És notícia:

Barcelona acull el rodatge de la minisèrie de TV3 sobre el bandoler Serrallonga

El barri antic de Barcelona és l'escenari aquests dies del rodatge d'una de les principals apostes de ficció de TV3 per l'any vinent, una minisèrie sobre el llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com a Serrallonga. Rodada en escenaris naturals de Barcelona i la comarca d'Osona, la sèrie constarà de dos episodis de 75 minuts de durada cadascun i és fruit d'una coproducció entre TVC, TVE i la productora Oberon Cinematogràfica. El director de "Serrallonga", Esteve Rovira, ha explicat, des dels voltants de la Catedral, que la sèrie pretén "oferir espectacle" i "entretenir" a partir d'un guió inspirat en el bandoler que va assolar a principi del segle XVII els boscos de les Guilleries.
2 min

L'actor Isak Férriz interpreta Serrallonga, en una ficció que compta també entre els seus protagonistes amb intèrprets tan coneguts com David Selvas, Olalla Escribano, Núria Gago, Bea Segura, Cristina Plazas, Francesc Lucchetti, Sergi Mateu, Mercedes Sampietro, Pep Anton Muñoz, Manel Barceló i Montserrat Carulla.

A més dels racons més antics de Barcelona, com ara la plaça de la Catedral, la plaça del Rei, el Castell de Montjuïc i el Palau Moja, l'equip de rodatge s'ha desplaçat a Tavertet, Santa Pau, Tiana, Dosrius, Castellar del Vallès i Moià per gravar les localitzacions. Esteve Rovira ha insistit que els únics fets reals que es narren són el judici, les tortures i l'execució de Joan Sala, probablement a la plaça del Rei, però que la resta de vicissituds que apareixeran al film han estat més o menys recreades.

La construcció del mite de Serrallonga i el seu declivi seran relatats en aquesta sèrie, que prové tant de la informació real que existeix sobre el bandoler com de les històries de l'imaginari col·lectiu. La sèrie intentarà donar resposta a la pregunta de per què Serrallonga es va convertir en un mite i narrarà la seva vida plena de lluites, emboscades, assalts, conspiracions i amors apassionats.

Esteve Rovira assegura que Serrallonga va ser utilitzat com a "cap de turc" i que va ser ajusticiat per delictes que potser no havia arribat a cometre, en una època en la qual es calcula que a Catalunya podien conviure fins a 200 bandolers. "M'interessa descobrir com un adolescent de dotze o quinze anys, tímid i molt religiós, es converteix en un bandoler que va arribar a actuar en ocasions de manera molt sanguinària", ha dit. La minisèrie parlarà també d'una època violenta, on la lluita per sobreviure és l'única preocupació d'un poble esclavitzat per la fam i les estructures feudals.

Avui és notícia