Àlex Arenas: "Per anar bé hauríem de fer confinament fins a mitjans de juny"

Fins fa uns mesos, Àlex Arenas, expert en predir epidèmies en base a models matemàtics, era conegut sobretot en l'àmbit de la investigació universitària. Ara el veiem sovint als mitjans de comunicació. No sempre el que diu ens agrada, perquè el que voldríem és que ens digués que tot això s'acaba ja. Però un científic no treballa per dir el que volem sentir. Treballa per donar veu al coneixement, a la ciència i al rigor. I precisament això és el que ens ha transmès en aquesta entrevista que li hem fet a "Revolució 4.0".

- Del coronavirus i del confinament ens en sortirem, segur que sí. Però el que tots ens preguntem ara és: la vida normal per quan?

Dependrà moltíssim de l'esdeveniment científic dels farmacòlegs i dels metges que ens doti d'alguna intervenció farmacològica. Ara no en tenim i per això fem intervencions no farmacològiques: profilaxi física, amb mascaretes, guants i distància social, confinament… I malhauradament això es quedarà amb nosaltres fins que hi hagi una manera farmacològica de tractar el coronavirus.

- Assegures que ara arriba el moment més crucial de la lluita contra el coronavirus. Per què?

Encara estem en uns nivells de càrrega sanitària elevadíssims. No ens podem permetre valors alts de gent infecciosa perquè, si no, tornarem a parlar com fa unes setmanes que el nostre sistema sanitari està molt estressat, a la seva màxima operativitat i no podem arribar a tenir un rebrot. També és delicat perquè tot això depèn del comportament humà i tots estem cansats i no aguantem més aquesta nova vida que es fa pesada. I veiem en la reincorporació al mercat laboral de gent una llum que aviat s'acabarà el confinament.

En resum, és una part molt crítica sobretot per dues raons, tenim molta afectació de Covid-19 hospitalària, però en canvi tots els càlculs indiquen que la immunitat poblacional encara és molt baixa. És a dir, que no arriba al 3%, i per tant molta gent es pot infectar, i a més hi ha el factor humà, que necessitem molta força i molta paciència, que ens ajudi en el comportament social. La gent està cansada i si es relaxa podem tenir el rebrot no desitjat.

- Dius que per anar bé hauríem d'estar 50 dies més de confinament total. Tant?

Finals de maig o mitjans de juny. Són els valors de confinament que ens farien arribar a un nombre de casos d'infecció gairebé nul. Aquesta és la part matemàtica. Tenim una confirmació que això és així. A la Xina es va haver de tancar la gent durant 70 dies per arribar al punt de contagi on està ara, que és molt baix.

El virus a casa nostra no està remetent. Amb aquest tallafoc que hem fet li hem tallat les cadenes de contacte perquè no es propagui, però el que marca és com, a poc a poc, intentarem restablir la cadena de contacte. Com que el virus encara hi és, a través de les persones el virus s'anirà propagant i s'incrementarà el nombre de casos.

Aviat sabrem què està passant amb aquesta tornada laboral; això ho veurem d'aquí a quinze dies. El que observem que baixa ara ve de la setmana anterior i una mica més, quan estàvem amb confinament total. No oblidem que tenim sempre un retard en aquesta malaltia. Ara tenim dades de quan estàvem confinats totalment, però cal pensar que ara tenim una mica més d'activitat que aleshores. Prendre decisions ara mateix a més de dues setmanes vista em semblaria imprudent.

- Per què és tan important la matemàtica en el cas del coronavirus?

Les matemàtiques són importants en aquest àmbit epidèmic perquè estem parlant d'una cosa de llarg abast en què hi ha d'haver una estratègia que passa per la intervenció no farmacològica. Si hi hagués una vacuna, l'estratègia seria més mèdica que matemàtica. Però ara, l'única opció que tenim és la matemàtica, és esbrinar escenaris de futur, que és el que necessitem per prendre segons quin tipus de mesura.

- La big data és important en la feina que feu?

La big data no és tan necessària; necessitem dades bones, no tant moltes dades. I això és un problema fonamental del moment perquè necessitem dades que siguin acurades i arribin a temps. I això és molt difícil. A Espanya i també a Catalunya -i penso que en altres països ho tenen més controlat-, nosaltres els científics hem tingut problema des del moment zero amb les dades que eren bàsicament incorrectes: fora de temps, mal agafades, i reportant dades diferents per a un mateix fenomen.

Per exemple, no pot ser que unes comunitats autònomes reportin el nombre d'UCI acumulades des del dia zero en què comença la malaltia i unes altres reportin la incidència que és el nombre de llits que tens ocupats un dia. El mix de dades en diferents modalitats i no uniforme, amb dies de decalatge, etc., és el gran problema que tenim de les dades. Necessitem un bon model, pensar-hi molt, i tenir dades bones.

- Quants contagis de Covid-19 hi ha a casa nostra?

Hi ha un tema clau en aquesta malaltia: els casos asimptomàtics, que són gent que està infectada i que no hi ha manera de saber que ho està si no és que els fas un test. Per tant, tenim un gran percentatge d'infecció oculta, invisible, la quantitat que se suposa és que són unes deu vegades els casos que reportem perquè arriben a l'hospital i estan infectats. Aquests asimptomàtics estarien flotant en el sistema i podrien infectar altres persones. Si estan confinats estan controlats, però si es posen en moviment i surten d'aquesta quarantena que és el confinament, tenim el problema perquè contagiaran.

- Si es tornen a disparar els contagis no es descarta un altre confinament total en unes setmanes?

Totalment cert. Si escoltem les últimes paraules del darrer discurs del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que en dues setmanes s'avaluaria la situació per decretar noves mesures. Més relaxades o endurides, que només vol dir una cosa: tornar a la situació anterior de confinament total. Estem en una baixada molt delicada i per tant no podem prendre mesures a més de dues setmanes vista. Hem de veure l'evolució de la infectivitat amb aquest canvi de l'activitat i decidir.

- Treballeu amb xifres de tot el món?

No treballem amb xifres de tot el món. Monitorizem què passa a d'altres països, però les xifres amb què treballem al model són particulars de Catalunya i Espanya perquè cada país i la seva estructura social té característiques de modalitat i xarxa diferent. Dels altres països prenem paràmetres epidemiològics que surten de grups de recerca de tot el món, veiem les mesures que han pres als països i com els han anat i veiem si les podem incorporar no… I bàsicament centrem moltíssim el dia a dia en aquesta situació a fer prediccions millorades a partir del que coneixem a dia d'avui. Ho anomenem calibrat i recalibrat del model; cada vegada que mirem què passaria a un cert temps necessitem incloure quina ha estat la resposta a una mesura presa per les autoritats, i només així podem tornar a predir què és el que veiem que passarà i quines possibilitats d'acció tenim, que no són gaires: parlar d'escenaris intermitents, confinar i desconfinar de forma periòdica, o preveure escenaris d'intentar que cert rang d'edat surti a unes hores i altres en unes altres.

La solució al problema és com intento trobar maneres que la gent pugui fer la seva, però al mateix temps que no s'hagin de trobar amb els altres perquè no hi hagi contactes. És un tema complicat que només podem fer cadascú de nosaltres com a ciutadans, essent conscients del que estem fent. L'equilibri és delicadíssim.

- I l'estiu serà diferent a com l'hem vist fins ara, sense turisme, oi?

Em temo que sí. Els turistes, per la seva por, no vindran, o per la nostra de no deixar importar casos que puguin ser infecciosos. Això suposarà que la mobilitat turística a nivell internacional al nostre país quedarà molt afectada.

Així que sí, ens enfrontem a l'estiu més diferent de les nostres vides. Malauradament, l'afectació en el turisme serà molt elevada.