1 de Maig marcat per la guerra: protestes per la baixada de poder adquisitiu i la crisi de l'habitatge

Milers de persones han sortit al carrer aquest Primer de Maig per reclamar l'increment dels salaris i la millora de les condicions de treball, però també l'accés a un habitatge digne i assequible. Més enllà del marc laboral, també s'ha fet una crida a lluitar contra l'onada de discursos d'odi, autoritaris i racistes, i contra la violació dels drets humans, especialment a les zones en guerra.

Els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) han convocat una marxa a Barcelona que ha sortit des de la plaça Urquinaona i s'ha dirigit cap a Correus, amb el lema "Contra les guerres i el feixisme, més drets i més sindicalisme".

A Barcelona també hi ha hagut marxa a la tarda, convocada per la Taula Sindical de Catalunya. Hi han participat la CGT, la IAC --que inclou la USTEC--, la COS, el CoBas, Solidaritat Obrera i la Intersindical, i ha sortit de l'estació del Clot per anar fins al centre de Barcelona sota el lema "Ni salaris per terra ni habitatges pels núvols".

"Tres grans reivindicacions: pau, sostre i salari"

A la marxa del matí, els parlaments s'han fet quan la manifestació ha arribat a Correus. La secretària general de CCOO, Belén López, ha posat el focus en "tres grans reivindicacions: pau, sostre i salari". Ha dit que "la pau no és només l'absència de bombes, també l'existència de justícia social". I ha destacat que "no es pot parlar de justícia mentre veiem beneficis rècord a les empreses".

"Rebutgem tots els ERO d'empreses que tenen grans beneficis, volem una reforma de l'acomiadament que garanteixi que és l'última opció", ha afegit. I sobre la crisi de l'habitatge, ha demanat una "intervenció pública decidida" al mercat immobiliari i ha exigit una pròrroga dels lloguers.

López ha anunciat una altra concentració el dimarts 5 de maig davant el Parlament per demanar més finançament per a la llei de dependència.

També ha parlat el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. Ha centrat el seu discurs en el procés de regularització de migrants i ha defensat que "les fronteres són un punt de trobada per donar la mà a gent que s'ha d'exiliar".

Ros ha fet una crida a acollir per "dignitat i humanitat" i a "aturar el feixisme mobilitzant-nos": "El catalanisme polític, social i sindical parteix de la idea d'un sol poble".

Segons CCOO, la manifestació conjunta a Barcelona ha aplegat 10.000 persones. Segons la Guàrdia Urbana, a Urquinaona hi havia 2.500 persones. Si compten totes les concentracions del matí --també de la UGT, la USOC i la Intersindical-- ho xifren en 3.560 manifestants.

D'altra banda, aquest any, a les portes de les eleccions andaluses, la UGT i Comissions Obreres han traslladat a Màlaga la manifestació en l'àmbit de tot l'Estat que tradicionalment fan a Madrid.

I en el seu manifest també han aprofitat per donar suport al procés de regularització extraordinària d'immigrants impulsat pel govern espanyol. La consideren "una mesura de justícia imprescindible que ha de garantir drets i posar fi a l'explotació laboral".

La USTEC demana reprendre les negociacions amb Educació

A la manifestació de la tarda hi han participat 1.500 persones segons la Guàrdia Urbana i 10.000 segons els convocants. A més de les crides a un salari i habitatge dignes, també hi han pres protagonisme les demandes en ensenyament, amb la participació de la USTEC, a les portes de les vagues convocades fins a finals de curs.

Els moviments que hi han participat han reclamat recuperar el sindicalisme combatiu per garantir els drets dels treballadors i treballadores. Maribel Ramírez, de la CGT, ha dit que s'està conformant una plataforma per organitzar una vaga general, encara sense data concreta.

I s'ha demanat l'alliberament de Saif Abukeshek i Thiago Ávila, els activistes de la Flotilla Global Summud que portava ajuda humanitària a Gaza traslladats a Israel per ser interrogats. La flotilla va ser interceptada aquest dijous a prop de Creta en aigües internacionals.

Manifestacions a Tarragona, Girona i Lleida

Com cada primer de maig, els sindicats s'han citat en totes les demarcacions de Catalunya i cada capçalera ha volgut destacar reivindicacions pròpies més enllà de les millores que exigeixen en l'àmbit nacional.

A Girona han aprofitat la jornada per denunciar un augment dels pisos turístics, especialment a la capital, el desallotjament de la fàbrica Simon i l'ERO a Nestlé, que tindrà afectacions als treballadors tant de la seu d'Esplugues com de les fàbriques de cafè de Girona i Reus.

Aquí, la manifestació ha acabat just davant l'Ajuntament i ha aplegat unes cinc-centes persones segons la policia municipal.

L'augment del preu de l'habitatge ha centrat les reclames a Lleida, on denuncien que s'ha incrementat un 20%. Pel que fa als salaris, han posat de manifest que els convenis col·lectius són inferiors a la mitjana catalana.

Segons CCOO i UGT, unes 150 persones han participat en la marxa, que ha acabat amb un vermut popular.

També hi ha hagut mobilitzacions a Tarragona, on en el sector de la metal·lúrgia fa quatre mesos que es van aturar les negociacions d'un nou conveni. Els sindicats també han denunciat que, al servei assistencial de les residències de gent gran, els sous estan congelats i hi ha menys places públiques que a altres demarcacions.

Els Mossos han xifrat en 500 persones els assistents a la manifestació a Tarragona.

Millorar les condicions de treball, en el punt de mira dels sindicats

Tornant al conjunt de Catalunya, la Confederació General del Treball (CGT) ha denunciat que els treballadors estan perdent poder adquisitiu. El sindicat ha advertit que "la qualitat de vida de la classe treballadora no millora" i "l'habitatge s'ha convertit en un luxe", i n'ha responsabilitzat empresaris, polítics i "alguns agents socials".

Per posar-hi remei, aquest sindicat planteja a la societat "una alternativa al sistema capitalista i al consumisme compulsiu". La CGT ha convocat una manifestació al matí que ha sortit dels Jardinets de Gràcia i ha acabat a la plaça Joanic.

La Unió Sindical Obrera (USOC) ha posat l'accent en "humanitzar el treball" a través d'una negociació col·lectiva que serveixi realment per redistribuir la riquesa. Un diàleg social que, afirma, "alguns s'obstinen a monopolitzar, uns altres a injuriar i d'altres a utilitzar políticament". Per a aquest sindicat, "l'habitatge, l'energia, els aliments i el transport, tot puja menys els salaris", i exigeix "una millora real i l'augment del benestar social".

Per això han dit que cal un model productiu que "aposti per l'ocupació estable, de valor, qualificat i amb drets, capaç d'oferir seguretat als treballadors i de permetre projectes de vida dignes".

També han denunciat l'increment del preu de l'habitatge i la falta d'inversió en transport. Per la Intersindical, "la lluita per les condicions de vida és, també, una lluita per la democràcia i la sobirania", i reclama un "marc català de relacions socials i laborals".

Per la seva banda, els sindicats que componen la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) també han centrat les seves reivindicacions de cara al Primer de Maig a garantir un salari mínim digne i pensions suficients, i a reduir la jornada.

La IAC ha demanat mecanismes reals per garantir el poder adquisitiu dels salaris i el dret a l'habitatge. I ha denunciat que els drets estiguin supeditats a les lleis del mercat: "No pot ser que l'educació, la sanitat, l'habitatge, l'alimentació i el transport públic estiguin sotmesos a criteris especulatius i de benefici en comptes de ser un dret garantit per a tothom".

Els partits d'esquerres se sumen a la protesta

La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha defensat la unió de les forces progressistes i els sindicats per preservar els drets laborals adquirits i plantar cara a la "ultradreta sectària". En la mateixa línia s'ha expressat el president de la generalitat, Salvador Illa:

Oriol Junqueras ha dit que Esquerra Republicana ha tornat a sortir al carrer "per lluitar per habitatges dignes per a tothom, salaris justos i uns trens que funcionin".

Des dels Comuns, Ernest Urtasun ha fet una "crida a la mobilització ciutadana per defensar el dret a l'habitatge i aconseguir que la pròrroga dels contractes de lloguer sigui permanent".

Dani Cornellà, de la CUP, ha demanat "un salari mínim català que arribi als 1.500 euros i que es redueixi la jornada laboral".