Autores russes a l'exili: entre una Rússia tancada a Occident i un Occident tancat a Rússia

La invasió d'Ucraïna ha desfermat una cancel·lació total de la cultura russa dins del país agredit. Ho va relatar un equip de TV3, encapçalat pel periodista Xesco Reverter, en aquest reportatge: persones bilingües que abandonen la llengua russa, escoles que ja no ensenyen més l'idioma, abocadors de llibres de Tolstoi, Dovstoievski, Puixkin... 

Aquesta cancel·lació també ha tingut ecos a Espanya: a principis de la invasió, es van suspendre des de funcions del ballet Bolxoi fins a projeccions del cineasta Andrei Tarkovski.

"És una conseqüència natural del que està passant. L'horror i l'odi que Rússia ha provocat es reflecteix en la cultura i en la forma de relacionar-nos amb altres països. Que sigui un resultat natural no vol dir que sigui necessari o útil", explica Maria Stepànova, una escriptora moscovita que viu exiliada a Berlín.

Com ella, centenars de periodistes i intel·lectuals russos opositors a Vladímir Putin han fugit de Rússia. Sumats als centenars de milers d'homes cridats a la mobilització parcial, Rússia està patint una autèntica fuga d'opositors a conseqüència de la guerra.
 

Haver d'exiliar-se

Victoria Lomasko és una escriptora, artista i reportera gràfica russa, llegida i premiada arreu del món. Les seves darreres obres, "Altres Rússies" i "L'última artista soviètica", han estat publicades en diverses llengües, també en català. Aquests títols, però, no han vist la llum a Rússia per culpa de la censura.

A mitjans del març passat, Lomasko va aconseguir un visat temporal a Bèlgica. I ara viu a Leipzig, a Alemanya. Però aconseguir l'asil no li està resultant fàcil. "La guerra ha canviat completament la vida no només dels ucraïnesos, sinó també a molts russos. Ara visc en un univers completament diferent del que vivia abans de la guerra".

I és que les obres de Lomasko s'alimenten de l'observació i del diàleg amb els esdeveniments polítics i socials de la Rússia contemporània: "N'he estat testimoni fins als darrers dies, he escrit amb detall tot el que estava passant. Ara ja no puc ser-ne testimoni".

Va plasmar el seu exili en un còmic publicat a la revista "New Yorker", en col·laboració amb el també reporter gràfic Joe Sacco (Collective Shame of Putin's War). "He rebut una onada d'odi a les xarxes perquè no tinc dret a parlar de la meva experiència", denuncia Lomasko.

Contractes editorials cancel·lats

"És evident que els ucraïnesos han hagut de fugir inesperadament del seu país, i pateixen molt més que jo. Les seves vides estan en perill. Jo no estava en perill, físicament, però moralment és molt difícil deixar la teva vida enrere, sense cap perspectiva per al futur, ni pels teus fills", explica l'escriptora Anna Starobínets.

Encapçala una generació d'autors de literatura fantàstica en llengua russa. Sorprengui, o no, la censura també s'ha aplicat en aquest gènere literari.

No es pot parlar de la guerra, ni de la pau, ni posar en escena personatges LGTBI: "Et poden arrestar o tancar l'editorial".

Starobínets viu ara, amb els seus dos fills, a Tbilisi, la capital de Geòrgia. 

Malgrat l'exili i la seva oposició a la guerra de Putin, li van cancel·lar contractes per traduir els seus llibres. "Quan va esclatar la guerra, les editorials que treballaven amb la meva editora russa van rescindir els contractes. Només perquè és literatura escrita en rus. A ningú li importava si estava a favor o en contra de la guerra", lamenta Starobínets.

La tensió amb la llengua russa

Totes tres coincideixen que s'està assimilant perillosament la llengua russa amb l'Estat. "Per mi és molt difícil, perquè només sé escriure, inventar històries i teixir trames en rus", conclou Starobínets.

"Ara lidiem amb les conseqüències de ser russoparlants i ciutadanes russes"

"És clar que som reticents a dir que som culpables del que fa el nostre país. Durant vint anys hem fet tot el possible perquè això no passés. Però no ens n'hem sortit. Però això no ens impedeix pensar-nos com a responsables d'aquesta situació", afirma Maria Stepànova.

Stepànova és autora de diverses obres en què reflexiona sobre la memòria i la història traumàtica de Rússia. Part de la seva família és d'origen ucraïnès, i aquesta tensió amb la llengua russa l'afecta especialment.

Entre haver d'escollir una Rússia tancada a la cultura occidental, o un Occident tancat al món rus, aquestes escriptores defensen la cultura com a eina per refer el que les armes han destruït. "Quan s'acabi la guerra, la cultura és el primer estadi des d'on començar el diàleg. I és important tenir en compte que, passi el que passi, Ucraïna i Rússia encara seran països veïns". 

Victoria Lomasko, Anna Starobínets i Maria Stepànova van ser a Barcelona el febrer passat dins del cicle Altres veus, altres Rússies organitzat pel CCCB.