Aprendre a ballar ballet sent sord i cec: la història de superació de Teo Marco
Teo Marco és un ballarí cec i sord que aprèn ballet en una escola professional de dansa. El seu gos pigall, el Luigi, és el seu acompanyant en els assajos, i el seu professor, el seu gran suport en la dansa.
El ballet és la seva passió i, tot i la seva malaltia, cada dia s'esforça per tirar endavant i millorar. Segons el Teo, "la dansa és sortir de la meva zona de confort". Pateix una malaltia hereditària que provoca una pèrdua progressiva de vista i audició, la síndrome d'Usher.
La seva principal dificultat per ballar és l'audició, però gràcies a la tecnologia, utilitza uns audiòfons especials que es connecten a un micròfon amb el qual el professor li dona indicacions.
La complicitat del professor, Carles Ibáñez, és essencial. Segons Ibáñez, la voluntat d'en Teo "arrossega tothom" i "té una força interior espectacular".
Segons el Teo, els símptomes de la malaltia dificulten el seu desenvolupament a l'hora de ballar:
Per la meva condició, no tinc cap dels elements que necessitaria un ballarí. No tinc una capacitat per desplaçar-me de manera precisa per l'espai, perdo molt l'equilibri en les piruetes i no tinc aquesta capacitat de seguir el tempo musical.
Això, però, no suposa cap impediment. És més, en sortir de les classes troba "recompensa a l'esforç". Al carrer segueix millor en línia recta, té més sensibilitat amb el terra i se sent més segur quan travessa un carrer de semàfors sonors:
És un camí que em permet que quan surto d'una classe de ballet qualsevol obstacle que em pugui trobar al carrer sigui molt més senzill.
Pots saber més coses sobre la història d'en Teo en aquest vídeo:
