Ana Rivero: "Rajoy té una oratòria barroca, però alhora sembla que faci broma."

Al Maig del 1975 Ana Rivero començava a treballar com a taquígrafa al Congrés dels Diputats, uns mesos abans de la mort de Franco. Des d'aleshores ha transcrit mig segle de debats, discursos i converses que han marcat la història contemporània d'Espanya. És considerada la persona que més temps ha passat dins del Congrés.

 

De Fraga a Rajoy, mig segle d'oradors

Rivero ha conegut totes les figures polítiques de la democràcia. Diu que Fraga no parlava tan ràpid com ell pensava: "El problema era que la seva ment anava més de pressa que el seu verb, i s'atorrollava." Sobre Adolfo Suárez, en guarda un record afectuós: "Era molt tímid, ho passava molt malament." De Carrillo diu que "era boníssim, però m'avorria molt perquè parlava molt lent", i assegura que "Jordi Solé Tura va ser dels polítics catalans que orava millor."

De l'etapa més recent, destaca Mariano Rajoy: "Al discurs de Rajoy se li han d'afegir incisos, comes, etc., per intentar que s'entengui. És una oratòria barroca, però al mateix temps sembla que faci broma."

 

 

Diu que tot el seu departament té un afecte especial per Isidro Martínez Oblanca, "ens estima molt i ens va proposar al Premi Princesa d'Astúries, però no ens el van donar".

També recorda la figura de Gregorio Peces-Barba, a qui atribueix un paper clau en la modernització de la institució: "Va obrir les portes del Congrés a la gent i va establir el debat de l'estat de la nació. Li deien 'la Celestina', perquè cada any aconseguia que el president del govern i el cap de l'oposició dinessin junts."
 

Assetjament i silenci

En una trajectòria tan llarga, Rivero també ha viscut moments durs. "He patit dos assetjaments. Un va ser fa quaranta anys: un polític em trucava a totes hores de la matinada. Li vaig dir que sabia qui era. Ja és mort. L'altre encara és viu i és una persona molt important." Explica que, després d'ajudar-lo durant un temps en la publicació d'un llibre, aquell home va insistir a visitar un museu i, un cop allà, la va empènyer contra la paret. "Va intentar fer-me un petó i tocar-me. Li vaig donar una puntada i va sortir corrents."

"Com crec que els ha passat a moltes dones, et sents bruta, com si haguessis fet alguna cosa malament, com si no haguessis d'haver pres aquell cafè. Tens una sensació de culpabilitat."

 

Cinquanta anys d'història

La taquígrafa explica que els inicis no van ser fàcils: "El primer dia vaig dir: me'n vaig i no torno. Estava nerviosíssima, em suaven les mans". Recorda que una procuradora li va retreure l'escot amb un "Senyoreta, com s'atreveix vostè a venir a treballar així?" Afegeix: "Vaig pensar que no volia treballar allà."

Recorda que aquell mateix dia, en un ambient encara masculí, un company va llançar una màquina d'escriure a terra "Vaig pensar: m'he equivocat de professió, on m'he ficat?". Ara, però, ho recorda amb ironia, demostrant que amb el temps hi va trobar el seu lloc.
Amb humor, recorda anècdotes com la de Felip VI: "Vostè de petit era un xafarder", li va dir, recordant que l'havia conegut el dia de la coronació del seu pare.

Amb cinquanta anys de servei i milers de pàgines transcrites, Ana Rivero és una veu discreta que ha escrit, en silenci, la història política d'Espanya.