Imatge d'arxiu d'Orsoni
Orsoni era conegut a Còrsega per haver liderat el moviment nacionalista i haver estat el president d'un dels principals clubs de futbol de l'illa (AFP)

Assassinen a sang freda l'exlíder independentista cors Alain Orsoni al funeral de la seva mare

La mort del que fou líder nacionalista i president de l'Ajaccio ha impactat l'illa de Còrsega, escenari de lluites fratricides entre bandes criminals
Redacció
3 min

L'exlíder independentista cors Alain Orsoni va ser assassinat dilluns mentre assistia al funeral de la seva mare a Vero (Còrsega). Orsoni, de 71 anys, va morir a dos quarts de cinc de la tarda en rebre l'impacte d'una sola bala, disparada des de centenars de metres de distància. L'agressor va aconseguir fugir.

Es tracta d'un cas impactant que ha sacsejat l'illa, escenari habitual de lluites fratricides entre bandes criminals vinculades al nacionalisme. I és que el crim organitzat és la principal xacra d'aquesta regió francesa, on la màfia corsa està lligada a la violència i al narcotràfic.

El cas de la mort d'Orsoni ja ha passat a mans de la Fiscalia francesa contra el crim organitzat, que ha obert una investigació per assassinat comès per banda organitzada, participació en conspiració i organització criminal. És el primer cas que assumeix aquest organisme, creat fa tot just una setmana per lluitar contra el narcotràfic i el crim organitzat.

Qui era Alain Orsoni?

Alain Orsoni era un dels líders del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), un grup nacionalista que als anys 70 i 80 va recórrer a la lluita armada per reivindicar els seus objectius. Posteriorment, seria diputat regional i va fundar el Moviment per a l'Autodeterminació, abans de passar al món dels negocis.

L'any 1996, i en ple conflicte intern dins del moviment nacionalista, Orsoni va marxar lluny de Còrsega. Primer a Florida, on va viure durant 13 anys, i després a Nicaragua, on tenia negocis en el sector del joc. També va viure a Espanya.

Orsoni també va ser conegut per haver presidit el club de futbol Ajaccio en dues etapes diferents. Primer entre el 2008 i el 2015 i posteriorment el 2022, coincidint amb l'ascens del club a la Primera Divisió francesa.

Una família vinculada al crim organitzat

La mort d'Alain Orsoni no és el primer cas que afecta la família, marcada per les revenges en l'entorn del nacionalisme i el crim organitzat de Còrsega.

L'any 1983 el seu germà Guy, també militant nacionalista, va ser assassinat en un cas vinculat al narcotràfic i la màfia italoamericana. Un any després, naixia el fill d'Alain, batejat amb el nom del seu oncle mort. Guy Orsoni, descrit per la policia francesa com "una figura destacada del crim organitzat cors", va ser detingut el 2011 a Madrid, acusat de quatre assassinats.

El 2008, el mateix Alain ja havia estat objectiu d'un complot de Petit Bar, una banda amb qui el clan Orsoni té una forta rivalitat. De fet, el maig de l'any passat, Guy Orsoni va ser condemnat a 13 anys de presó per intentar assassinar Pascal Porri, presumpte membre de Petit Bar.

El 2012 també va morir assassinat l'advocat d'Alain Orsoni, Antoine Sollacaro. L'autor material del crim va ser condemnat a 30 anys de presó, però no es va poder jutjar el presumpte autor intel·lectual, el cap de la banda criminal Petit Bar, Jacques Santoni.

Orsoni, a l'esquerra, amb l'advocat Antoine Sollacaro i el representant de la Lliga dels Drets Humans a Còrsega, André Paccou
Orsoni (esquerra) amb l'advocat Antoine Sollacaro i el representant de la Lliga dels Drets Humans a Còrsega, André Paccou, un cop alliberat després de deu mesos en presó preventiva (AFP)

La qüestió corsa, de nou al centre

L'assassinat d'Orsoni torna a centrar les mirades a Còrsega, una regió marcada pel moviment independentista, que va revifar l'any 2017 amb la victòria incontestable de la llista Pè a Corsica, que va fer saltar totes les alarmes a l'Elisi.

El 2022, l'assassinat del líder nacionalista Yvan Colonna va desfermar una onada de protestes contra la metròpoli. Colonna va morir després de ser agredit a la presó, on complia condemna per l'assassinat del prefecte de l'illa, Claude Érignac.

Aleshores, el president francès, Emmanuel Macron, va moure fitxa i va allargar la mà als corsos per trobar una solució negociada que pacifiqués els carrers.

El juliol de l'any passat, el Consell de Ministres francès va aprovar un projecte de llei per dotar Còrsega d'un Estatut d'Autonomia, una fita a la qual s'havia compromès Macron. Es tracta d'una proposta que superaria l'actual estatus de col·lectivitat que té l'illa, però es queda curta per als nacionalistes i afronta un recorregut complicat a les cambres legislatives.

Butlletí Mirada Global

Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre França

Mostra-ho tot