Europa obre les portes de la UE a Ucraïna i Putin acusa Kíiv de torpedinar les negociacions de pau
"Avui fa exactament quatre anys des que Putin va iniciar la seva ofensiva de tres dies per prendre Kíiv. I això diu molt de la nostra resistència, de com Ucraïna ha lluitat tot aquest temps. Darrere d'aquestes paraules hi ha milions d'ucraïnesos, un immens coratge, un treball increïblement dur, resistència i el llarg camí que Ucraïna ha estat recorrent des del 24 de febrer."
Així comença el missatge escrit del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al seu compte d'X i que acompanya un vídeo amb un discurs de quasi 19 minuts amb motiu del quart aniversari de la invasió russa.
"Mirant enrere al començament de la invasió i reflexionant sobre el dia d'avui, tenim tot el dret de dir: hem defensat la nostra independència, no hem perdut la nostra condició d'estat i Putin no ha aconseguit els seus objectius. No ha trencat els ucraïnesos; no ha guanyat aquesta guerra. Hem preservat Ucraïna i farem tot el possible per garantir la pau i la justícia. Glòria a Ucraïna!", assenyala el president ucraïnès.
Un dels aspectes que Volodímir Zelenski ha recordat aquest dimarts en un discurs gravat des del seu despatx, ubicat en un búnquer del palau presidencial, és la trucada que va mantenir des d'aquest mateix lloc amb el llavors president dels Estats Units, Joe Biden.
"Aquí vaig parlar amb el president Biden i, també aquí, vaig escoltar: "Volodímir, hi ha perill, has de sortir urgentment d'Ucraïna. Estem preparats per ajudar-te." I jo vaig contestar: "Necessito armes, no un taxi", ha recordat Zelenski en el seu discurs.
En aquest sentit, el mandatari ucraïnès subratlla que, tal com va fer ell mateix davant l'oferta de Biden i malgrat els pronòstics que preveien que Ucraïna cauria en pocs dies, els ucraïnesos van resistir a les forces invasores i segueixen fent-ho quatre anys després.
En el seu discurs, Zelenski fa un repàs dels moments més importants de la guerra, i també recorda les atrocitats comeses per Rússia, com la massacre a la ciutat de Butxa, prop de Kíiv. En el seu missatge, el president ucraïnès també destaca l'heroisme i la capacitat d'adaptació dels ucraïnesos, així com l'increment gradual d'una ajuda militar internacional que "va començar amb cascos" i ha evolucionat fins a arribar a avions F-16 i míssils de llarg abast.
Un aniversari marcat pels atacs creuats
Ucraïna està convençuda que la seva causa és justa, i així ho han visualitzat molts ciutadans en els múltiples monuments que hi ha escampats pel país. A banda dels actes institucionals, la gent ha anat a mostrar el seu respecte als soldats morts al front.
Però la matinada del quart aniversari de la invasió russa ha estat marcada, sobretot, pels atacs creuats entre els dos països. Segons ha informat la Força Aèria ucraïnesa, Rússia ha llançat durant la nit passada 133 drons de llarga distància i un míssil balístic Iskander-M contra territori ucraïnès.
Les mateixes fonts apunten que han pogut neutralitzar 111 dels drons que pretenien atacar regions del nord, el sud i l'est d'Ucraïna, segons el comunicat. Entre les zones afectades per aquests atacs, hi ha la ciutat de Zaporíjia, on alguns drons han tingut com a objectiu edificis civils i han provocat cinc ferits.
Per la seva banda, Rússia ha informat que ha interceptat 103 drons ucraïnesos durant la nit passada.
A més, dilluns a la nit hi va haver una explosió prop d'una estació de tren al centre de Moscou quan un atacant va detonar una bomba al costat d'un cotxe de policia que va matar el mateix atacant i un agent, segons ha informat el Ministeri de l'Interior rus.
L'explosió, en què també van resultar ferits dos agents de policia, va tenir lloc pels volts de les 9 de la nit hora local a prop de l'estació de tren Saviolovski de la capital russa, un dels principals centres ferroviaris de la ciutat.
Putin acusa Kíiv de voler utilitzar armes nuclears contra Rússia
En el quart aniversari de l'inici de l'ofensiva, sense perspectives d'una pau propera, el Kremlin ha reiterat la seva intenció de continuar el conflicte bèl·lic, tot i que el suport incondicional dels russos al conflicte cada vegada és més baix --només un 14% el defensen de totes totes.
El ministre de Defensa rus, Dmitri Peskov, ha admès que alguns objectius "no s'han aconseguit". Tot i això, assegura que aquest és el motiu pel qual "continua l'operació militar especial".
Per la seva banda, el president rus, Vladímir Putin, ha alertat sobre el perill d'un xoc nuclear i ha advertit que Kíiv i els seus aliats ja saben com "un atac amb elements nuclears" podria acabar.
El mandatari s'hi ha referit després que hagin transcendit informacions dels serveis d'intel·ligència russos, sobre el presumpte enviament de tecnologia atòmica a Ucraïna. Unes afirmacions que el govern ucraïnès ha qualificat d'"absurdes".
Per primera vegada, el nombre de baixes russes al front va superar aquest mes de gener el de nous reclutes. Una informació que, segons mitjans del país, hauria portat el Kremlin a plantejar-se una segona mobilització de reservistes.
Putin insisteix en l'objectiu que Kíiv admeti la derrota militar i cedeixi els territoris del Donbàs i les regions de Kherson i Zaporíjia, que l'exèrcit rus controla al sud. Sobre això, Peskov ha manifestat que Rússia sí que ha aconseguit l'objectiu de "garantir la seguretat de la gent que viu a l'est d'Ucraïna i estava en perill".
Els líders europeus escenifiquen el seu suport a Ucraïna
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, així com diferents mandataris europeus han estat aquest dimarts a Kíiv per donar suport a Volodímir Zelenski durant els actes de commemoració del quart aniversari de la invasió russa.
Un dels primers actes ha estat una missa a la catedral de Santa Sofia de la capital ucraïnesa oficiada per líders religiosos de diferents confessions. Von der Leyen, Costa i el president de Finlàndia, Alexander Stubb, entre d'altres, han secundat el president ucraïnès durant la cerimònia.
El president del Consell Europeu i la presidenta de la Comissió Europea han assegurat en un comunicat conjunt que la Unió Europea garantirà el suport financer a Ucraïna malgrat el veto d'Hongria al macropréstec de 90.000 milions d'euros per a Kíiv.
Els dirigents comunitaris destaquen que Brussel·les continuarà oferint suport "polític, financer, econòmic, humanitari, militar i diplomàtic" a Ucraïna i que el primer desemborsament del préstec es farà "el més aviat possible". En aquest sentit, Costa i Von der Leyen també es mostren "decidits" a exercir més pressió a Rússia tot i el fracàs d'aprovar aquest dilluns el 20è paquet de sancions contra el Kremlin.
Per mostrar el seu suport a Ucraïna, també hi han viatjat els caps d'estat i de govern dels països bàltics i nòrdics, i el primer ministre de Croàcia, Andrej Plenkovic, que es reuniran amb Zelenski durant la jornada. A Kíiv també es troba el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares.
En el transcurs de la jornada, els líders europeus i Zelenski han participat per videoconferència en una reunió de la Coalició de Voluntaris, liderada per França i el Regne Unit, i formada per més de trenta països que s'han compromès a oferir garanties de seguretat a Ucraïna una vegada se signi un hipotètic alto el foc.
El president d'Ucraïna ha reconegut aquest dimarts que "no és una tasca fàcil" mantenir la unitat entre Europa i els Estats Units "en les circumstàncies actuals", però ha advertit que només amb els dos poders "units" es podrà continuar resistint l'avenç rus.
Zelenski demana posar data a l'adhesió d'Ucraïna a la UE
En un missatge per vídeo adreçat a l'Eurocambra, Volodímir Zelenski ha demanat al Parlament Europeu --que avui celebrava un ple monogràfic-- que treballi per oferir a Ucraïna "una data precisa per a la seva adhesió a la UE". "És un fet molt important dintre del procés diplomàtic actual, i en el marc de la diplomàcia destinada a posar fi a la guerra", ha assenyalat el mandatari ucraïnès.
"Això no és només un desig. És una comprensió clara de com actuarà Putin si no hi ha una data, si no hi ha aquesta garantia: trobarà la manera de bloquejar Ucraïna durant dècades dividint Europa. Ens hem de protegir", ha afegit Zelenski, que ha atacat amb duresa Putin durant el seu missatge.
"Nosaltres mai vam triar aquesta guerra. No la vam començar, ni la vam provocar, i fem tot el que podem per aturar-la. No és la primera vegada en la nostra història que Moscou arriba a Europa amb un projecte molt cruel, despietat i antieuropeu", ha assenyalat el mandatari ucraïnès.
Zelenski ha insistit en el mateix missatge a la tarda, en una roda de premsa conjunta amb Von der Leyen i Costa en què ha exigit una data "clara", el 2027, per adherir-se a la UE.
En una resolució aprovada pel Parlament Europeu amb motiu del quart aniversari de l'inici de la guerra, l'Eurocambra ha mostrat aquest dimarts la seva preocupació pel fet que els Estats Units estiguin prioritzant "acords a curt termini" per a la pau a Ucraïna que li permetin mantenir una "estabilitat estratègica" en les seves relacions amb Rússia. En aquest sentit, la institució europea ha instat que en el seu lloc se celebrin "autèntiques converses que condueixin a una pau global, justa i duradora".
En el text aprovat per 437 vots a favor, 87 en contra i 70 abstencions, el Parlament Europeu ha reconegut els esforços del govern nord-americà per posar fi a l'agressió russa a Ucraïna, però dubta del plantejament d'aquestes converses, amb què Washington "sembla donar prioritat" a la seva relació estratègica amb Rússia.
Per la seva banda, el president Salvador Illa ha mostrat en un missatge a X la seva "solidaritat amb el poble d'Ucraïna" i ha encoratjat Europa "a fer tot el que està a les seves mans per aconseguir una pau justa i duradora".
Rússia continuarà amb l'"operació militar especial"
Moscou ha admès aquest dimarts que la campanya militar russa a Ucraïna continuarà perquè encara no ha assolit "tots els seus objectius".
"És cert que els tots objectius no s'han aconseguit. Per aquest motiu, l'operació militar especial continua", ha dit Dmitri Peskov, portaveu presidencial del Kremlin, durant la roda de premsa telefònica diària.
D'altra banda, Peskov sí creu que l'exèrcit rus ha aconseguit el seu principal objectiu: "Garantir la seguretat de la gent que viu a l'est d'Ucraïna i que estava en perill de mort".
Coincidint amb el quart aniversari de l'inici de la guerra, Peskov ha lamentat que la campanya militar contra Kíiv "s'hagi convertit, després de la ingerència directa en aquest conflicte dels països d'Europa occidental i dels Estats Units, en un enfrontament molt més gran entre Rússia i els països occidentals, que perseguien i encara persegueixen l'objectiu d'esclafar Rússia".
Tanmateix, el portaveu presidencial ha assegurat que, mentre "l'operació militar especial continua, Rússia es manté oberta a l'assoliment dels seus objectius per mitjans polítics i diplomàtics".
"Sigui com sigui, els interessos russos seran garantits", ha conclòs Peskov.
