Baixa la producció de petroli, s'apuja la gasolina
Després de dos anys de reunions virtuals a causa de la pandèmia, els països de l'OPEP i deu més productors de petroli s'han reunit a Viena i han decidit retallar la producció de cru per ajustar-la a la caiguda de la demanda. Rússia també hi ha participat, just el dia que la Unió Europea ha acordat limitar el preu del petroli rus, entre altres sancions per l'annexió de quatre territoris d'Ucraïna per part del Kremlin.
Una retallada de màxims
L'OPEP, liderada per l'Aràbia Saudita, i 10 països productors més sota la batuta de Rússia han acordat reduir 2 milions de barrils diaris l'extracció de petroli, una xifra que suposa el 2% del subministrament global.
Aquesta decisió situa el preu del barril de Brent, el de referència a Europa, més enllà dels 100 dòlars i suposa un augment considerable i un cop als intents dels països occidentals de controlar la inflació per afavorir la recuperació econòmica.
Equilibrar l'oferta i la demanda per no perdre diners
El mes de juny, la represa econòmica postcovid i la invasió russa d'Ucraïna van disparar els preus del petroli. El barril de Brent, el de referència a Europa, va marcar uns màxims de prop de 130 dòlars.
Però a partir de llavors, les aturades de producció a la Xina per evitar rebrots de la pandèmia i l'alentiment econòmic han conduït a una disminució de la demanda de cru i, per tant, també del seu preu, que ha caigut un 25%. Una situació que volen redreçar els països productors, tal com explica Xavier Brun, professor de la UPF-BSM.
Posat tot això en una coctelera, el que provoca és que la demanda de petroli sigui molt baixa. Com que la demanda és inferior a l'oferta, per evitar que els preus es col·lapsin i baixin molt, s'intenta que l'oferta disminueixi i se situï al mateix nivell que la demanda.
A més de frenar la caiguda de preu, els països productors també volen superar el que es pagava abans de la pandèmia. Anivellant oferta i demanda, i retallant la producció de petroli aconseguiran que pugi el preu i això afectarà directament la butxaca dels consumidors, com recorda Xavier Brun.
Ens estan dient que el món que vam viure abans de la pandèmia, amb el barril de petroli entre 50 i 60 dòlars, s'ha acabat. A partir d'ara ens hem d'acostumar a pagar preus més alts pel petroli, més a prop dels 80 dòlars el barril, i els seus derivats, entre els quals la benzina.
De moment, ja abans de saber la decisió dels països productors de retallar l'extracció de petroli, ja ha fet pujar la cotització del cru amb el barril Brent al voltant dels 90 dòlars, per sobre dels últims dies.
Un futur incert
L'evolució de l'economia mundial és un gran interrogant, amb una inflació en creixement i uns preus de l'energia disparats.
El context polític tampoc hi ajuda. Les represàlies econòmiques contra Rússia de la UE, que ha decidit posar límits al preu del seu petroli, és un factor que pot acabar encarint els combustibles fòssils, segons l'opinió de Josep Lladós, professor de la UOC i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Això també genera tensions perquè vol dir que hi haurà menys petroli rus en circulació pel mercat i, evidentment, s'han de buscar alternatives. Per tant hi ha encara molta incertesa pel que pot acabar passant amb el preu de la gasolina.
La decisió dels països productors suposa també un fre a la contenció de la inflació, perquè anul·la l'efecte que hagués pogut tenir una oferta de petroli superior a la demanda en la contenció dels preus.
