Ayuso es nega a crear el registre de metges objectors: "Vagin a un altre lloc a avortar"

Isabel Díaz Ayuso endureix el pols amb el govern espanyol i es nega a crear el registre de metges objectors de l'avortament. És una exigència que marca la llei, però la presidenta madrilenya no té cap intenció de complir-la. 

Ho ha tornat a deixar clar aquest dijous a l'Assemblea de Madrid, després que Pedro Sánchez adrecés una carta a l'Aragó, Astúries, Balears i la Comunitat de Madrid, en què els donava tres mesos per posar en marxa el registre de professionals que es neguen a practicar avortaments. 

No s'assenyalarà cap metge per practicar un avortament o per no practicar-lo. Els sembla poc? Doncs vagin a un altre lloc a avortar!

Ayuso insisteix que no crearà "llistes negres" de professionals, tot i que aquests registres són confidencials. Serveixen per organitzar el personal mèdic i garantir que sempre hi ha metges disponibles. La presidenta de Madrid ha etzibat a Més Madrid:

Preguntin als seus amics de Hamas o al món musulmà, què n'opina de l'avortament, i ja no dic de l'homosexualitat o la transsexualitat.

Comprant el marc mental de l'extrema dreta, també s'ha referit a l'avortament de "persones" i ha acusat l'executiu de promoure aquesta pràctica: "En 10 anys s'han fet a Espanya un milió d'avortaments. Els sembla poc, en volen més, que ho multipliquem! Em sembla un fracàs com a societat, en la majoria dels casos es podria evitar".

Sánchez amenaça amb el Constitucional

La reacció de Sánchez no s'ha fet esperar. En un missatge a les xarxes, el president espanyol ha subratllat que no permetran un retrocés i ha promès fer servir tots els "instruments legals" per "garantir que els drets i la dignitat de les dones es respecten". Si cal, denunciant-ho davant del Tribunal Constitucional.

Aquesta era la llibertat que prometia Ayuso. Tornar als viatges clandestins a Londres. Al classisme i l'assenyalament. Tornar 50 anys enrere. No ho permetrem.

S'han afegit a la polèmica diversos membres de l'executiu, entre ells la titular de Sanitat, Mónica García, que ha avançat que ja estan estudiant quines mesures emprendre. 

Més contundent ha estat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, que ha titllat de "salvatjada" les paraules de la presidenta madrilenya. "On està la llibertat de la qual parlava Ayuso? Llibertat per insultar, però no per a les dones?", ha dit el també líder dels socialistes a Madrid.

Per a la portaveu de l'executiu, Pilar Alegria, "no hi ha ningú avui a la política espanyola més ultra i inhumana que Ayuso", un missatge semblant al de la portaveu del PSOE, Montse Mínguez, que ha acusat el PP de "ser més de Vox que els de Vox" o al de la ministra d'Igualtat, Ana Redondo: "Una vegada més es trepitgen els drets de les dones i una vegada més l'extrema dreta i la dreta extrema s'alien per relegar-nos i retallar la llibertat de les dones".

Feijóo s'hi gira en contra

Amb la polèmica servida, el líder del Partit Popular ha donat un cop de puny damunt la taula. Sense citar-la, Alberto Núñez Feijóo ha desautoritzat Ayuso en defensar el dret a les dones a avortar "d'acord amb les lleis". Una precisió, la de complir la norma, que implica crear el registre d'objectors que reclama el govern espanyol.

Sobre l'avortament, la meva posició és clara i coneguda. Garantiré sempre que qualsevol dona que opti per la interrupció de l'embaràs pugui fer-ho amb la millor atenció mèdica i psicològica, d'acord amb les lleis. 

A Génova no amaguen la incomoditat per les veus dissidents sobre aquesta qüestió, un dels debats que més divideix el Partit Popular. Una prova és que va quedar fora de l'últim Congrés Nacional per evitar fissures internes. Fonts de la formació insisteixen, però, que la posició del partit és "clara" i és Feijóo qui la marca.

La falsa síndrome postavortament

Al rerefons de tot plegat hi ha la controvèrsia per una iniciativa de Vox a l'Ajuntament de Madrid que obliga els funcionaris municipals a donar informació sobre una falsa síndrome postavortament a les dones que volen interrompre l'embaràs.

La proposta va ser aprovada amb els vots del PP de José Luis Martínez-Almeida, que governa amb majoria absoluta, i recull els efectes del presumpte "síndrome post-Vietnam", sense cap base científica: depressió, ansietat, culpabilitat, aïllament social, trastorns de conducta alimentària, atacs de pànic, consum de drogues i alcohol, pensaments suïcides o, fins i tot, càncer. 

Tot i la reculada d'Almeida 24 hores després, el moviment dels populars madrilenys va obrir un meló que a Génova fa temps que intenten mantenir tancat. 

Blindar l'avortament a la Constitució

La patinada del PP també ha donat munició a l'esquerra, que ha fet servir aquesta carpeta com un ariet contra els de Feijóo.

Una de les primeres reaccions del govern espanyol ha estat recuperar la proposta de reformar la Constitució per blindar el dret a l'avortament. L'executiu, que ho havia aparcat per la manca de suports, ha decidit recuperar aquest cavall de batalla conscient que no tirarà endavant. Per fer aquesta reforma de la Constitució calen tres cinquenes parts dels vots i, sense el PP, els números no surten. 

L'executiu també vol evitar que es proporcionin dades enganyoses o contràries a la ciència sobre l'avortament per evitar així la proposta de l'Ajuntament de Madrid. 

Avortaments a la pública: 55% a Catalunya, 0,5% a Madrid

L'últim moviment ha estat l'ultimàtum a les comunitats perquè creïn el registre d'objectors, i és que, segons dades de l'últim informe del Ministeri de Sanitat, només a cinc comunitats més de la meitat dels avortaments es fan a clíniques públiques: Cantàbria (88,5%), Galícia (77%), La Rioja (76,1%), Navarra (74,8%) i Catalunya (55,1%). 

Segueixen les Illes Balears (45,4%) i Canàries (28,6%), mentre que a Andalusia (0,2%) o la Comunitat de Madrid (0,47%) la xifra és insignificant. 

A Extremadura, Ceuta i Melilla cap centre públic practica avortaments.