Antonio Utrera, supervivent de l'11M: "Vaig perdre el coneixement i em vaig despertar cinc dies després a l'UCI"

Fa 20 anys de l'atemptat de l'11M a Madrid, i aquesta setmana a "Col·lapse" hem parlat amb Antonio Utrera, un dels supervivents, que en el moment dels fets tenia 18 anys. Explica que anava de camí a la universitat, però el que havia de ser un dia normal i corrent es va convertir en un "infern".

Recorda sortir del tren i trucar a la seva mare per dir-li que hi havia hagut un accident. Just després d'entrar a l'hospital de campanya que s'havia muntat al lloc dels fets, explica que va perdre la consciència i no va ser fins al cap d'uns dies que es va despertar, ja a l'UCI.

Utrera explica que va tenir una paràlisi a la part esquerra del cos que ha anat recuperant fent rehabilitació, tot i que encara li queden seqüeles físiques.

 

Seqüeles socials

Més enllà de les seqüeles físiques, Antonio Utrera també parla de l'afectació important que deixen les seqüeles socials. Lamenta que, al cap de dos mesos, els seus amics el van abandonar, fet que li va suposar un altre cop emocional.

En aquest sentit, explica que van ser molt importants el suport de la seva família, l'ajuda psicològica i, també, d'amics nous que van aparèixer.

 

Manipulació política

Antonio Utrera denuncia la manipulació política que va fer el govern d'Aznar en dir que l'atemptat havia estat provocat per ETA: 

"No s'ha de ser un estrateg polític per adonar-se de qui hi havia darrere l'atemptat. Ells tenien proves des d'aquell mateix matí que no era ETA. Ho sabien i van mentir, malgrat tot. Mai van demanar perdó."

Des de l'Associació 11M Afectats del Terrorisme es va donar suport a totes les víctimes, ferits i supervivents, i en aquest sentit, Antonio Utrera recorda amb molt d'agraïment el suport per part de la seva presidenta, Pilar Manjón.

 

Tirar endavant

Malgrat tot, Antonio Utrera explica que ha tirat endavant. Per fer-ho, ha optat per voler saber el mínim possible dels seus victimaris. Segons diu, és la manera més sana de viure.

"L'oblit és impossible, però sí que crec que es poden modelar alguns pensaments per poder avançar."

Actualment, fa xerrades a instituts on pot compartir la seva experiència amb els adolescents. Explica que la pregunta més intel·ligent que li han fet és si és feliç. La resposta: sí.