Antònia Vicens ressalta la "força de les paraules" en rebre el Premi d'Honor
L'escriptora mallorquina Antònia Vicens ha rebut aquest dilluns el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural. En una cerimònia al Palau de la Música, Vicens ha reivindicat la força de les paraules i el poder de la poesia:
No sucumbiu, no us encongiu davant les amenaces insidioses. Durant les hores baixes, els dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú hi podrà fer res.
Després ha assegurat que la cultura catalana són noms com Ramon Llull, Ausiàs March, Caterina Albert, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Joan Fuster o Blai Bonet.
Som multitud les veus que hem narrat les gestes i les passions d'aquest poble, creant art del més gran en la nostra llengua perquè vosaltres tingueu l'orgull de ser catalans i universals.
"Un regal meravellós"
El guardó reconeix la trajectòria literària d'aquesta novel·lista i poeta de Santanyí. Vicens ha dit que té la impressió de "rebre un regal meravellós, sense que hagi donat res a canvi", després d'una vida de creació d'històries, escapant d'una realitat que no li agrada des que era una nena, per "les misèries i les manques de la postguerra". I, ja de gran, per les seqüeles d'aquella època.
També per voler "trobar una explicació a les constants humiliacions cap a les persones més vulnerables, així com als animals i els paisatges, a les llengües menyspreades i minoritzades, a les nacions sense estat i per unes guerres que just acaben en un lloc i comencen en un altre, creant un món sempre en crisi".
Vuitena dona que rep el premi
Amb 81 anys, Vicens és la vuitena dona que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, d'un total de 54 guardonats. "Un balanç insuficient i absolutament injust", segons ha dit el president d'Òmnium, Xavier Antich, que ha anunciat que l'entitat té "voluntat d'esmena" de la "invisibilització històrica de les dones escriptores".
El premi és la culminació d'una carrera que va iniciar als anys seixanta, quan va obtenir el 1967 el Premi Sant Jordi per "39º a l'ombra", una crítica al boom turístic a les Balears, que va provocar polèmica quan va ser publicat.
Autora d'un total de disset títols de narrativa, com "La santa", "Terra seca" o "Ànima de gos", es va convertir en poeta el 2009, quan tenia 68 anys, en morir el seu pare. A "Lovely", aquella primera obra, la van seguir "Sota el paraigua el crit", "Fred als ulls" i "Tots els cavalls", com s'ha encarregat de recordar en una glossa durant l'acte el jove escriptor mallorquí Sebastià Portell.
A l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes hi ha assistit una àmplia representació de la societat civil catalana, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, o la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
A més, també hi havia la presidenta del govern balear, Francina Armengol, els expresidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, entre altres.
