Arquitectura i música, arts que convergeixen

S'atribueix a l'escriptor alemany Goethe la frase: "L'arquitectura és música congelada". I és que música i arquitectura no són tan diferents com semblen. De fet, són molts els arquitectes que també són músics o melòmans, així com també són molts els músics que han estudiat arquitectura. Des dels membres de Pink Floyd a Art Garfunkel, del duet Simon & Garfunkel. A casa nostra, destaquen l'arquitecta i compositora Anna Bofill i Beth Galí, arquitecta, paisatgista, dissenyadora i també música.

Una relació que ve de lluny

Els arquitectes han buscat durant segles maneres d'ordenar l'espai com qui compon una peça musical. La configuració de l'espai ha estat un element clau per fer brillar les composicions musicals (o, si més no, per condicionar-les), ja que la música sempre ha estat pensada per al lloc on seria interpretada.

El cant gregorià, per exemple, no es pot separar de l'acústica que proporcionen les esglésies o catedrals gòtiques, i un compositor com Richard Wagner tenia claríssim que havia de construir el teatre d'òpera de Bayreuth per obtenir l'acústica ideal per a les seves obres. Aquest teatre es va dissenyar amb una acústica profunda, però clara, amb una fossa d'orquestra invisible i semicoberta (la "fossa mística") per equilibrar el so entre veu i instruments.

La música com inspiració

Al segle XX, aquesta relació entre música i arquitectura es va fer molt més evident de la mà de Le Corbusier, un dels pares del moviment modern. L'arquitecte suís va col·laborar estretament amb els compositors Iannis Xenakis i Edgar Varèse per crear el Pavelló Philips a l'Exposició Universal de Brussel·les de 1958, un espai immersiu on arquitectura, so i llum es fonien. En aquest projecte, l'arquitectura deixava de ser contenidor per esdevenir instrument.

Tot i no ser músic, Le Corbusier es va inspirar en la música per desenvolupar el seu sistema de proporcions conegut com el Modulor. Aquest sistema parteix de les proporcions del cos humà i les combina amb la secció àuria, de forma similar a com la música utilitza intervals harmònics. Creia que l'arquitectura, com la música, havia de seguir principis universals per provocar una experiència harmoniosa. El seu enfocament va influir arquitectes i compositors, entre ells Xenakis, que literalment traduïa estructures musicals en formes arquitectòniques.

Un altre dels pares de l'arquitectura moderna, Alvar Aalto, va dir: "L'arquitectura ha de ser com una simfonia" i projectes seus com l'auditori de la Universitat de Jyväskylä no només presenten una acurada acústica, sinó també una clara voluntat de generar una experiència sensorial total. Per a Aalto, l'arquitectura tenia la capacitat d'emocionar i tocar l'ànima com ho fa la música.

Els sons del Walden 7

L'arquitecta i compositora catalana Anna Bofill també té molt clara l'íntima relació que hi ha entre les dues arts. Afirma que el procés mental i les lògiques que aplica tant a l'hora de compondre com de projectar un edifici són molt similars.

Bofill va participar en el disseny de l'edifici Walden 7, al qual també ha dedicat una composició creada segons models geomètrics i modulats i utilitzant una paleta sonora que rememora els colors i l'espai del Walden. Un edifici que Goytisolo ja definia com una partitura de sons.

Pots veure el capítol complet d'"Animals arquitectes" dedicat a la Beth Galí a la plataforma 3Cat.