Aquest estiu, "El documental" ofereix una selecció dels millors documentals, cada dissabte, al 33
1. Sau, la memòria submergida (28 de juny)
El documental "Sau, la memòria submergida" fa un viatge cap a un dels capítols més foscos de la història del pantà de Sau i retrata les dures condicions de treball dels obrers que el van construir, així com el record dels habitants del poble de Sant Romà de Sau, que van haver d'abandonar les seves cases.
On queda el record quan l'aigua s'ho empassa tot? Sau és un fòssil de vides i d'històries ancorat en el temps. Quan la cota del pantà baixa, emergeixen les ruïnes d'un vell campanar i les restes d'un poble. Una mica més enllà, hi ha el mur de la presa i una colònia dalt d'un turó. Indrets íntimament relacionats i que habiten en el record de les persones que hi van viure i treballar fa més de seixanta anys.
A través de la mirada dels seus protagonistes, el documental revisita un paisatge que ja no existeix. Aigua i formigó. Pedra i vent. Espais de la memòria que ens apropen a una història poc coneguda: la dels pantanaires de Sau, els treballadors que van arribar del sud d'Espanya -alguns sols i d'altres amb les seves famílies- i que van aixecar la presa d'un dels embassaments avui més emblemàtics.
2. Francesca i l'amor (5 de juliol)
Dirigit per Alba Sotorra, "Francesca i l'amor" retrata, des d'una mirada fresca i sincera, la rebel·lió d'una dona que no vol fer el que s'espera d'ella per la seva edat, gènere i classe social, el repte de fer front a la soledat de fer-se gran, el poder sanador de l'art i la calidoscòpica naturalesa de l'Amor en majúscules.
El documental és una oda a l'amor que una dona acull al llarg de la seva vida. Amb un to fresc, acolorit i divertit, està dedicat a les dones que volen viure segons les seves pròpies normes i que, simplement, volen estimar i ser estimades.
La protagonista del documental és la Francesca, una artista plàstica de 65 anys barcelonina, que entén la vida com el seu art: des de l'absoluta llibertat, l'experimentació i el joc. Quan la seva filla Djuna marxa de casa per anar a viure a l'estranger, la Francesca es veu obligada a afrontar la seva nova situació vital, una estranya i inèdita independència que sembla estar marcada per un sentiment de solitud sobrevinguda.
3. Canigó 1883 (12 de juliol)
Entre els anys 1882 i 1883, el gran poeta català Mossèn Cinto Verdaguer va realitzar una extraordinària travessa a través de la serralada pirinenca pujant cims vertiginosos i creuant valls profundes. La impressió que li va causar aquell paisatge corprenedor va inspirar el seu gran poema "Canigó". El documental ficcionat "Canigó 1883" reviu aquella gesta i recorre aquells paisatges de la mà dels actors Lluís Soler (el Verdaguer madur) i Santi Pocino (el Verdaguer jove).
La història comença l'any 1883, al massís del Canigó. Jacint Verdaguer amb 38 anys i un pastor que li fa de guia s'enfilen per la xemeneia del puig de Balaig, el cim més alt del Canigó. Ho explica i recorda el mateix Verdaguer, de 56 anys, uns anys després, el 1901, rellegint la seva obra cabdal, "Canigó", coincidint amb la seva darrera reedició aquell mateix any.
Els dos homes, Verdaguer i el pastor, grimpen i assoleixen el cim. Des d'allà dalt, Verdaguer contempla el paisatge i s'inspira per al poema que està escrivint, "Canigó", concretament per a la gènesi del mític passatge entre el cavaller Gentil i una fada del Canigó amb poders d'encanteri. La fada, Flordeneu, sedueix Gentil i se l'endú en una carrossa voladora, estirada per un estol de daines. La carrossa farà una volta pel Pirineu: del Canigó al cim de la Maleïda (Aneto) i, un cop allí, tornarà al Canigó pel vessant nord de la serralada, tot plegat en un context bèl·lic entre sarraïns i cristians.
Aquesta idea s'acabarà convertint en el Cant Quart del poema "Canigó", i per descriure amb exactitud aquell passatge fantàstic, escenari clau del poema, Verdaguer farà la travessa tal com l'havia imaginat, en un recorregut circular: l'anada pel vessant sud, fins als peus de la Maleïda, i la tornada pel vessant nord fins altre cop el Canigó. Una travessa pels cims més alts del Pirineu, plena de reptes i passatges sorprenents. De cim en cim, per conèixer el Pirineu des de les altures, com un vol d'ocell i com ningú més ho havia fet.
4. Domingo Domingo (19 de juliol)
Aquesta comèdia documental té com a escenari les Alqueries, un petit poble de la comarca de la Plana Baixa, envoltat de camps de tarongers. Es troba a la regió que més taronges produeix de tot l'estat espanyol, l'exportador més gran de cítrics del món. En aquest microcosmos rural, es descobreix com funciona la indústria alimentària i les amenaces que pateix el model d'agricultura dels cítrics valencians, basat en cooperatives de petits i mitjans productors.
Domingo Domingo és un agricultor extravertit i murri. És un addicte de la vida, que no sap viure sense adrenalina. Ara té una nova obsessió: crear una nova patent de taronges.
Però en Domingo arriba a aquest món en un moment que tot ha canviat. Les taronges ja no pertanyen als agricultors. Les grans multinacionals han començat a patentar les millors varietats d'aquesta fruita i estan obligant els llauradors a comprar-les si volen subsistir.
Domingo Domingo no és dels que s'agenolla davant de ningú. De fet, creu que pot jugar al mateix joc que aquests gegants i té un pla "perfecte": un arbre secret on està cultivant una nova varietat que pot ser "la definitiva".
