícil perquè et rendeixis", recorda.

La llista és llarga diu: prohibició d'actes culturals, dificultats logístiques a l'hora de pavimentar carrers o fins i tot aconseguir una llicència per obrir un cementiri.

Districte 11: ciutats palestines

Tres dècades després del naixement de la iniciativa Districte 11 per contribuir a la recuperació de Sarajevo, Barcelona reactivarà l'impuls en cooperació amb les ciutats palestines. "Pensar que la idea del Districte 11 va començar fa 30 anys amb Sarajevo i ara és el torn de Ramal·lah i altres ciutats palestines em sembla un gest preciós", diu satisfet Kassis.

Districte 11 tindrà una estructura executiva gerencial i un comitè assessor integrat inicialment per 40 entitats i col·lectius, i inclou la comunitat Palestina a Catalunya, Lafede, l'Unrwa o la Universitat de Barcelona.

El nou districte treballarà en temes relacionats amb urbanisme, espai públic, aigua i verd urbà, resiliència, salut, educació, accessibilitat, promoció econòmica i Smart Cities i innovació.

És per això que Kassis confia que els beneficis arribin a diversos fronts de les vides de les persones i es puguin estendre a ciutats properes.

Preguntat pel futur de Ramal·lah i Palestina, Kassis es mostra optimista. "La nostra existència és una forma de resistència, afrontar l'ocupació no ha sigut fàcil, no hi ha una recepta secreta, però no tenim una segona oportunitat a la vida, som la gent de la terra: hi érem i ens hi quedarem".