Araceli Segarra: "És molt frustrant quan se't mor gent a la muntanya i no pots fer res per ajudar-los"
No tothom pot dir que ha fet cim a l'Everest, però Araceli Segarra pot presumir de ser la primera alpinista espanyola a fer-ho. Una fita que va aconseguir l'any 1996 i que va quedar enregistrat en el documental "Everest".
Araceli Segarra treu èpica a aquesta fita històrica, i explica a "Col·lapse" que només és bona en alpinisme perquè hi dedica molt temps:
Totes les coses són, des del meu punt de vista, factibles i assolibles, només necessiten temps. Jo soc una persona normal, no soc extraordinàriament dotada en cap faceta, només que, al que m'agrada, li dedico temps. Quan ho fas, et tornes bo.
Durant l'expedició, però, també va haver de viure moments difícils, com la mort de vuit persones a més de 8.000 metres d'altitud. Una situació que, explica, va viure amb impotència.
L'Everest, un parc temàtic?
Actualment, hi ha molta gent que vol escalar la muntanya més alta del món, fins al punt que es formen llargues cues per arribar al cim. L'Everest s'ha convertit en un parc temàtic? Araceli Segarra no ho veu així. L'alpinista explica que ella el que veu és gent amb ganes de fer coses, i diu que abans no era així.
Hi ha molta gent que vol fer coses avui dia, moltes més que fa 30 anys, per moltes raons: perquè l'economia és millor, perquè hi ha més opcions, hi ha més coneixement, més informació Ara hi ha gent amb il·lusions, surten de casa i se'n van al gimnàs perquè volen fer una cursa, perquè volen pujar al Kilimanjaro, un Everest, el que tu vulguis. Tothom té dret a fer el que vulgui, ara, la qüestió és fem-ho amb respecte: no llencem brossa i recollim, deixem les coses tal com les hem trobat.
Més enllà de l'Everest, Araceli Segarra explica que la muntanya i l'alpinisme l'enganxen perquè li aporten desconnexió, però alhora, fan que valori molt més la vida i el moment present.
"Expedició al sostre de vidre"
L'alpinista també és coautora del llibre "Expedició al sostre de vidre", que acaba de treure juntament amb l'empresària Marta Duran. Parlen sobre les dificultats afegides amb què es troben les professionals pel simple fet de ser dones, i ho fan a través d'una història de muntanya.
