Any horrible de la ramaderia: què explica la conjunció de dermatosi, pesta porcina i grip aviària
Catalunya viu una situació sanitària inèdita a la ramaderia. Durant l'últim any, el sector ha hagut de fer front a diversos focus de malalties que afecten diferents espècies.
Per primera vegada, a principis d'octubre es va detectar un cas de dermatosi nodular al país, concretament a l'Alt Empordà, una malaltia que fins ara no s'havia declarat mai en territori català.
A aquest fet s'afegeix l'esclat recent de la pesta porcina africana, que ha tornat després de 30 anys d'absència, i l'alerta permanent al sector avícola per la presència de la grip aviària.
El conjunt d'aquests episodis ha generat una pressió sanitària sense precedents sobre les explotacions bovines, porcines i avícoles. Segons el veterinari Vicens Enrique-Tarancón, la globalització dels mercats i el moviment constant de mercaderies i animals són causes que expliquen l'arribada de malalties.
El moviment de mercaderies i de persones al món fa que es moguin les malalties.
En aquest sentit, el president del Col·legi de Veterinaris de Lleida i vicepresident del consell general de Col·legis Veterinaris d'Espanya, Miquel Molins, alerta que s'ha de vigilar molt el moviment d'animals perquè se n'importa cap a Catalunya.
Excés de fauna salvatge i canvi climàtic
A més, la sobrepoblació de certa fauna salvatge s'ha convertit en un altre element crític en la transmissió de malalties, segons els experts.
Els especialistes reclamen mesures de control més contundents: "S'ha d'intentar trobar un consens de país perquè no podem tenir aquesta sobrepoblació de fauna salvatge, són portadors de malalties."
Segons Molins, cal reconduir i reduir l'excés de conills, cabirols i senglars.
Vicens Enrique-Tarancón, que també és coordinador del Grup de Sanejament Porcí, una associació sense ànim de lucre que aglutina el sector porcí per millorar la sanitat ramadera, assegura que la fauna salvatge està desbocada perquè no s'ha gestionat correctament. Per això, reclama que la fauna es gestioni des del territori, des de les persones que hi viuen.
La crisi climàtica també té un paper determinant en l'arribada d'aquestes malalties. Segons els especialistes, les temperatures més suaus afavoreixen la supervivència de vectors i de la fauna silvestre.
Els animals viuen millor, els vectors també. Estan actius tot l'any i això incrementa el risc de transmissió.
D'aquesta manera, segons Enrique-Tarancón, la crisi climàtica està provocant alteracions en els patrons de comportament i distribució de la fauna silvestre: "La fauna salvatge és salvatge i ha de sobreviure pels seus mitjans, i humanitzar-la no és correcte."
Reforçar la bioseguretat de les granges
Algunes de les malalties que han arribat, com la pesta porcina africana, no tenen vacuna. Per aquest motiu, davant d'aquesta situació, els experts asseguren que la prevenció és clau. Així, reclamen reforçar les mesures de bioseguretat a les explotacions ramaderes per impedir que animals o vectors externs transmetin patògens a les granges.
"La bioseguretat és l'única eina que tenim per conviure amb aquestes malalties", explica Enrique-Tarancón.
Ja fa molts anys que les explotacions treballen amb protocols estrictes, com ara tancats perimetrals, accés restringit només per a personal autoritzat i controls d'higiene, unes mesures que, segons Molins, s'hauran d'extremar per evitar els contagis.
S'ha vist que en moments de crisi, la bioseguretat ens pot salvar que entrin les malalties als animals de producció.
Unes malalties que tenen un impacte econòmic greu per al sector ramader, que reclama més recursos i coordinació per poder fer front a aquest escenari i a la possibilitat que puguin arribar altres malalties.
