Alejandro Fernández, mestre amb el pernil i polític als deu anys

"Aquí, no demanis un dònut!" Els diumenges, Alejandro Fernández i el seu pare esmorzaven fort en un restaurant de Torredembarra: orella de porc, pop, "callos"... La cuina no és el seu fort, però no li costa dir "soc bo" tallant el pernil. La "tasca assignada" a les trobades amb la família, com ho ha estat baixar les escombraries durant el confinament domiciliari per la pandèmia, en què ha consumit 250 pel·lícules!

A casa, la política ha generat debat per les idees de la mare, "comunista" com ell diu, i les de dretes del pare: "M'assemblo a la meva mare en gairebé tot, però en les idees polítiques, al pare". Des de ben petit, diu que amb 10 anys, ja seguia González, Fraga i Pujol i, més endavant, va descobrir també que el seu gust musical passava pel heavy. Amb el temps, ha perdut la melena