Arrelar lluny de les grans ciutats quan s'ha migrat: "Aquí tinc una identitat"

Quan es parla d'immigració a les Terres de Lleida, sovint es fa amb relació al sector agrari i a les campanyes de la fruita. Però aquesta no és l'única realitat. El perfil de les persones migrades va canviant i, cada cop més, el món rural també esdevé un espai d'oportunitats per a professionals qualificats que hi desenvolupen la seva carrera.

Segons un informe del Banc d'Espanya, el 43% dels estrangers que es van instal·lar a Espanya el 2022 tenien estudis superiors, gairebé el doble que el 2008, quan eren el 20%. Entre els extracomunitaris, el percentatge se situa en el 40%. Un canvi de perfil que també es reflecteix a Ponent.

Del desert del Sàhara a metge rural a la Noguera

Aly Hamadi va néixer fa 36 anys en un camp de refugiats del Sàhara Occidental. L'any 2000, gràcies a un programa d'acollida per a infants saharauis, va passar un estiu amb una família de Pamplona. Aquella experiència li va obrir els ulls: "Pensava que el món en què vivia jo era l'únic món que existia, el desert i arena", explica. Des d'aleshores, ha lluitat per fer realitat la seva vocació: ser metge.

Gràcies a convenis de cooperació entre el Sàhara Occidental i Cuba, va aconseguir una beca per estudiar Medicina a l'illa caribenya. Un cop llicenciat, el 2018 va tornar amb la família d'acollida, va homologar el títol i es va preparar el MIR. Després de fer la residència a Lleida i passar per Urgències de l'Arnau de Vilanova, avui és metge de família al CAP de Balaguer i als consultoris de Gerb i Camarasa.

"A la medicina rural és on fas de metge de família de veritat", explica. Destaca la proximitat, la confiança i el treball en equip. També reconeix que el camí no ha estat fàcil: la convalidació del títol li va costar més d'un any i va haver de superar barreres idiomàtiques amb el català.

La seva història és una història de superació, però també és un exemple més d'un fenomen més ampli: la de professionals formats que arriben a Catalunya per contribuir a sostenir els serveis sanitaris.

"Aquí tinc una identitat"

Soledad Iocco és argentina, de Rosario. Va arribar fa tres anys. Primer es va instal·lar a Barcelona, però una oferta laboral la va portar a Mollerussa, al Pla d'Urgell. Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, amb experiència en banca privada, ara treballa com a consultora de selecció i cursa un màster en Recursos Humans.

"Quan em van dir Mollerussa, primer ho vaig haver de buscar", recorda. El canvi, però, ha estat positiu:

Destaca que en municipis petits és més fàcil sentir-se reconegut professionalment perquè es valora molt la proximitat.

Oportunitat demogràfica

Per a la sociòloga Özgür Güneş, professora de Sociologia a la Universitat de Lleida, el món rural ofereix un avantatge clar: la possibilitat de construir xarxes de suport.

Ella mateixa, que va arribar de Turquia fa 18 anys, assegura que establir-se a Tàrrega va facilitar el seu arrelament.

En un context d'envelliment constant de la població —especialment al món rural— els experts coincideixen en el fet que la immigració pot ser clau per contribuir al relleu generacional. El director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, Ferran Camas, adverteix que sense treballadors estrangers "el sistema de benestar pot caure".

Traves administratives i pèrdua de talent

Malgrat les oportunitats, el camí no està exempt de reptes. La llei d'estrangeria, els processos de visat o la convalidació dels títols són alguns dels obstacles habituals: homologar els estudis o el carnet de conduir pot trigar anys. I sense nòmina ni referències, trobar habitatge no sempre és senzill.

Això fa que moltes persones acabin acceptant feines per sota de la seva qualificació. Segons l'informe del Banc d'Espanya, una part significativa dels immigrants amb estudis superiors ocupen llocs per als quals estan sobrequalificats.

"Aquí també es perd talent", apunta Güneş. El mateix fenomen que als països d'origen es coneix com a "fuga de cervells" es pot reproduir en el país receptor si no es faciliten els mecanismes d'integració professional.

Tot això s'ha de sumar a altres reptes estructurals que presenta el món rural: la manca d'habitatge assequible o la falta de transport públic. "No totes les persones poden o han de tenir cotxe propi", recorda la sociòloga.

Migrar, un dret

Els experts coincideixen a dir que la immigració és un fenomen natural i que les societats han d'adaptar-se per donar-li resposta. Ferran Camas destaca que el que cal ara és ser valent en matèria d'immigració "i no caure en discursos ideològics que sovint tenen un rerefons de racisme".

Amb tot, Özgür Güneş recorda que "migrar és un dret". I planteja que davant la pregunta de si un país pot sostenir la immigració, s'hauria de preguntar com s'inverteixen els recursos per garantir uns serveis públics de qualitat per a tothom.