Arriba Three Body Problem, la nova sèrie dels creadors de Joc de Trons que promet ser un fenomen

"Three Body Problem"

Semàfor verd

Plataforma: Netflix, estrena el dijous (8 episodis d'entre 60 i 50 minuts)

De què va? És una adaptació de les novel·les de Liu Cixin que expliquen la història d'una científica xinesa que envia un missatge a l'espai per contactar amb alguna forma de vida alienígena en el context de la Xina dels anys 60. Ens expliquen la seva història i, en paral·lel, la d'una sèrie de morts misterioses que afecten a científics en el present. Les dues trames es desenvolupen mentre succeeixen fenòmens estranys que els personatges intenten entendre.

El millor: Enganxa de mala manera perquè vols saber com totes les peces del trencaclosques estan relacionades. La sensació, en els primers compassos, és d'estar veient un Fringe molt elaborat on cada nova peça genera més preguntes. Està feta per atrapar l'espectador, i aquí s'ha de dir que els guionistes, David Benioff i D.B. Weiss, han tornat a triar un bon material d'origen per portar a la televisió. A nivell visual la sèrie és espectacular, especialment les escenes que passen dins d'una mena de videojoc (i de les quals no us donaré més detalls).

El pitjor: El repartiment és correcte però no hi ha cap interpretació increïble d'aquelles que justifiquen per si soles mirar una sèrie (com a curiositat, us retrobareu amb John Bradley i Liam Cunningham, de Joc de Trons, en papers secundaris). Se sosté, sobretot, en el concepte de la premissa, que articula tota la resta. En aquest sentit és semblant a Dark, WestWorld o Lost. Haurem d'esperar a veure com acaba per avaluar si la sèrie manté l'interès.

La recomanes? Sí. Especialment si us agraden sèries que donen més preguntes que respostes. Té moltes possibilitats per convertir-se en un fenomen del qual se'n parli molt.

 

"Coppola, el representante"

Semàfor groc

Plataforma: Disney+ (6 episodis de 37 minuts)

De què va? Coppola, Guillermo Coppola, va ser el representant del Diego Armando Maradona. La sèrie explica el seu estil de vida completament passat de voltes sostingut a cop de negociar aquí i allà utilitzant el nom del futbolista i procurant endur-se sempre una part de tot el que fa. El segueix durant els anys més caòtics i disbauxats de Maradona, començant per l'etapa a Nàpols.

El millor: El fet que la sèrie no mostra en cap moment a Maradona, cosa que amplifica la idea del representant venedor de fum i el fet que l'únic talent que tenia aquest home va ser saber aprofitar-se del talent d'un altre. Els guionistes no estan tan interessats en la vida de Guillermo Coppola, sinó en la seva figura com a base per construir el retrat d'un individu entabanador, un gran venedor d'enciclopèdies que va assaborir una vida de luxe.

El pitjor: És fàcil veure perquè als guionistes als va atraure el personatge. Comparteix amb El Encargado la manca d'escrúpols i amb el protagonista de Nada el gust per la bona vida. Però així com aquests dos personatges els feies teus malgrat tot, el protagonista de Coppola no aconsegueix generar aquesta tendresa i les escenes on s'intenta són fallides. Tampoc l'afavoreix cobrir tants anys en pocs episodis, ja que es perd el dia a dia que ens podria apropar al personatge i acaba quedant en una col·lecció de moments excèntrics que estan, això sí, basats en fets reals.

La recomanes? Sí. És divertida i pot ser un bon complement a la sèrie de Maradona que teniu a Amazon, però no és tan genial com les anteriors sèries del duet Duprat-Cohn.

 

"És pecat​"

Semàfor verd

Plataforma: 3CAT (5 episodis de 50 minuts)

De què va? Explica la vida d'un grup d'amics homosexuals a Londres dels anys 80. Com es van trobar i com van acabar trobant en la seva relació un espai de llibertat que molts d'ells no havien tingut mai, creixent sense sentir que podien ser acceptats. La sèrie explica com van viure l'inici de la pandèmia de la SIDA.

El millor: La sèrie té una vitalitat que s'acaba sobreposant a tot el que hi passa, malgrat que té moments molt durs. La pandèmia de la SIDA es tracta des d'una perspectiva molt personal, incidint en aspectes com la culpa, i es nota que la història està basada en el que va viure el creador de la sèrie, Russell T. Davies. Les interpretacions són espontànies i humanes i la sèrie els actors aconsegueixen que formis part d'aquest grup d'amics.

El pitjor: Diuen que la brevetat és una virtut. En aquest cas, els cinc episodis de la sèrie es queden curts i fa la sensació que la història s'apressa en alguns moments per encabir-ho tot. Amb sis o set episodis s'hauria pogut explicar aquesta història encara millor.

La recomanes? Moltíssim. És una sèrie meravellosa que, malgrat la duresa del que explica, acaba sent un cant a la vida inesperat.

"Mano de hierro​"

Semàfor Vermell

Plataforma: Netflix (8 episodis de 45 a 70 minuts)

De què va? És un fet que el port de Barcelona és una de les principals portes d'entrada de cocaïna a Europa. Partint d'aquest fet, la sèrie se centra en els negocis il·legals que du a terme el propietari de la principal terminal del port, que té el molt adequat nom de Joaquín Manchado. La sèrie comença amb l'arribada d'un carregament de contenidors molt important per ell.

El millor: La feina del repartiment, sobretot Eduard Fernández, que carrega la sèrie sobre les espatlles. L'ofici dels actors dissimula un guió pobre. També una bona factura on s'hi nota que un pressupost elevat i, a nivell visual, l'ús de l'escenari del port.

El pitjor: Desaprofita l'escenari del port i l'interès que potencial que pot arribar a tenir per oferir un thriller inversemblant, ple de diàlegs artificials, situacions poc creïbles, personatges estereotipats i la clàssica inclusió d'embolics familiars més propi d'un culebrot que d'una sèrie que aspira a explicar alguna cosa interessant. I per variar aquesta és una Barcelona on el català no existeix.

La recomanes? No. Millor mireu ZeroZeroZero, basada en el treball de Roberto Saviano o recupereu la 2a temporada de The Wire.