"Ara començo a viure": de víctima a supervivent de la violència masclista

"Estava molt perduda en general, fins i tot molt deteriorada físicament. Però callava i callava, i seguia endavant un dia i un altre". La Lídia (nom fictici) ha patit violència masclista durant gairebé 20 anys i ara se n'està sortint gràcies al Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE). És un recurs públic i confidencial per acompanyar dones, infants i adolescents en el procés de reparació i recuperació de les violències masclistes, en totes les seves cares.

"Són situacions molt, molt complicades i inaguantables, perquè, al final, t'hi va la vida."

Actualment a Catalunya hi ha 17 SIE, que ofereixen de forma gratuïta atenció especialitzada i acompanyament a dones i menors, i està previst que abans d'acabar l'any se n'obrin sis més. Tal com destaca Anna Fàbregas, directora del SIE de Sant Boi de Llobregat, aquests centres atenen "totes les violències que pateixen les dones pel fet de ser dones": violència en la parella o exparella, en l'entorn familiar, laboral, digital, educatiu o institucional.

Educadores i treballadores socials, psicòlogues i juristes fan aquest acompanyament a les víctimes, que al principi no sempre es reconeixen com a tals.

"Quan has de demanar ajuda és perquè reconeixes la situació, i això és molt complicat, perquè forma part del teu dia a dia i perquè ho has anat tapant, tapant i tapant... Arribar a destapar-ho i demanar ajuda és la part més difícil."

"Connectar amb la violència suposa qüestionar tota la teva vida", remarca Fàbregas, i és per això que a vegades costa molt demanar ajuda.

"Per a moltes dones és molt més fàcil seguir igual, en la situació de violència en què es troben, abans que començar a fer-se preguntes."

És el que li va passar a la Lídia. Però un dia no va poder més, va fer el pas i a partir de llavors va començar a qüestionar-s'ho tot:

"Com he pogut arribar a permetre tot això? Com és que no me n'he adonat? Per què he normalitzat aquestes situacions? Per què he callat tant i he tingut por de les conseqüències?"

De fet, tot i el procés de recuperació que ha fet gràcies al SIE, encara se sent culpable. La culpa és una emoció que senten moltes de les víctimes de la violència masclista i, segons Fàbregas, és difícil de trencar perquè "forma part de les bases d'una societat patriarcal".

"Des de ben petites a les dones ens han situat en un paper que potser no és tan fàcil de canviar. Som les dones que cuidem, les que escoltem, les que sempre diem que sí..."

La demanda dels SIE no para de créixer. En l'últim any han atès prop de 10.300 dones, 1.900 criatures i gairebé 500 adolescents. Tot i que les xifres són alarmants, Fàbregas valora que cada cop siguin més les qui s'atreveixen a denunciar. La majoria de dones que atenen pateixen violència en l'àmbit de la parella. També creixent els casos de noies joves que pateixen violències sexuals.

"Hi ha una sensibilitat més gran i ara cada cop més joves diuen 'prou'."

El procés de recuperació és llarg, però la Lídia se sent "orgullosa d'haver demanat ajuda". I anima totes les dones que estiguin en una situació semblant a la seva que facin el pas.

"Jo no vivia, jo sobrevivia. I ara començo a viure. Ara és quan començo a entendre'm a mi mateixa de veritat, a ser més persona, a saber què no he de tolerar, què és el que està bé i què no, què entra dins la normalitat i què no... Em considero víctima i supervivent."