Brians 1 suspèn totes les visites per dos brots de covid que afecten 28 interns
Un funcionari de presons obre una cel·la a l'àrea d'ingressos de Brians 1 (ACN/Jordi Pujolar)

Aprovat que els funcionaris de presons siguin agents de l'autoritat, amb el rebuig d'ERC, Comuns i CUP

El Parlament aprova una reivindicació històrica del col·lectiu que topa amb les entitats de defensa dels drets humans i ERC, Comuns i la CUP, que veuen la mesura regressiva
Redacció
4 min

A partir d'ara, els funcionaris i directius de presons seran considerats agents de l'autoritat. Era una demanda històrica dels treballadors, i l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric el 2024 a mans d'un intern va acabar de tensar la corda.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous la reforma en matèria de funció pública amb els vots del PSC-Units, Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana.

El PSC defensa la proposició de llei com una "modificació molt necessària i profundament responsable."

L'objectiu és "donar seguretat i protecció jurídica" a les responsabilitats que exerceixen aquests col·lectius, ja que la figura d'agent de l'autoritat "comporta una especial protecció en l'àmbit penal".

Els delictes de què siguin objecte, com una agressió, penalment es consideraran agreujats.

La llei equipara el personal dels centres penitenciaris amb "altres col·lectius susceptibles de patir danys materials i personals" durant l'exercici de les seves funcions, com els agents de Mossos d'Esquadra, i obliga la Generalitat a indemnitzar-los en cas que pateixin lesions o danys materials.

ERC, Comuns i CUP hi veuen un retrocés

ERC, els Comuns i la CUP, que hi han votat en contra, havien presentat esmenes a la totalitat al text que han estat rebutjades en el ple.

Aquests grups hi veuen "retrocés" i han alertat que "no aportarà cap solució" als centres penitenciaris.

La diputada Ana Balsera, d'ERC, ha lamentat que els socialistes hagin sumat els seus vots a la bancada de la dreta del Parlament --JxCat, PPC, Vox i Aliança Catalana-- i els han advertit que, si volen "mantenir" la majoria de la investidura, "així no van bé".

El diputat de Comuns Andrés García Berrio assegura que aquesta reforma "va en contra de la naturalesa de cos no policial" dels funcionaris de presons i pot comportar "conseqüències negatives" en el dia a dia dels centres penitenciaris. "Hi ha molts més riscos que possibles beneficis", ha afirmat.

El cupaire Xavier Pellicer ha titllat la iniciativa de "llei de l'extrema dreta, de la dreta i d'un PSC que juga a la dreta i l'extrema dreta", i ha assegurat que la llei "generarà més impunitat i vulneracions de drets".

Des del PSC, la diputada Judit Alcalá assegura que aquesta norma "no va d'autoritarisme, càstig ni discursos fàcils", sinó de garantir que els responsables de l'"ordre i convivència" a les presons tinguin les "regles i protecció necessàries".

Alerten d'un model més autoritari

Les agressions a un funcionari ara es consideraran un delicte d'atemptat, com passa amb Mossos o policies locals.

Sindicats i plataformes de funcionaris penitenciaris han celebrat la reforma, que feia temps que reclamaven, i lamenten que monitors, psicòlegs, cuiners i personal de manteniment en quedin fora.

Alberto Gómez, funcionari de Brians 2 i coordinador sindical del CSIF, considera que aquest reconeixement com a agents d'autoritat permetrà reduir el nombre d'agressions.

El 2025 prop de 700 treballadors han patit una agressió. Entenem que aquesta mesura farà reduir aquesta xifra i qui vulgui cometre una agressió abans s'ho pensarà.

Montse Balaguer, portaveu d'UGT Presons, insisteix que no té a veure amb autoritat, sinó amb protecció: "Ens permet una protecció de les nostres dades personals, quan fem una requisa o anem a judici per una agressió. I el principi d'indemnitat. Fins ara, qualsevol dany que patíem en una agressió, no teníem cap responsable civil."

Mentrestant, les organitzacions de drets humans integrades a la Xarxa Dret i Presó han manifestat el seu "rebuig frontal".

Consideren que "encamina de manera definitiva el model penitenciari català cap a la 'policialització'", amb un model més autoritari i no pas rehabilitador.

El seu portaveu, Iñaki Rivera, titlla la reforma de regressiva i assegura que "convertirà Catalunya en el sistema penitenciari més dur de tot l'estat".

Per a la Xarxa Dret i Presó, aquesta nova consideració "produirà una greu desigualtat", ja que un pres que cometi una infracció de desobediència greu a un funcionari de presons a Catalunya podrà ser sancionat doblement per la via disciplinària i la penal, mentre que un altre a la resta de l'Estat espanyol no ho serà.

També recorden que s'atorgarà als funcionaris la presumpció de veracitat en els expedients disciplinaris, per la qual cosa "els interns tindrien poques o nul·les possibilitats de defensa de què digui qualsevol funcionari en contra seva".

Avui és notícia