Atacs guerrillers a Colòmbia: d'on ve aquest esclat de violència?
Dos atemptats que han causat una vintena de morts i més de vuitanta ferits han commocionat Colòmbia aquest dijous a la nit.
El primer, en una zona rural a Amalfi, al nord-oest del país. El segon, a tocar d'una instal·lació militar en ple centre urbà de Cali, la tercera ciutat més poblada de Colòmbia.
El govern creu que l'Estat Major Central (EMC), la facció més potent de les extintes FARC, és el responsable d'un dels atemptats, que de moment ningú ha reivindicat.
Aquest dissabte el president colombià, Gustavo Petro, ha anunciat a la xarxa social X la detenció de Luis Vera, conegut com El Mono Luis i germà de Néstor Vera, àlies Iván Mordisco, líder de l'EMC i un dels homes més buscats del país.
Els dos atacs han destapat un debat que sacseja la societat colombiana darrerament: s'obre una nova etapa més violenta al país?
Violència a l'alça
Malgrat l'acord de pau que va signar el 2016 el govern de Juan Manuel Santos i les FARC, el país no ha aconseguit mai superar del tot aquesta etapa.
Però últimament la violència està agafant cada vegada més presència arreu del territori, i els dos atemptats de dijous són una clara mostra de la capacitat ofensiva dels grups armats que operen en diversos punts del país.
Després dels atacs de dijous, el president Gustavo Petro ha assegurat que els atemptats són una "reacció terrorista" a una ofensiva de l'exèrcit contra l'Estat Major Central (EMC). En aquesta línia, ha demanat que narcotraficants i dissidents de les FARC siguin considerats bandes terroristes.
El que els últims anys eren focus violents aïllats en algunes regions rurals, ja han arribat a una de les principals ciutats del país: Cali. A més, Andrés Julián Rendón, governador local d'Antioquia, ha remarcat que l'atac d'Amalfi, on van morir tretze agents de policia, és el primer atac d'aquesta mena contra l'exèrcit.
Algunes anàlisis apunten que els dos atacs de dijous podrien indicar la voluntat d'alguns grups de guerrillers de dissidents de les FARC de fer atacs fora dels seus territoris de control. I que la pressió del govern per erradicar els cultius il·legals de coca, provoca una violència creixent.
També han aparegut més grups criminals que lluiten per dominar activitats altament lucratives com el narcotràfic.
A més a més, l'any passat, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va avisar que el conflicte armat a Colòmbia s'estava agreujant i que estava en el seu pitjor moment des de la signatura de l'acord de pau amb les FARC. També advertien que el 2025 podria ser l'any amb les pitjors condicions humanitàries de la dècada.
Una "pau total" que fa aigües
Gustavo Petro va arribar a la presidència de Colòmbia fa tres anys amb el compromís d'aconseguir el que ell anomena la "pau total".
Des de la seva arribada al poder va dedicar esforços a aquest ambiciós objectiu tirant endavant negociacions amb les diverses bandes armades que hi ha al país, com l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, o dos dels grups dissidents més potents de les extintes FARC: Estat Major Central, liderat per Iván Mordisco, i la Segunda Marquetalia d'Iván Márquez.
El seu projecte de "pau total" no ha acabat de donar resultats, malgrat alguns avenços i altos al foc en algunes regions.
A la vegada, els grups armats han agafat força i cada vegada més sectors responsabilitzen el president de l'auge de la violència a causa de la seva voluntat pactista.
Petro, el primer president d'esquerres de Colòmbia
L'any 2022 l'exguerriller i economista Gustavo Petro es va convertir en el primer president d'esquerres de la història del país en unes eleccions amb la participació més alta del segle XXI a Colòmbia.
Després de dos intents fallits, va aconseguir arribar a la Casa de Nariño, la seu de la presidència del país a Bogotà, i va acabar amb més de 200 anys de presidents de dretes.
La seva voluntat d'aconseguir la pau definitiva i d'eradicar la violència d'una vegada per totes va il·lusionar la societat colombiana.
Però avui, tres anys després, la falta de resultats i una violència creixent podrien marcar les eleccions presidencials de l'any vinent, a les quals ell no es pot tornar a presentar.
