Àrab, urdú, igbo i wòlof: els carrers de Barcelona parlen més de 300 llengües

Català i castellà, amb preeminència d'aquest darrer, però també amazic o bengalí. A Barcelona es parlen més de 300 llengües, segons l'ONG Linguapax, que ha fet un informe sobre la diversitat lingüística de la ciutat.

A la capital catalana hi viuen, segons el padró, 392.743 persones que han nascut a l'estranger. Són de 174 nacionalitats diferents, un origen divers que es plasma en les llengües que se senten al carrer, que superen de molt el nombre de nacionalitats perquè la diversitat lingüística és més plural que el nombre d'estats.

Darrere del castellà i el català, les llengües més parlades a Barcelona són les del nord de l'Àfrica, com l'amazic i l'àrab, seguides del bengalí i l'urdú, el xinès mandarí, el romanès, l'anglès, el rus o el quítxua, segons dades recollides per la Universitat de Barcelona.

Si es para l'orella al centre de la ciutat, la presència de turistes farà que les llengües estrangeres que hi sentim més habitualment siguin l'alemany, l'anglès, el francès i l'italià.

Aquesta és la relació alfabètica de llengües més parlades a Barcelona:

• aimara, alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, bambara, basc, castellà, bengalí, búlgar, diola, francès, fula, gallec, georgià, guaraní, hindi, igbo, ioruba, italià, mandinga, moldau, occità, paixtu, panjabi, portuguès, quítxua, romanès, rus, serer soninké, tagal, ucraïnès, urdú, wòlof, wu i xinès mandarí.

 

Llengües amb pocs parlants

Linguapax és un organisme que va néixer el 1987 com a programa de la UNESCO i que treballa per la preservació i revitalització de les llengües del món. "La diversitat lingüística és un motor de coneixement i de creació", remarca l'informe.

L'anglès és la llengua més parlada al món, tot i ser la tercera en nombre de parlants nadius (Pixabay/Bijana Jovanovic)

 

Segons la UNESCO, a tot el món hi ha 7.000 llengües vives, de les quals unes 2.500 estan amenaçades i al límit de l'extinció.

D'entre aquests milers d'idiomes, n'hi ha 23 que són dominants i que parla més de la meitat de la població mundial. Si ens fixem en les llengües més parlades al món el 2019, segons la publicació Ethnologue, són, per aquest ordre, l'anglès, el xinès mandarí, l'hindi, el castellà, el francès, l'àrab estàndard, el bengalí, el rus, el portuguès i l'indonesi.

Lluny d'aquest domini queden la immensa majoria d'idiomes. De fet, el 96% de les llengües del món són parlades per només un 4% de la població, segons la mateixa font.

L'informe de Linguapax adverteix que el 40% de la població mundial no té accés a l'educació en una llengua que comprengui. Això és a conseqüència que encara s'imposa la llengua colonial en molts països, que s'invisibilitzen les llengües no oficials i també ve donat pels moviments migratoris.

L'informe de Linguapax s'ha fet públic coincidint amb el fet que el 2019 és l'Any Internacional de les llengües autòctones.

El repte de l'internet de les coses

Linguapax també situa com a repte que la intel·ligència artificial incorpori la riquesa lingüística que hi ha al món. És a dir, que l'internet de les coses parli més idiomes, a banda de l'anglès.

"Les llengües que no hi tinguin accés no seran útils per a moltes accions, fins i tot aquelles més bàsiques de la vida quotidiana."

Passa el mateix amb plataformes de continguts com YouTube, Netflix, HBO o Amazon Prime. L'ONG admet que és "impensables renunciar a una llengua franca", però afegeix que "encara és possible evitar la uniformització i, en conseqüència, l'empobriment lingüístic i cultural del nostre món."