Anna Guitart acomiada la primera temporada de "Tot el temps del món" amb Quim Monzó
Escriure sempre és terapèutic. Vomites tota la merda que portes al cervell, tota la ràbia acumulada i tu mateix marques unes pautes. És com un videojoc, però les regles te les fas tu, les alteres quan t'interessa i, si les has alterat, llavors has de reconduir l'inici perquè tot quadri. És molt divertit, és el més divertit que he trobat a la vida.
QUIM MONZÓ
Monzó és segurament un dels nostres autors més llegits, amb una obra molt extensa traduïda a 25 idiomes. En aquesta conversa, parla dels seus records d'infància i joventut, de la relació amb els seus pares, de com a casa seva llegia d'amagat, de com aconseguia llibres gràcies a un bibliobús que s'aturava al seu barri, dels inicis en els estudis de dibuix publicitari i de com va abandonar aquesta professió per dedicar-se a l'escriptura. També de com va triar el català per escriure, dels seus inicis en el reporterisme, de com treballar a la ràdio el va ajudar a depurar el llenguatge, de per què escriure és reescriure, de la dificultat de traduir, de la predilecció pels contes, de com els seus llibres són la seva autobiografia, de per què no escriu narrativa des de fa 11 anys, i de com encara ara, 40 anys després, el diverteix escriure, tot i que es queixa tot el dia.
"Tot el temps del món" és un programa de TV3 en què cada setmana Anna Guitart entrevista un gran nom de les lletres. Autors nacionals i internacionals han conversat sense rellotge en aquest programa, que vol ser un homenatge a la paraula, a la reflexió, a la conversa pausada i, sobretot, al valor de la literatura.
Localitzades en espais naturals, les entrevistes han pivotat sobre l'obra recent dels autors. No ha estat el cas de la conversa amb Quim Monzó, a qui s'ha dedicat íntegrament el programa amb motiu del lliurament del guardó. En aquest capítol, per tant, no hi ha recomanacions literàries d'actualitat.
