Amb un sistema sanitari sota mínims, Grècia supera l'examen del coronavirus

Amb Europa entrant de mica en mica en el desconfinament, científics i gestors públics repassen la gestió de la crisi del coronavirus que ha fet cada país. Un dels casos que ha despertat més interès és el de Grècia, un país amb uns serveis públics molt tocats que se n'està sortint força bé. El país europeu més afectat per la crisi del 2008, ara, n'ha sortit més ben parat que altres estats del sud com Espanya o Itàlia.

El sistema sanitari grec va patir amb severitat una crisi financera que va situar el país al caire de la fallida. Milers de metges i personal sanitari van ser acomiadats i es van expulsar de la sanitat pública milions de persones.

 

 

En aquest entorn, quan va començar la crisi de la Covid-19, el govern grec es va moure de pressa. No és que es mogués de pressa malgrat tenir uns hospitals sota mínims, sinó que es va moure de pressa, precisament, perquè té els hospitals sota mínims.

Cap país no vol portar el seu sistema sanitari al límit o més enllà del límit. El problema és que, a Grècia, el límit no es troba gaire lluny de la normalitat. Si a Alemanya hi ha 29 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants, a Grècia només n'hi ha 5.

 

L'ensenyament i la restauració, tancats

És per això que, el 10 de març, quan el país només tenia 89 casos declarats i cap víctima mortal, el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, va anunciar el tancament d'escoles i universitats. Tres dies després, van tancar cafès, bars i resorts turístics... en un país que viu del turisme. La rapidesa de Grècia contrasta amb els dubtes dels altres dos grans països mediterranis, Itàlia i Espanya.

Sociòlegs grecs han explicat que la consciència social de l'extrema fragilitat del país hi ha ajudat. La gent sabia que, si emmalaltia, la crisi del deute s'havia endut els medicaments, el personal i la maquinària dels hospitals que els havien de salvar. La despreocupació mediterrània es va convertir en disciplina meridional.

 

 

D'aquesta manera, tot i que l'edat és un factor de risc en la pandèmia, un dels països més envellits d'Europa té únicament 2.642 positius declarats i 146 víctims mortals. Unes de les xifres més baixes de tot el continent.

Però factors aliens a la gestió també hi han ajudat. És temporada baixa i hi ha poc moviment turístic, de manera que poca gent ha visitat el país. I la ciutadania grega, malgrat la seva tradició viatgera, actualment no es mou gaire pel món.

 

 

El coronavirus als camps de refugiats

Grècia, però, té un forat negre en aquesta crisi: 40.000 persones malviuen als camps de refugiats de les illes i 60.000 més al continent. A dos dels camps hi ha hagut casos de coronavirus i quarantenes. Però les mesures més elementals per lluitar contra el virus no s'hi poden implementar de cap manera.