Llum més cara per l'apagada: algunes comercialitzadores avisen que estan revisant contractes

Les mesures de reforç amb les quals Red Elèctrica està operant el sistema arran de l'apagada no són gratuïtes. Algunes d'aquestes accions estan complicant la vida a comercialitzadores que ja tenien un preu pactat amb els seus clients que no contemplava aquest increment sobtat.

Això els ha obligat a moure fitxa i a enviar als clients correus electrònics on els informen que al juliol els hi "renovaran les condicions del contracte davant la situació canviant del mercat elèctric".

Expliquen que la raó és l'increment dels "serveis d'ajustament", fet que farà que a partir d'ara els cobraran el seu cost real a la factura i no una estimació com fins ara feien. D'aquesta manera, detallaran el seu import en una línia independent a la factura, fora del preu final del kWh com fins ara.

Per què l'apagada ha fet pujar el preu de la llum?

Per què s'han disparat els preus? I què són aquests serveis d'ajustament o també anomenats "restriccions tècniques"?

Les mesures adoptades es basen principalment a fer entrar al sistema les centrals de gas, que per preu i davant l'excés de renovables queden fora en la subhasta diària.

Això implica obligar certes plantes renovables a aturar-se —i a compensar-les econòmicament— i alhora a d'altres, en aquest cas les centrals de gas, a activar-se, amb l'agreujant que el gas és l'energia més cara.

Tal com explica Josep Graell, soci fundador de Trébol Energia, "qualsevol companyia elèctrica, quan et donava un preu, ja calculava el temps del contracte i ho internalitzava dins de l'import, tenint en compte que hi hauria uns mesos més alts i uns mesos més baixos. Des de l'apagada, aquests costos s'han augmentat pràcticament el doble del que era habitual":

Però per què Red Elèctrica està adoptant aquesta operativa si resulta més cara i contaminant? El motiu és que el gas té la capacitat d'aportar al sistema freqüència i inèrcia, característiques necessàries davant possibles oscil·lacions i que es volen mantenir a nivells elevats, almenys, fins a saber les causes de l'apagada.

Aquestes restriccions tècniques, explica Graell, han suposat un sobrecost a la factura de maig de 6 euros, que s'han pogut compensar en bona part per la baixada del preu de l'electricitat al mercat majorista.

Així, un client amb un consum mitjà de 220 kWh i una potència contractada de 3,5 kW pagarà per la llum aquest maig 46,45 euros, una mica més que a l'abril quan va quedar-se en poc més de 43 euros.

Aquest increment, però, encara és lluny del pic d'aquest any, que va detectar-se al gener quan la factura d'aquest consumidor mitjà superava els 60 euros.

Qui notarà l'increment de preus?

Però no tots els clients ho notaran de la mateixa manera. Els que ja ho veuran a la factura d'aquest mes de maig seran els del mercat regulat o els que estiguin al mercat lliure però amb un contracte a preus indexats.

Aquests clients, per a bé o per a mal, estan lligats al que passa al mercat diari. La darrera reforma del govern ha mitigat molt l'impacte, ja que fins llavors aquest preu depenia 100% d'aquest mercat diari, però el 2022 un 25% del preu ja es lligava als mercats de futurs. Ara aquest increment ja és del 40%.

En el cas de la resta de clients del mercat lliure que ja tenien un preu kWh pactat, dependrà de la comercialitzadora: "Hi ha algunes que estan interpretant que això s'ha d'aplicar directament al client perquè és un canvi d'operació del sistema", -explica Graell.

Segons l'expert, d'altres estan esperant a veure què passarà: "Sí que tenim clar que si això es manté així, en poc temps totes ho acabaran traslladant al consumidor".

De fet, moltes comercialitzadores ja tenen clàusules als seus contractes que els permetrien aplicar la pujada als clients i altres empreses ben segur que les incorporaran en els nous que signin.

Així ho creu Rafa Alcalá, vicepresident d'ACENEL, associació de comercialitzadores independents: "En els nous contractes pràcticament totes les comercialitzadores del sector tenen en compte tant aquestes clàusules 'antiapagada' i aquests sobrecostos, on estan revisant preus que ja incorporen la pujada, i fins i tot diferents tipologies de clàusules que ho permeten fer d'una manera o una altra".

Ho constata Graell: "Si mires el comparador d'ofertes de la CNMC, ja n'hi ha dues o tres que inclouen una clàusula que diu, escolta, aquests serveis complementaris, si passen d'un cert valor, te'l repercuteixo, i si baixen, també te'l repercuteixo avall; però jo no assumeixo el risc d'aquestes pujades i baixades."

El "dilema" de les petites comercialitzadores

Les grans comercialitzadores travessaran per aquesta situació amb molta més comoditat perquè també són productores d'electricitat. Les centrals de gas són seves i, per tant, part del sobrecost el compensen amb el que ingressen per aquesta via.

Des de l'associació de petites comercialitzadores, ACENEL, alerten que tot plegat podria passar factura a la competència del sector.

Ja va passar —tot i que salvant les distàncies— amb la crisi de preus el 2022, que va acabar amb el tancament de desenes de petites comercialitzadores incapaces d'assumir les fortes crescudes de preus.

Demanen a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que inclogui aquest sobrecost per "restriccions tècniques" al tram fix de la factura, als coneguts com a peatges, de manera que tots els consumidors independentment del contracte que tinguin paguin el mateix.

Això anivellaria, de retruc, el terreny de joc, que consideren que està decantat a favor de les grans comercialitzadores, les quals, a més, són propietàries de les centrals de gas, i que consideren no pateixen de la mateixa manera.

Segons Alcalá, existeix "una posició de domini":

En aquests moments, moltes han d'elegir entre "menjar-se" aquest cost extra i posar en risc el seu compte de resultats, o bé passar-ho al seu client, amb el risc de perdre'l més endavant, tal com denuncia el vicepresident d'ACENEL:

En aquest sentit, des d'ACENEL apunten que el principal problema pot aparèixer amb els contractes amb les administracions públiques. Segons explica, normalment no inclouen una clàusula que permeti revisar-los ni actualitzar-los tenint en compte costos extra com el de l'apagada. Creuen que hauria d'existir una clàusula per "força major", que permeti traslladar al client final el sobrecost en circumstàncies excepcionals.

Aquesta problemàtica posa de relleu el repte que té al davant Red Eléctrica. "Té molta pressió", explica Josep Graell, "perquè ha d'optimitzar donar seguretat al sistema, que ja hem vist que costarà diners i que s'ha de continuar aplicant, però per altra banda té l'obligació de mantenir uns costos molt eficients", un fi equilibri que mantindrà Red Elèctrica sota la lupa.