Arxivades les denúncies contra Aragonès, Giró i Vilagrà pels avals al Tribunal de Comptes
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no investigarà el president Pere Aragonès ni els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà pels avals amb diners públics a través de l'Institut Català de Finances (ICF) als encausats pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat.
Els magistrats, coincidint amb el criteri de la Fiscalia, han decidit rebutjar la querella presentada per Vox i les denúncies de Ciutadans i Convivencia Cívica Catalana en què es demanava investigar el president de la Generalitat i els consellers de la Presidència i d'Economia pels suposats delictes de prevaricació i de malversació.
El TSJC es declara competent per rebre aquestes denúncies en tractar-se de persones aforades perquè tenen un càrrec públic i, en el mateix document, acorda no admetre-les.
Els magistrats consideren que la Generalitat "segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d'un procediment executiu que en garanteix el retorn". "Només es podria perseguir els membres del govern si l'aval s'executa i després no se'n demana el retorn", afegeix.
Pel que fa al delicte de prevaricació administrativa, també s'hauria de descartar, segons el tribunal, perquè el govern no només és un òrgan administratiu, sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació perquè no són simples resolucions administratives sinó normes amb rang de llei.
L'aval de l'ICF als encausats
El govern va crear el Fons Complementari de Risc amb la intenció que una entitat bancària presentés l'aval a les fiances i el fons fes de contraaval. El decret de creació del fons ja preveia que, com va passar, en cas que cap entitat bancària avalés els afectats, l'Institut Català de Finances es faria càrrec de l'aval i el fons seria de contraaval.
El mes passat, el Tribunal de Comptes va rebutjar els avals de l'ICF per fer front al pagament de fiances per 5,4 milions d'euros a membres dels governs de Mas i Puigdemont per la promoció de l'independentisme a l'estranger amb diners públics.
La instructora de l'expedient al Tribunal de Comptes va considerar que l'administració catalana no empara actuacions irregulars de responsables públics quan tenen coneixement que una despesa és improcedent.
