Auge dels paquets monodosi al supermercat: pagar més a canvi de la comoditat i el caprici
Cada cop és més habitual trobar productes en formats petits o monodosi als supermercats. Es podria pensar que l'auge d'aquest tipus de productes és conseqüència de l'augment de llars unipersonals, però no és l'únic motiu.
Vivim un canvi de model en què la conveniència, la comoditat, la immediatesa i el desig espontani han passat al davant de la previsió, la planificació i, en alguns casos, el control de la despesa.
Segons dades de l'Institut d'Estadística, a Catalunya el 2024 hi havia 799.000 llars unipersonals, i s'espera que el 2034 seran 915.000. De fet, en aquests 10 anys, es preveu que les llars amb una sola persona siguin les que més creixin i acabin representant el 27,3% del total.
Paquets grossos, famílies petites
Si alguna cosa tenen en comú aquestes quasi 800.000 persones són els problemes que es troben a l'hora d'anar a comprar. Viure sol vol dir sovint llençar menjar o haver-se de privar d'alguna cosa.
És el cas de l'Alícia, que agafa "els típics pots de salsa napolitana o bolonyesa, però n'hi ha molta quantitat per a mi sola i els acabo llençant perquè caduquen".
En Pep està segur que "si hi hagués ampolles de vi més petites, molts dies en lloc de prendre'm una cervesa em prendria una bona copa de vi".
Preu a canvi de comoditat i caprici
Natalia Marco Castellnou, de l'Associació de Fabricants i Distribuïdors AECOC, explica que, en els formats petits, són quasi més cars l'embalatge i la unitat de venda que el producte en si, cosa que fa pujar el preu final.
En aquests casos, però, el consumidor tendeix a prioritzar la comoditat, la conveniència i, sovint, el desig espontani, i passa per alt el preu.
El consumidor prioritza que li sigui convenient i que no hagi de llençar el producte, i està disposat a pagar una miqueta més.
A tot això, Albert Vinyals, doctor en Economia del Consum i professor de Psicologia del Consum de l'Escola Universitària del Comerç, hi afegeix que el problema principal és que no sabem comprar. Diu que hem deixat de planificar i que ens movem per impulsos: què vull ara, avui, en aquest moment.
Segons ell, si ens planifiquéssim, no només guanyaríem temps, sinó que estalviaríem diners: "Al supermercat tenim uns 25 productes de referència que en sabem el preu, la majoria fruites i verdures. Es poden permetre fer versions petites a preus rodons."
Si mires el preu el quilo seria insultant, però com que molta gent no el mira, doncs ja no és primordial.
Reduir les mides també és una estratègia de les marques per camuflar la inflació. Mantenir el preu, però oferint menys producte és una pràctica coneguda com a "reduflació" i que s'ha fet habitual els últims mesos, amb l'avanç de la inflació.
Les llars unipersonals no són l'únic motiu perquè les empreses vagin tendint cap al producte petit o monodosi. D'una banda, s'està instaurant la cultura del consum puntual de productes d'indulgència o de plaer: un petit premi en un moment concret.
De l'altra, com que el consumidor cada cop té més cura de la salut, vol poder comprar aquests petits capricis en formats d'un sol ús. Natalia Marco apunta un tercer motiu, que és la recerca de "productes innovadors".
El consumidor és molt actiu amb la recerca de nous sabors que el sorprenguin, i això permet també tastar noves coses.
En resum: comprar racions més petites pot ajudar a fer la vida més fàcil a les persones que viuen soles, però alhora suposa una despesa extra que es podria evitar si ens planifiquéssim més i millor.
Albert Vinyals conclou definint les dinàmiques de consum actual com "la casa sense rebost, la planificació dia a dia i cuinant cada cop menys, per això creixen tant les dosis individuals."
