Descobreixen la història rere la misteriosa làpida d'un aviador republicà a Anglesola
Un avió biplaça de l'exèrcit de la República prova de fer un aterratge forçós a l'aeròdrom d'Anglesola, a l'Urgell. L'ha tocat el foc antiaeri i en la maniobra de retirada ha perdut massa alçada per llançar-se en paracaigudes. Però l'aterratge no surt bé. Mor l'artiller metrallador, el sergent Benjamín Alcañiz. El pilot, Francisco Palma, en surt il·lès. És el 24 de maig de 1938, en plena Guerra Civil.
Alcañiz l'enterren al cementiri d'Anglesola, en un nínxol cedit per la família Sardà. Una làpida treballada mostra el seu nom, una estrella vermella i la inscripció "Mort davant l'enemic lluitant per la llibertat d'Espanya". Però serà visible per poc temps. Abans no entrin les tropes franquistes al poble, la tapen amb una capa de ciment perquè no la destrueixin.
No serà fins molts anys després, el 1975, quan la curiositat del paleta que fa feines al cementeri el porta a descobrir la làpida. La tornarà a tapar, aquest cop amb guix, i no tornarà a veure la llum fins que arriba la democràcia.
Tot això ho sabem gràcies a la investigació i l'article que en va fer l'historiador David Gesalí de l'Associació d'Aviadors de la República. L'hi va encarregar l'Ajuntament d'Anglesola i el grup de Recerques de les Terres de Ponent, que van organitzar un acte d'homenatge a l'aviador. Un homenatge amb una absència important, com explica Gesalí.
Teníem una fotografia, tota la documentació, però de la família no en sabíem res.
I aquí comença l'altra part de la història. Ángel Jábega, interessat per la Guerra Civil, buscava informació per internet sobre un familiar que havia mort lluitant al bàndol republicà. No confiava trobar-hi gran cosa, fins que li va aparèixer a la pantalla un article sobre el seu parent, l'article de David Gesalí sobre Benjamín Alcañiz.
Va ser increïble. Hi havia una fotografia de la tomba. Per fi sabem on és!
La família sabia que havia mort a Anglesola, però donaven per fet que el seu cos s'havia perdut en l'accident i mai van tenir notícia que li havien donat sepultura.
Tot just ha passat un mes d'aquest descobriment i, convidats per l'Ajuntament d'Anglesola, els familiars d'Alcañiz per fi poden visitar la sepultura. Han vingut de Granada i Madrid i els donen una benvinguda que no s'esperaven.
Davant del monòlit que recorda l'emplaçament de l'aeròdrom, ara convertit en un camp de cereal, la seva neboda, Carmen Murado Alcañiz, s'emociona. Té 82 anys i va néixer quan ell ja era mort, però guarda un record molt viu perquè la seua tieta, la mare de Benjamín, n'hi parlava molt sovint.
Tinc una emoció que no puc explicar. Saber on és em dóna vida.
Al poble els esperen encara més sorpreses. A la conferència que han organitzat descobriran noves fotografies i documentació, coneixeran els descendents de la família que va cedir el nínxol i se sorprendran de veure un poble que està tan il·lusionat com ells de poder tancar un capítol de la seva història.
Queda l'acte principal, al cementiri, davant la tomba de Benjamín Alcañiz, davant la làpida que el va convertir en un secret. La família hi diposita unes flors. Es fan parlaments i es reciten poemes. I Ángel Jábega, que és catedràtic de piano al conservatori de Granada i un reconegut intèrpret, tanca amb música aquest episodi. Un petit episodi de memòria amb una gran història.
