Baixa el nivell de comprensió lectora dels estudiants espanyols, segons l'informe PISA
El setmanari "Magisterio" va avançar la setmana passada l'últim informe del Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants, patrocinat per l'OCDE. El conegut com l'informe PISA, el document de referència sobre educació, està sotmès a un embargament internacional, estipulat per contracte, que no es va respectar. Amb tot, només se'n va filtrar la part relacionada amb la cultura científica, i no ha estat fins aquest dimarts que s'ha pogut llegir en la seva totalitat.
Segons l'estudi, els estudiants espanyols obtenen 461 punts de comprensió lectora, quan el 2003 en van obtenir 481, i 480 en matemàtiques respecte als 485 de fa tres anys, mentre que han aconseguit 488 en ciències, enfront dels 487 del 2003. Tot i aquestes dades, la ministra ha afirmat que els estudiants espanyols es defensen "positivament" en ciències i d'una "manera acceptable" en matemàtiques. Després de constatar que la comprensió lectora ha baixat a tota l'OCDE, Cabrera ha afegit: "Es tracta d'un problema que mereix tota l'atenció."
Pel que fa a la cultura científica dels estudiants, s'ha detectat un retrocés important a Catalunya. Tot i que la mitjana espanyola continua per sota, els alumnes catalans encapçalen la classificació l'any 2003, i ara vuit comunitats li passen al davant. A més, a Catalunya el 19% dels avaluats no tenen un nivell acceptable, un percentatge molt pitjor que en altres comunitats, com Castella i Lleó o Aragó.
Tant en ciències com en matemàtiques, els nois catalans han tret millors resultats que les noies, que, en canvi, tenen la capacitat de comprendre molt millor el que llegeixen.
En l'àmbit internacional, Finlàndia torna a encapçalar, i molt per davant, el rànquing dels millors resultats, seguida de Hong Kong i el Canadà. Les sorpreses han estat la Xina i Estònia, que ocupen el quart i el cinquè lloc. Alemanya i Àustria també milloren de manera important, després que en l'informe anterior van obtenir un mal resultat i durant aquests anys han millorat el seu sistema educatiu. Espanya es manté en el lloc 26 del total de països avaluats.
Les puntuacions
Les puntuacions per establir el rànquing per països s'obtenen a partir de les respostes a unes proves de dues hores de durada. Però els alumnes que fan el PISA també omplen un qüestionari de context, amb informació sobre el nivell d'estudis dels pares o la renda familiar. Si s'encreuen aquestes dades amb les dels resultats obtinguts en ciències, s'observa que hi ha una relació clara entre el nivell socioeconòmic i el rendiment escolar. La nota dels estudiants amb més bona posició social i cultural és 75 punts superior a la dels de la posició més baixa.
En canvi, la vinculació entre la inversió i els resultats no sembla tan directa. Països que gasten molt menys per estudiant a Secundària, com Eslovènia o la República Txeca, obtenen millors resultats en ciències que no pas Catalunya. I al revés. Itàlia hi inverteix més i aconsegueix pitjors resultats. I França, amb una despesa molt més elevada que Catalunya, està pràcticament al mateix nivell.
Un informe prestigiós
L'informe PISA s'ha convertit en l'informe més respectat del món en el terreny de l'educació i és dels pocs que permeten establir comparacions entre països. Les proves es fan cada tres anys i avaluen les competències als 15 anys en lectura, matemàtiques i ciència.
En cada enquesta, però, una d'aquestes matèries té un major pes. En les proves que s'han fet públiques ara, el 70% del qüestionari era sobre ciència. A Catalunya hi van participar alumnes de 51 instituts públics i privats.
PISA no pretén avaluar quins continguts curriculars saben els estudiants, sinó si són capaços d'aplicar-los a situacions pràctiques. D'aquí es pot concloure si en el futur se sabran desenvolupar com a ciutadans amb més o menys èxit.
