"Backrooms" i els Masters de l'Univers: crítica de dos fenòmens que aterren als cinemes
Un jove director de 20 anys és l'artífex del fenomen "Backrooms", que va néixer a YouTube. Ara arriba la versió cinematogràfica a les sales de cinema, acompanyada de "He-Man y los Masters del Universo", la comèdia espanyola "Cada día nace un listo", l'arriscada "La luz" i una petita joia, "Rebuilding".
"Backrooms"
El cinema necessitava noves fonts d'inspiració i els youtubers han fet un pas endavant. Un dels exemples més clars és el de Kane Parsons, que s'ha convertit, amb 20 anys, en el cineasta més jove a aconseguir que una pel·lícula seva encapçali la recaptació d'un cap de setmana als cinemes dels Estats Units. La seva "Backrooms" va néixer a YouTube i ara ha pres forma de pel·lícula d'èxit incontestable.
Després de triomfar amb els seus curts a internet, la productora de moda A24 hi va confiar per expandir el seu univers de passadissos soterrats i habitacions infinites. Parsons ha confirmat una habilitat extraordinària per transmetre l'angoixa dels seus personatges i per endinsar-nos en un món inquietant que té una sorpresa preparada a cada cantonada.
El film comença quan un trist venedor de mobles descobreix l'accés a una altra dimensió a través d'una paret de la seva botiga. El plantejament és magistral, però, a mesura que avança, el film queda atrapat en si mateix.
La història acaba fent-se repetitiva i no troba la sortida, igual com els passa als protagonistes en els camins laberíntics del seu brillant disseny de producció. Això sí, malgrat tot, el viatge val molt la pena.
"He-Man y los Masters del Universo"
Les figures dels Masters de l'Univers que Mattel va crear als anys 80 reviuen en aquesta divertidíssima nova adaptació de les seves aventures. A més, He-Man, Skeletor, Teela i Man-At-Arms abracen la nova masculinitat del segle XXI igual com ho feia Ken a "Barbie", amb molta ironia i molta mala llet, sense prendre's res seriosament.
El món de fantasia medieval de Grayskull és ple de tòpics babaus i està bé que la pel·lícula en sigui conscient i se'n rigui. Els fans de sempre ho gaudiran com els nens que eren fa 40 anys i els nens d'avui descobriran un nou univers que els entusiasmarà, amb altes dosis de confeti i rajos de colors.
Això sí, l'argument té més forats que un camp de golf, hi ha seqüències absurdes, diàlegs ridículs i personatges que no sabem ni com es diuen, però entre riallada i riallada, es perdona tot.
"Rebuilding"
El director Max Walker-Silverman es confirma com un mestre de la subtilesa, cineasta de petits projectes delicats sobre la solitud i la importància de les petites coses. Aquí, un introvertit Josh O'Connor interpreta un cowboy que ho ha perdut tot en un incendi i que dubta entre refer-se lluny de casa o aferrar-se a allò que estima. És increïble com una pel·lícula tan senzilla pot ser tan commovedora.
"Cada día nace un listo"
Arantxa Echevarría torna a la comèdia després de l'èxit de "La infiltrada" i ho fa més entonada que mai. L'ajuden un guió gamberro, diverses escenes d'acció esperpèntiques, un Hugo Silva gaudint com mai i uns secundaris excepcionals (Susi Sánchez, Dafne Fernández, Diego Anido i Belén Rueda). Molt entretinguda.
"La luz"
Un valent Fernando Franco aborda els abusos sexuals a l'església a partir d'un capellà que vol fer acte de contrició. La pel·lícula obre interrogants molt incòmodes, com ara per què els pederastes són els únics delinqüents imperdonables o si és pitjor qui abusa i demana perdó o qui ho encobreix tot. Una proposta arriscada que reïx gràcies a un Alberto San Juan superlatiu.
També s'estrenen la comèdia musical canadenca "La ironia de l'amor", que compta amb versió en català; la sisena part de "Scary movie", la terrible saga de paròdies del cinema de terror; el drama romàntic juvenil "Todo lo que fuimos"; i el documental trans "Este cuerpo mío", amb Carolina Yuste.
