Àngels Gonyalons: "Em vaig enamorar molt de Carles Sabater"

Amb més de quaranta anys sobre els escenaris, és una de les grans dames del teatre català i ha viscut una carrera com poques. Àngels Gonyalons arriba a "El suplement" de Catalunya Ràdio per repassar amb perspectiva com han estat tots aquests anys amb una serenitat que només dona el pas del temps. 

L'actriu visita la secció nocturna del programa, "L'eclipsi", i s'obre com poques vegades. Parla de l'amor, de les relacions, de les nits d'insomni i dels homes que han marcat la seva vida. 

"He estimat molt més del que m'han estimat a mi" 

Gonyalons reconeix que és ara, amb el pas dels anys, quan pren plena consciència del desequilibri que ha viscut en moltes relacions. I no parla d'amor romàntic idealitzat, sinó de cures, de presència i de reciprocitat. "Jo he estimat molt, molt" --i afegeix--, "més del que m'han estimat a mi". 

L'actriu reflexiona sobre com, sovint, ha ocupat el rol de cuidadora, una postura que pot fer creure als altres que no necessita ser cuidada, segons explica. Però al contrari del que pugui creure's, sí que ho necessita. Com tothom. 

"No necessites catifes vermelles, però sí poder estar malalta sense que l'altre s'enfadi."

La relació amb Carles Sabater: joventut i intensitat 

Quan Roger Escapa treu a la llum el nom de Carles Sabater, icona d'una generació, Àngels Gonyalons posa matisos i context amb qui va mantenir una relació molt mediàtica, però reconeix un fet evident: 

"Em vaig enamorar molt de Carles Sabater."

El periodista li pregunta si va ser correspost, però ella defuig del titular fàcil: "Crec que vam flipar molt l'un amb l'altra." Quan sona "Don't you worry ‘bout a thing", de Stevie Wonder, l'Àngels recorda que era una cançó que els agradava molt i reconeix que compartien moltes coses. 

L'actriu reivindica una mirada menys dura cap a Sabater, recordant que tenia poc més de vint anys quan va triomfar, que buscava el seu lloc i que l'escenari també era, per a ell, un refugi. "No és just jutjar des dels seixanta algú que es va quedar per sempre als vint-i-tants", conclou. 

Nits d'insomni, ràdio i el llegat del seu pare 

"L'eclipsi" també és un espai per parlar de la nit, i Àngels Gonyalons confessa que mai ha sigut de dormir bé. De petita, passava les nits escoltant la ràdio, llegint i parlant amb el seu pare, Joan Anton Gonyalons, professor de filosofia. 

Aquelles converses nocturnes sobre la vida, la mort, el bé i el mal han marcat profundament la seva manera de ser i d'estimar, afirma:

 "Crec que el meu pare és l'home que més m'ha estimat." 

La visió de la vida d'Àngels Gonyalons 

L'actriu també aprofita per parlar del moment vital actual. Als seixanta i escaig, malgrat no adonar-se que es fa gran, explica que no té cap previsió de jubilar-se: "No puc, perquè vaig ser mare gran i tinc una filla de vuit anys, però tampoc en tinc ganes", comparteix.  

I per si en quedava algun dubte, tampoc espera que la seva filla segueixi els seus passos: 

"Em faria il·lusió que trobi allò que l'omple, i si és fent pa, jo li donaré suport."

Però el procés de ser mare no va ser gens fàcil: "Vaig perdre tres criatures i vaig passar quatre anys embarassada." Ara, però, viu el moment professional amb més serenitat que mai: té feina, té experiència i té clar que cada edat té el seu ritme.  

"No espero que arribi ningú, ni ho necessito, però tampoc ho nego" 

Tot i la serenor amb què assumeix l'edat, també és conscient que sent una mica de vertigen pel fet de ser "dona amb una certa edat". Això sí, l'actriu també trasllada la temprança a l'amor. 

"Veig aquesta etapa no com a tòrrida, sinó com a sensual."

Àngels Gonyalons no espera que arribi ningú per omplir buits, ni ho necessita, però no tanca portes. Parla d'una manera d'estimar més lenta, més conscient i menys idealitzada, amb pau. Perquè ara sap millor què vol i què no: "No ho espero ni ho necessito, però tampoc ho nego."