Barcelona 92, els Jocs (gairebé) més rendibles de la història
L'impacte econòmic dels Jocs Olímpics de Barcelona, ara fa 30 anys, va ser de 3 bilions de pessetes, segons l'estudi realitzat per Ferran Brunet, professor d'Economia de la UAB. Això són uns 39.000 milions si canviem la xifra a euros i l'actualitzem amb l'IPC de tots aquests anys.
Xifres que maregen
Comparem aquests 39.000 milions amb el que va costar construir la T1 de l'Aeroport del Prat: 1.200 milions. O l'AVE Barcelona-Madrid: 9.000 milions.
És a dir que amb els diners que es van aconseguir mobilitzar per als Jocs es podrien haver fet 33 terminals de l'aeroport del Prat o quatre AVE Barcelona-Madrid.
Una inversió molt rendible
Els Jocs de Barcelona 92 van costar 15.000 milions d'euros d'avui dia. I el que es va generar a l'economia barcelonina gràcies a aquestes inversions va ser de gairebé 25.000 milions.
Va ser una inversió que va sortir molt a compte. Només Pequín, l'any 2008, va aconseguir un retorn de la inversió més important que Barcelona. Ells també van aconseguir un canvi urbà i econòmic profund gràcies als Jocs.
Xifres rècord de patrocini
Dels 15.000 milions d'euros d'inversió, aproximadament la meitat va venir del sector privat. I l'altra meitat va anar a càrrec del pressupost públic (l'Estat i la Generalitat, fonamentalment, tot i que l'Ajuntament també va pagar una part).
La part de patrocinis va créixer molt respecte als Jocs anteriors. 1.300 milions d'avui dia. Això és una bestiesa de diners fins al punt que mai s'ha tornat a superar (almenys fins a Rio 2016 perquè Tòquio encara no apareix en aquest estudi).
Un 85% dels diners destinats a obres
De la inversió feta, gairebé tota (el 85%) va anar a fer obres. I la resta a qüestions organitzatives.
I quin tipus d'obres? Doncs infraestructures de transport, habitatges i oficines, telecomunicacions, hotels o equipaments esportius.
Es van fer tantes obres que Barcelona va canviar de fesomia. Les rondes, l'obertura al mar, l'àrea olímpica de Montjuïc
Segons aquest estudi del professor Ferran Brunet, les inversions que es van fer superen les de totes les ciutats organitzadores excepte Rio 2016, que és la que més va invertir. Però després de Rio ja ve Barcelona.
Barcelona era un diamant en brut
Una reflexió que fa l'estudi és que Barcelona va mostrar una "gran capacitat per respondre als estímuls olímpics". És a dir, que Barcelona era un diamant en brut que va trobar l'oportunitat perfecta per esclatar.
L'atur va baixar a la meitat
Des de la mateixa nominació com a seu olímpica, l'any 1986, l'atur a la ciutat va començar a baixar ràpidament.
Aquell any Barcelona tenia 127.000 aturats i quan se celebren els Jocs n'hi ha menys de la meitat.
El turisme explota
Sens dubte, la Barcelona d'avui, 30 anys després, encara s'explica pel que va passar durant aquells 15 dies d'estiu del 92. Van aconseguir un impacte de llarga durada i poques vegades vist en altres ciutats olímpiques.
Aquest impacte també ha provocat problemes a posteriori. Per exemple, dos anys després dels Jocs, Barcelona tenia el doble de visitants estrangers que dos anys abans dels Jocs. Això no va passar ni a Seül, ni a Atlanta ni a Sidney.
Un èxit irrepetible
És molt difícil, per no dir impossible, repetir la conjuntura de Barcelona 92. Bàsicament perquè Barcelona ja ha fet el salt, 30 anys després. L'impacte dels Jocs va ser extraordinari perquè els Jocs són una cosa extraordinària i Barcelona era un diamant en brut que va trobar l'oportunitat perfecta.
Es va intentar repetir l'impuls amb iniciatives com el Fòrum de les Cultures del 2004, però va ser un gran nyap. És probable que ni tan sols uns altres Jocs Olímpics d'estiu tornessin a igualar la força transformadora de Barcelona 92.
