Angoixa pels habitants de Tonga, aïllada i incomunicada dos dies després del tsunami
Les avaluacions de les pèrdues humanes i materials a l'arxipèlag del Pacífic sud després de l'erupció del volcà aquest diumenge són encara incertes, mentre les persones que hi tenen familiars o amics no poden contactar-hi i l'ajuda humanitària triga a arribar-hi
18/01/2022 - 19.36 Actualitzat 19/01/2022 - 10.51
Els efectes humans i materials de l'erupció del volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha'apai aquest diumenge a Tonga són, a hores d'ara, encara molt incerts, especialment a les illes més petites i amb accessos limitats.
Les onades del tsunami desencadenat, que van arribar a quinze metres d'altura, van xocar amb força contra el grup d'illes de Ha'apia, on hi ha troba Mango, i la costa oest de l'illa principal de Tonga, Tongatapu.
La violència del fenomen ha interromput del tot les comunicacions, ja que el cable de fibra que unia l'arxipèlag amb l'exterior ha tallat telèfon i ha inutilitzat internet.
A mesura que passen les hores, augmenta l'angoixa dels que esperen notícies de familiars i amics que van patir un tsunami amb efectes fins a la costa pacífica americana, des de Xile fins a Alaska:
"Fins ara no tenim cap notícia de ningú de Tonga des d'abans del tsunami. El pitjor temor és pensar que no tornaràs a veure mai més la gent que t'estimes."
Seini Taumoepeau, tongalesa resident a Austràlia, testimonia que viu amb inquietud les notícies que arriben amb comptagotes, il·lustrades amb imatges que mostren un canvi radical de paisatge: del paradís, a infern. Del verd intens, al gris més funest.
Balanços molt provisionals
Com va passar a l'illa de La Palma, el gris de la cendra que ha cobert diverses illes de l'arxipèlag de Tonga representa un problema majúscul.
De fet, la cendra ha "esborrat" el traçat que han de seguir els avions. Per Fatafehi Fakafauna, president de l'Assemblea Legislativa de Tonga, una de les prioritats més urgents és "netejar la pista d'aterratge" de l'Aeroport Internacional Fua'amotu.
Mentre no poden aterrar-hi, una flota de vaixells amb ajuda i productes de primera necessitat naveguen cap a Tonga. Concretament els vaixells HMNZS Wellington i HMNZS Aotearoa, dotats amb equips de reconeixement i un helicòpter
Paral·lelament, els balanços de pèrdues humanes i materials són molt provisionals ja que la informació sobre el grau de devastació prové, principalment, de vols de reconeixement aeri.
El temps d'espera, com relata el mateix Fakafauna, tenint en compte que les cases han quedat del tot destruïdes, planteja preocupacions latents relacionades amb "l'aigua i el sanejament, perquè a Tonga es recull aigua de les teulades".
Qui sí que aconseguit comunicar-se per satèl·lit amb la zona devastada és Peter Lund, alt comissionat de Nova Zelanda a Tonga, i ha assegurat que la costa oest de l'illa principal ha quedat molt malmesa.
Tres morts no confirmats
Malgrat tot, de les seves paraules es desprèn que el nombre de víctimes mortals podria haver estat menor del que se sospitava en veure el panorama inicial. Lund parla, de moment, de "tres morts encara per confirmar".
L'abast real de la catàstrofe i l'afectació en diverses illes més petites, en realitat, no s'ha pogut detallar, com en el cas de la petita illa de Mango, on viuen una cinquantena de persones.
L'alt comissionat de Tonga a Camberra, la capital australiana, Curtis Tu'ihalangingie, parla d'escenes d'"alarma", després d'haver vist imatges captades per les Forces de Defensa de Nova Zelanda (NZDF) a la mateixa illa de Mango i a la d'Atata, més pròxima al volcà.
Atata i Mango, concretament, són a entre 50 i 70 quilòmetres del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai. El comissionat parla de "pànic" entre la població, gent corrent i diversos ferits.
"Possiblement hi haurà més morts. Resem perquè no sigui així."
Ajuda internacional
A part dels recursos mobilitzats fins ara, s'espera que aviat Tonga sol·liciti ajuda internacional formalment, Els equips de les Nacions Unides a la zona estan a l'espera de rebre instruccions.
Marise Payne, ministre d'exteriors de la veïna d'Austràlia, va dir que els seus avions C-130 també podrien oferir suport fent arribar subministraments de purificació d'aigua a l'arxipèlag.
Mentrestant, un vaixell de la flota australiana, l'HMAS Adelaide, també està a punt per intervenir amb equips d'enginyeria, medicina i ajuda diversa. Si es dona llum verda a l'actuació, la nau trigaria cinc dies a arribar a Tonga.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Illa esquiva les crítiques de l'oposició per la pesta porcina i diu que "les coses s'han fet bé"
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï